El cardenal i les lleis

El cardenal-arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares, té una percepció molt particular d'allò que significa el compliment de les lleis i les normes:

2 de març de 2007: (postulant-se contra l'eixida en llibertat de Iñaki De Juana Chaos) "Les lleis cal complir-les".

28 de setembre de 2008: "(els centres educatius cristians) ... no poden ni han d'impartir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans tal com està configurada als Reials Decrets; es farà d'una altra manera".

Al proper catecisme hauria d'haver un apartat on ens aclariren ens quins casos ens podem passa pel forro les lleis.

Casualitats

De vegades, a un no li queda més remei que creure en assumptes paranormals. Hui, no sé per què, sense vindre a compte, m'he ficat a la pàgina web del "Diario de Ceuta", i en primera plana veig la notícia d'unes pluges torrencials a Ceuta que han deixat sense energia elèctrica a la ciutat. De reüll mire la fotografia que il·lustra la notícia i resulta que és la del Pont de Canalejas ¡¡¡d'Elx!!!, a la meua pròpia ciutat, inundat en la darrera tronada del dimarts 23 de setembre. Podeu comprovar-ho comparant aquests dos enllaços: notícia al "Diario de Ceuta" i notícia al diari digital EsElx.com. Quina força paranormal m'ha impulsat a ficar-me a la web del "Diario de Ceuta" i descobrir aquesta equivocació? Us promet que no buscava res en concret.

Ajudar a les dones

Si el masclisme dels homes és vomitiu, quan són les dones les que tenen actituds masclistes, rebente ja de fàstic. No és la primera, ni segona, ni la desena vegada que m'ha passat: quan estic fent la compra de la meua casa o quan ix en una conversa el tema de que he estat realitzant les tasques domèstiques, ja escolte el fatídic comentari d'una dona: "Així m'agrada, que ajudes a la teua dona a la casa". ¿Ajude? No, no ajude. Jo faig les tasques, d'igual manera que les fa la meua esposa. Ja donen per suposat que són elles les que s'encarreguen del treball domèstic, i que si l'home fa alguna cosa, es tracta d'una mena d'acte caritatiu i no d'un deure.
Quantes generacions hauran de passar per a que això s'acabe?

Imparcialitat

Segons la Constitució, el Consell General del Poder Judicial és l'òrgan encarregat de vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats enfront de la resta de poders de l'Estat. Aquesta independència es pressuposa que també s'ha de donar enfront de altres poders civils i econòmics. No obstant això, el nou president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, és membre de la organització fonamentalista catòlica "Adoración Nocturna" i va declarar a una revista ultracatòlica que no és partidari de deixar les seues creences a casa abans d'anar al seu despatx. Això vol dir que les seues creences influiran en les seues decisions com a primera autoritat judicial a l'Estat espanyol. Sabent que el grup de l'"Adoración Nocturna" professa una obediència cega als postulats de l'Església, ¿creieu que el senyor Dívar serà imparcial en temes com l'avortament, l'homosexualitat, el divorci o les polítiques d'igualtat de sexes? Pel que va dir, està clar que no, ja que si no, trencaria la seua obediència i la seua intenció de portar-se els assumptes religiosos a la feina.
Diuen els representants polítics que cal donar a Carlos Dívar un marge de confiança, però aquest marge ja ha estat trencat per les intencions declarades del propi magistrat. Imagineu que hi haja un candidat a alcalde que també siga propietari d'una empresa, i que diga que pretén millorar els seus negocis amb el càrrec que ocuparà. Caldria donar-li un marge de confiança?

Quina por

Increïble tronada hui a Elx. Encara falta confirmar (sembla que la pluja i la pedra han espatllat l'estació meteorològica), però podríem parlar de 80 o 90 l/m2 en 15 minuts. Ni la gent gran amb la que he parlat recordava una cosa així. La ciutat, de potes cap amunt. Mireu el vídeo. Em recorda les imatges dels huracans al Carib.

Rètols i llengües

Fa uns mesos va eixir la notícia: els diaris de dretes informaven a tota plana d'uns (segons ells) greus fets. Deien que retolar els comerços en castellà, a Catalunya, estava prohibit i que era perseguit com un delicte. En realitat era una llei per a la promoció d'una llengua en perill com és el català, per la que s'intenta que els comerços tinguen, almenys, aquesta llengua als seus rètols. Al cartell, qualsevol podia també escriure en castellà o en suahili, donava igual. No estava prohibit retolar en castellà. A més, els diaris confonien el terme delicte amb el d'infracció, ja que es tractava de posar la multa després d'avisar sempre al comerciant de que calia atendre a aquesta norma.
Doncs bé, el passat dimecres em vaig assabentar de que l'equip de futbol del Racing de Santander havia estat obligat per la UEFA a retolar els cartells del seu estadi almenys en anglés, per a poder participar en la propera edició de la copa de la UEFA. I, ingenu de mi, vaig pensar: si s'obliga a retolar en català a Catalunya, on és llengua oficial, i monten aquest escàndol, ¿de quina manera clamaran al cel si s'obliga a retolar en anglés a Espanya, on no és llengua oficial?
Ja m'esperava un gran titular del tipus: "Rotular en castellano, un delito para la UEFA". També esperava als tertulians de la ràdio bramar sulfurats contra la persecució del castellà per part de les autoritats europees.
Però per a la meua sorpresa, a l'endemà no vaig trobar cap menció a cap dels mitjans que criticaven la mesura presa per les autoritats catalanes.
No ho comprenc. Què ha passat? No s'han assabentat del que ha fet la UEFA? o potser (mal pensat de mi) utilitzen la llengua i cultura catalanes per a crear un fals conflicte per a erigir-se com els "bons espanyols" enfront dels "espanyols dolents", que són els qui no els segueixen en les seues reivindicacions? Es tracta d'un "O estàs amb nosaltres o contra nosaltres".
Potser hi haurà qui diga: És que la UEFA ho fa com a mesura de seguretat per els aficionats de l'equip contrari. Primer: els rètols en anglés no serviran per als milions d'europeus que no entenen ni una mica d'anglés. Segon: Es poden utilitzar símbols internacionals per indicar on són els serveis, les eixides, la infermeria, etc., molt més comprensibles per a totes i tots.

Centrals nuclears i canvi climàtic

La producció d'energia al món representa una amenaça de cara al futur. La demanda d'energia elèctrica creix any rere any. A la UE, l'augment de la producció energètica des de 1995 fins 2005 ha estat del 21,5 % *. En aquestos moments no tenim una tecnologia per produir electricitat que no presente algun problema: els costos ambientals de la producció eòlica, hidràulica i la tèrmica de carbó, la inestabilitat geopolítica i de preus del petroli o el gas, o la insuficient capacitat tecnològica de la fotovoltaica. Pel que fa a l'energia nuclear, ens trobem amb una tecnologia amb capacitat suficient per a donar abast al creixement de la demanda, amb una matèria prima provinent de països estables com Austràlia o Canadà. No obstant això, encara no s'han resolt totalment els problemes de seguretat i dels residus i, sobretot, l'opinió pública és clarament desfavorable al seu desenvolupament.
Els governs europeus ja fa anys que van apostar per la energia nuclear com a forma de disminuir la dependència i riscos de les altres fonts. Com aconseguir que l'opinió pública veja amb bons ulls l'energia nuclear? Convencent-la de que les centrals són segures (difícil després de la catàstrofe de Txernòbil) o bé trobar una amenaça major que la nuclear. Decididament, l'estratègia del mal menor ha estat la que ha triomfat. Així que, presentem la nova amenaça que ens farà demanar que clamem per tindre el país minat de nuclears: el canvi climàtic.
L'estratègia: creem una organització exclusivament dedicada a aquest tema (IPCC), manipulem informes i dades, maximitzant aquells fenòmens que són favorables a les nostres tesis i silenciant els desfavorables. Plenem els mitjans de comunicació dia sí, dia també, amb previsions apocalíptiques, que s'acompliran si continuen les emissions del gran enemic a combatre: el CO2. Organitzem trobades mundials per penalitzar les emissions d'aquest gas. Donem suport institucional als grups ecologistes per a utilitzar-los d'altaveu mediàtic. Subvencionem a investigadors que traguen publicacions que reafirmen les nostres tesis i ignorem a tots aquells investigadors escèptics. I quina és l'energia salvadora que no genera CO2? Sí, l'energia nuclear.
Quin és el país amb les majors empreses dedicades a la producció d'energia nuclear? França.
Quin és el país on més campanyes i mobilització contra el canvi climàtic s'han realitzat? França (exemples aquí, aquí, aquí, aquí i aquí, aquí, i un que clama al cel, aquí).
Resulta curiós que malgrat que França haja tingut una lluita tan compromesa contra el canvi climàtic, haja rebutjat la proposta del Consell de Ministres de la UE, que pretenia que per al 2020, el 20% de l'energia vinguera de fonts renovables. Adivineu quina era la font per la que apostava. Mireu el darrer paràgraf de la notícia, aquí.
França és la més interessada en un rellançament de l'opció nuclear, però no és la única. Molts altres països veuen en aquest tipus de producció la solució al problema de l'energia i s'apunten al carro. Podeu pegar una miradeta a la web de "Foro nuclear" (és significatiu el lema de l'encapçalament: Energia nuclear = zero emissions) i mirar el recull de notícies que fan. Bona síntesi per fer-se una idea de per on va la qüestió.
És un tema encara més espés i complicat del que he posat aquí. He volgut fer tan sols una introducció al tema. En futurs posts aniré desgranant més detalls sobre aquest assumpte. Espere no haver-vos avorrit massa.

El monsó

"La misèria creix a la Índia pel Monsó" ens anuncia el diari "Público". Milions de famílies afectades i centenars de persones mortes. Desastre natural? De cap manera. Sens dubte és un desastre econòmic.
El monsó ha estat des de sempre una font de vida per els indis. És la base d'una gran part de la seua agricultura. Si aquestes pluges torrencials no aparegueren algun any, la fam generalitzada seria inevitable. Creix la misèria pel monsó? No, la misèria creix abans de caure les primeres gotes de l'estació humida.
Els preus internacionals dels productes agrícoles han baixat als darrers decennis a causa de les subvencions a les produccions nord-americanes i europees. Fa anys, una família índia cultivava un tros de terra, menjava d'ella i venia els excedents per a fer front a les seues despeses. Hui en dia, molts agricultors s'han vist forçats a ocupar les terres que abans es rebutjaven per perilloses. Aquells que no poden cultivar noves terres no tenen altre remei que fugir a la ciutat i instal·lar-se als pocs terrenys lliures que queden. I aquests no són altres que els llocs que els mataran quan arriben les pluges.
La saviesa popular va deixar milions d'hectàrees desocupades per la seua perillositat quan han arribat les pluges. Hui, la necessitat ha fet que molts trien entre morir de fam o morir ofegats.
I el monsó no té la culpa.

Enfrontaments

15 de juliol de 1986. A la Plaça de la República Dominicana de Madrid, ETA fa esclatar un cotxe-bomba mentre passava un comboi de la Guàrdia Civil. El resultat: 12 agents morts. Imagineu que a l'endemà, un periòdic haguera escrit en titulars: "Almenys dotze morts en enfrontaments entre partidaris de Felipe González i opositors a Espanya". Ni el diari "Egin" ho haguera posat així.

11 de setembre de 2008. A la localitat de Porvenir, a Bolívia, els membres d'un grup autonomista realitzen una emboscada a un grup de camperols que es dirigien a una reunió on s'havien de prendre mesures contra els continus atacs violents dels autonomistes. El resultat: 8 camperols morts. El titular de hui a "El País": "Almenys huit morts en enfrontaments entre partidaris de Morales i opositors a Bolívia". Després, el cos de la notícia no fa altra cosa que embolicar el que va ocòrrer.

En fi, només és una de tantes. I les que vindran.

P.D. Perdoneu, però no es va penjar el post on anunciava que estaria de vacances fin hui. La informàtica i jo estem barallats des de fa temps i és estranya l'ocasió en la que un ordinador compleix les meues ordres.

Fideus saciants

L'obsessió, per part d'alguns, d'atacar informativament els països de l'"eix del mal", els porta fins l'extrem de convertir una bona notícia en una dolenta. A "La Voz de Galicia" vaig llegir que "Corea del Nord desenvolupa uns fideus que retarden la fam". Sembla com si foren aquestes pastilles saciants que es venen ara per aprimar-se, i que el Govern nord-coreà els donara perquè, ja que no poden menjar, almenys que no noten fam.
Bé, els fideus en qüestió clar que retarden la fam, de la mateixa manera que si et fiques una barra de pa plena de botifarra. El que passa és que aquestos fideus tenen el doble de proteïnes i cinc vegades més greix que els fideus tradicionals. No és que retarden la fam, és que combaten la fam i la desnutrició. És una bona notícia per els milers de nord-coreans que pateixen desnutrició i per a milions de persones a tot el món que podrien beneficiar-se de l'extensió d'aquestos fideus. Segur que si hagueren desenvolupat aquest aliment els sud-coreans (o siga, els coreans bons), el titular haguera estat una altre ben diferent.

Llibertats d'expressió

Fa uns dies va eixir a tots els mitjans de comunicació el cas de Gorki, el cantant del grup de rock "Porno para Ricardo". Segons les notícies, aquest individu va ser detingut per les lletres de les seues cançons, de un to agressivament "anticastrista". El càrrec pel qual se l'acusava era el de "perillositat". El missatge de la notícia semblava voler dir "mira a Cuba, qualsevol crítica al Govern és perillosa i per això el detenen". Un tsunami de solidaritat va esclatar per tot arreu reclamant la llibertat de Gorki.
Jo, des del primer moment, tenia la mosca darrere l'orella. Coneixent d'altres fonts més fiables la realitat cubana, no li trobava sentit a la detenció, tal i com la contaven per aquí. Vaig ser prudent i vaig esperar a que eixiren informacions que explicaren una mica millor el que havia passat. I aquestes informacions ja han arribat, com quasi sempre que una notícia no guarda coherència amb la realitat.
Resulta que el tal Gorki, ha estat denunciat pel seu veïnat, que suportava des de fa temps els assajos amb música alta, la falta de respecte i les molèsties contínues per part de Gorki, que feien insuportable la convivència de la comunitat.

“La música alta, les males paraules que integren les seues lletres, les faltes de respecte a tots els veïns, al delegat, al cap de sector que en diferents ocasions li va cridar l'atenció, pels seus propis problemes anteriors amb la droga, feren que nosaltres el denunciàrem, no aguantàvem més, va dir Ana Hernández, una veïna propera.

Per a Romero Gutiérrez, un altre dels veïns afectats “es feia insuportable ja dormir, descansar, escoltar televisió, i si el requeries, rebies qualsevol tipus de amenaces, incloses pallisses que foren anunciades pels propis integrants de la banda”, va sentenciar Gutiérrez.

“Crec que va ser una lliçó dels veïns, un exemple també de la resposta de les institucions policials i jurídiques, que acudiren a la nostra trucada", va dir una jove mare que no va voler donar el seu nom, doncs ha rebut amenaces per part de Gorki, el qual la incrimina per les seues activitats revolucionàries.

“No s'integra en la comunitat, la comunitat té una ètica, una vida que tens que respectar, com en qualsevol part del món, i crec que aquest va ser un bon escarment”, va dir Arturo, un altre dels veïns perjudicats.

Font: NHKP News, agència de premsa independent de Cuba.

Quina versió creure? Encara no estic segur al 100%, però donats els antecedents de manipulació, veig més coherent la notícia de NHKP.

S'ha parlat molt de que poden caure-li 4 anys de presó, però estic quasi segur que una falta per molèsties al veïnat no li costarà més que una multa. Una multa que tindrà amortitzada de sobra per la propaganda que li han fet al grup i pels beneficis que traurà del llançament del seu disc a nivell mundial. Temps al temps.

Per cert, aprofite per a donar la meua solidaritat a la gent de Soziedad Alkoholika, Berri Txarrak, Fermín Muguruza, Asier Serrano i Su Ta Gar, músics que han estat censurats i criminalitzats pels continguts polítics de les seues lletres. Per a ells va anar dedicat el següent videoclip. Participen Sober, Las Niñas, Marea, Barricada, Reincidentes, Porretas, Soziedad Alkoholika, OFunkillo, Berri Txarrak, Dikers, Narco, Sen, Habeas Corpus y Penadas por la ley, a més dels actors Guillermo Toledo, Alberto San Juan, Roberto Alamo, Javier Gutiérrez i Andrés Lima, Ramón Alvarez, El Pájaro de Sevilla y Aurora Sánchez.

Reobrir ferides

Mariano Rajoy, lider del Partit Popular, diu, referint-se a la decisió del jutge Garzón de elaborar un cens de les persones desaparegudes a la Guerra Civil: "No sóc partidari de reobrir les ferides del passat, ho faça qui ho faça".

Reobrir les ferides? Però és que estan tancades les ferides? Com pot dir que les ferides estan tancades si encara queda gent que va patir en les seues carns la repressió franquista? És capaç de dir que les ferides estan tancades a gent que té al seu pare, al seu germà o a un avi soterrats encara en qualsevol cuneta d'una carretera o apilats com a animals en fosses comunes?
Es nota que els homes i dones de Mariano tenen els seus familiars i amics plàcidament soterrats a un lloc d'honor dels cementiris, sota l'epígraf de "Caídos por Dios y por España".

El "no nacionalisme"

És curiós, però pel que deduïsc de les seues paraules, la Secretària General del PP, María Dolores de Cospedal, no veu amb bons ulls que el Partit Popular governe al País Basc. Les seues paraules són aquestes: "Un govern no nacionalista permetria encarar la política basca des de una altra perspectiva".
I és que allò que està clar és que el Partit Popular és un partit molt nacionalista, ja que compleix amb els dos principis bàsics de les relacions entre nació i estat que proposa aquesta ideologia:

- El principi de la soberania nacional: que mantindria que la nació és la única base legítima per a l'estat. "Només hi ha una nació: l'espanyola" (M. Rajoy, 3/12/2005).

- El principi de nacionalitat: que mantindria que cada nació ha de formar el seu propi estat, i que les fronteres de l'estat haurien de coincidir amb les de la nació. "... i no es fragmentarà" (la mateixa persona, a la mateixa hora).

Crec que ja ho sé: María Dolores de Cospedal té clar quin partit "no nacionalista" estaria encarregat de encarar l'altra perspectiva de la política basca. Preneu nota, amics bascos, que el vostre partit és aquest. (Punxeu aquí)