dissabte, 26 de juliol de 2008

Esglésies polítiques

A Veneçuela, els bisbes i clergues de l'església catòlica romana han fet front comú a favor dels partits de dreta, convertint-se en una de les peces de l'oposició a Chávez. Tant és així, que com podem veure a la fotografia, s'han arribat a col·locar banderes voltejades de Veneçuela (símbols de protesta opositora) damunt l'altar durant les misses.
Com era d'esperar, en una Amèrica Llatina on la Teologia de l'Alliberament (moviment dins l'església Catòlica fortament influït pel marxisme) està força arrelada, ha sorgit una corrent de clergues dissidents anomenada Iglesia Católica Reformada de Venezuela. Declaren un fort compromís amb els pobres, contra l'explotació i contra l'imperialisme. O siga, estan més a prop del Nou testament que el propi Vaticà. Per coincidències ideològiques, també donen suport al projecte socialista del Govern veneçolà.
Doncs bé, que coincidisquen en temes com els projectes socials o l'antiimperialisme amb el Govern vigent, ha portat a El País a catalogar-los com Los Ángeles de Chávez i a La Razón com La "Iglesia" de Chávez. Vaig buscar aleshores apelatius com "La Iglesia de Rajoy" o "Los Ángeles de Rajoy" en aquelles dates en que la Conferència Episcopal Espanyola va demanar que no es votara a l'esquerra en les darreres eleccions. Curiosament, les notícies eren tractades amb una major objectivitat i rigor periodístic, centrant-se en la informació i fugint de l'opinió.
Cada notícia que ens arriba des de Veneçuela ens arriba amb aquesta "pudor" de govern autoritari i antidemocràtic que va creant una visió distorsionada d'aquell país dins les ments de la gent. Es vol donar la idea de dictadura a un Govern que ha convocat un referèndum per a votar una reforma constitucional, l'ha perdut i ha acceptat el resultat. En canvi, és democràtic el Parlament europeu, que intenta buscar fòrmules per a aprovar una Constitució al marge de l'opinió dels ciutadans.
El poder dels mitjans és molt més gran del que ens imaginem. En pocs mesos poden fer-nos odiar o estimar allò que vullguen. I això és perillós. Molt perillós.

3 comentaris:

Francesc ha dit...

Tens tota la raó.

Princesa Revolucionaria. ha dit...

Els mitjans de comunicació es el pitjor que pot haver-hi a les nostres vides, o l'odi. pero normalment els mitjans ens fan odiar el que ells odien.. aixi que si, son el pitjor que pot haver.
I l'esglesia.. aixo que es??
crec recordar que es allo que ens furta, ens menteix, ens fa creure en coses que no estan demostrades.. interessant..
Gran article. =)
Un beset i gràcies pel que vas dir del meu blog.. tan sols son coses que em pasen pel cap.. =)

Salut, revolta i independència!

miquelet ha dit...

FRANCESC: M'alegra que hi haja gent que pense com jo. Et lleva un poc de damunt aquesta impressió de ser una mica boig, hehe.

PRINCESA REVOLUCIONARIA: Es tracta d'un quart poder que a poc a poc està controlant als demés.
Ah! I ets molt afortunada perquè s'et passen pel cap coses tan sensates. No digues allò de "tan sols". Tens un tresor.

Gràcies pels vostres comentaris.

Salut.