dilluns, 26 d’octubre del 2009

Indigne atur

En l'acte d'entrega dels premis "Príncep d'Astúries" de 2009, vam tindre l'ocasió de contemplar un dels actes de cinisme més importants de l'any. Va pujar a la tarima un senyor que ja té assignat el seu càrrec només per haver nascut home i haver estat engendrat a l'úter encertat en el moment precís. A partir del seu naixement ha tingut assegurada una vida de luxes i poc treball, sense que haja estat condició necessària per a ell una capacitat intel·lectual d'acord amb la responsabilitat que, en teoria, hauria d'exercir.
Doncs bé, en temps de crisi, i amb la major part dels ciutadans amb l'aigua econòmica fins el coll, s'atreveix a dir, sense cap tipus de vergonya que "L'atur, que és la conseqüència més dolorosa de la crisi econòmica que vivim, fereix la nostra dignitat com a éssers humans i constitueix la nostra principal preocupació". Si haguera dit "viviu" en comptes de "vivim" i "vostra" en comptes de "nostra", potser el príncep Felip de Borbó, encara que haguera seguit atemptant contra el principi de que tots hem de nàixer amb igualtat de drets i oportunitats, haguera estat una mica més encertat.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Europa islàmica

Si hi haguera algun estament judicial encarregat de vigilar que els mitjans de comunicació no incitaren a l'odi xenòfob o racial, potser el diari digital ultradretà del nostre "amic" Federico Jiménez Losantos ja estaria pendent d'un judici. Atenció al documental que van ficar en plena portada i al qual ja han enllaçat totes les paginetes i blogs dels seus deixebles. Ens expliquen de nou la teoria de la "invasió musulmana" que, segons ells, farà que en uns quants anys tots els països d'Europa es convertisquen en estats islàmics. En aquest cas la seua raó per argumentar això és que els "ários" tenen taxes de fecunditat que no garantiran el relleu generacional i els musulmans que venen a Europa tenen aquesta mateixa taxa molt més alta i seran els qui acaben reproduint-se i substituint els "autòctons". Per a evitar aquest problema ens hem de posar a la feina i hem de dedicar-nos a evangelitzar de nou com feren els apòstols fa 2.000 anys. Així podrem tindre de nou unes terres sota el paraigües del catolicisme i salvades de fanatismes religiosos (to irònic, per suposat).

Per a il·lustrar la teoria, doncs tenim de nou els mètodes tradicionals de manipulació: elevar casos particulars a la categoria de fets generalitzats, l'exageració o la introducció de dades falses.

Un exemple de manipulació és el de les dades de fecunditat emprades al reportatge. Comparen el nombre mitja de fills per dona a França (1,8) amb el dels països islàmics (8,1), agafant la taxa actual de França i la xifra de fa uns anys del país de majoria musulmana amb la taxa més alta, Afganistan, que, per cert, aporta un percentatge ridícul dels immigrants musulmans que arriben a França. No conten, per cert, que actualment, els dos països de majoria musulmana que aporten més quantitat de gent al territori francés, Algèria i Tunísia, tenen taxes de fecunditat més baixes que els nostres veïns, amb 1,79 i 1,72 respectivament. Tampoc conten que els emigrants adopten ràpidament els costums reproductius dels països que els acullen.

Per a concloure, perquè tampoc mereix la pena perdre el temps amb un vídeo com aquest analitzant-lo massa a fons, cal explicar-li al guionista del documental que la pervivència o no d'una cultura no ha depés al llarg de la història de les taxes de fecunditat com a factor primordial. la fagocització d'una cultura per un altra, mitjançant les armes, el prestigi o la dominació cultural han estat durant segles les maneres d'expandiment d'unes civilitzacions sobre altres. En aquest sentit, cal dir que la cultura que, segons el vídeo, tant perilla, s'està estenent cada vegada més de pressa pels cinc continents, incloent els països musulmans.


dimecres, 7 d’octubre del 2009

El Pas del Nord-est

Com podreu comprovar pels meus articles publicats a l'etiqueta sobre climatologia, tinc una opinió molt critica amb el tema del suposat canvi climàtic catastròfic amb el qual els mitjans ens bombardegen dia sí, dia també. I és que cada vegada hi ha més gent que parla sense tindre la més remota idea del tema. Un exemple el vaig trobar a dos mitjans d'esquerres que, amb el propòsit de donar el seu costat més ecologista, han fet un espantós ridícul quan ens han volgut regalar la ració setmanal de "canvi climàtic".

La notícia en qüestió la va tractar primerament el diari italià "Il Manifesto", i parlava de que per primera vegada un viatge comercial ha estat capaç d'anar des d'Àsia a Europa a través del Pas del Nord-est, que travessa la costa euro-asiàtica de l'oceà Àrtic. Això ha estat degut, segons ells (com no), al calfament planetari que ha desfet la banquisa àrtica com si fóra un gel dins una infusió. Doncs bé, aquesta ruta, en condicions normals, és navegable durant dos mesos a l'any de mitjana i va estar utilitzada normalment per la marina mercant i militar soviètica fins que va desaparéixer la URSS, ja que transcorria per aigües territorials i no els provocava conflictes amb altres països durant el temps en que estava oberta. Els bucs trenca-gels escoltaven els vaixells i evitaven sorpreses en forma de plaques errants. A més, allargaven per uns quants dies més la temporada navegable. Fins i tot existeix una xarxa de ports que exercien com a punt de ruptura per a que la càrrega entrara pels rius siberians que desemboquen a l'Àrtic. Amb la desintegració de la URSS, aquesta ruta va quedar abandonada en favor d'altres que podien ser utilitzades tot l'any.
Però el major ridícul l'ha fet el diari digital "Rebelión" quan ha publicat la traducció castellana de la notícia. La paraula "Nord-Est" l'ha traduït per "Noroeste", situant-nos en l'altre costat de l'Àrtic, en una ruta molt més difícil de navegar, ja que són pocs els anys en els quals queda oberta a la navegació. D'aquesta manera, la notícia queda molt més espectacular per a aquells que coneguen la dificultat que suposa recórrer el Pas del Nord-oest. No sé si serà intencionat o no, però no haurien de parlar de la banquisa àrtica com si fóra una cosa del passat, quan el cert és que per segon any consecutiu ha augmentat la superfície mínima congelada després del mínim excepcional de 2007 (que va ser provocat per un règim de pressions i circulació marina que va afavorir un desgel major del normal) i després de que la banquisa antàrtica haja batut rècords d'extensió els darrers anys.

La ciència ha de ser rigorosa, i tractant-la de cara al públic d'aquesta manera no li fem cap favor.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Pirates a Somàlia

Acabe de llegir al diario "El País" que la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha dit que està col·laborant amb els països que componen la Operació Atalanta contra la pirateria a Somàlia. Tot ve arran de el segrest del vaixell basc "Alakrana" en aigües de Somàlia. Diu que està fent allò que dins l'àmbit de la llei, està permés fer.

Doncs bé, no m'ha quedat clar del tot a quina pirateria a Somàlia es referei, si a la dels pescadors somalis reconvertits a pirates o a la de les empreses que, aprofitant el buit institucional creat a Somàlia després d'anys de conflictes, s'internen en aigües del golf d'Adén practicant tot tipus de pesca il·legal d'arrossegament i llançant a l'aigua contenidors plens de materials tòxics i fins i tot radioactius, contravenint així la Convenció de Basilea, sobre el control de moviments transfronterers de deixalles perilloses i el seu emmagatzematge de 1992. Cal recordar que un vaixell va ser capturat per la pròpia comunitat de pescadors de Las Khorey quan tiraven a la mar dos contenidors plens de residus tòxics, que per fortuna van poder ser remolcats cap a la platja. Els mateixos pescadors van guardar els residus i van convidar a la comunitat internacional a que investigar l'assumpte. No van rebre cap resposta. Moltes d'aquestes persones s'han organitzat contra aquestos vaixells i han creat la Guàrdia Costera Voluntària Nacional, que amb llanxes patrullen la costa dissuadint els vaixells estrangers que realitzen tot tipus d'activitats il·legals. Les autoritats i organismes internacionals apliquen a aquestes patrulles el nom de "pirates somalis", equiparant-los a aquells grups de pescadors que, degut a la disminució de les captures a la zona, troben més rentable ara dedicar-se a assaltar els vaixells que han causat la seua ruïna.