Callar també és mentir

Indigne atur

2009-10-26T22:00:00.004+01:00

En l'acte d'entrega dels premis "Príncep d'Astúries" de 2009, vam tindre l'ocasió de contemplar un dels actes de cinisme més importants de l'any. Va pujar a la tarima un senyor que ja té assignat el seu càrrec només per haver nascut home i haver estat engendrat a l'úter encertat en el moment precís. A partir del seu naixement ha tingut assegurada una vida de luxes i poc treball, sense que haja estat condició necessària per a ell una capacitat intel·lectual d'acord amb la responsabilitat que, en teoria, hauria d'exercir.
Doncs bé, en temps de crisi, i amb la major part dels ciutadans amb l'aigua econòmica fins el coll, s'atreveix a dir, sense cap tipus de vergonya que "L'atur, que és la conseqüència més dolorosa de la crisi econòmica que vivim, fereix la nostra dignitat com a éssers humans i constitueix la nostra principal preocupació". Si haguera dit "viviu" en comptes de "vivim" i "vostra" en comptes de "nostra", potser el príncep Felip de Borbó, encara que haguera seguit atemptant contra el principi de que tots hem de nàixer amb igualtat de drets i oportunitats, haguera estat una mica més encertat.

Europa islàmica

2009-10-14T16:28:00.008+02:00

Si hi haguera algun estament judicial encarregat de vigilar que els mitjans de comunicació no incitaren a l'odi xenòfob o racial, potser el diari digital ultradretà del nostre "amic" Federico Jiménez Losantos ja estaria pendent d'un judici. Atenció al documental que van ficar en plena portada i al qual ja han enllaçat totes les paginetes i blogs dels seus deixebles. Ens expliquen de nou la teoria de la "invasió musulmana" que, segons ells, farà que en uns quants anys tots els països d'Europa es convertisquen en estats islàmics. En aquest cas la seua raó per argumentar això és que els "ários" tenen taxes de fecunditat que no garantiran el relleu generacional i els musulmans que venen a Europa tenen aquesta mateixa taxa molt més alta i seran els qui acaben reproduint-se i substituint els "autòctons". Per a evitar aquest problema ens hem de posar a la feina i hem de dedicar-nos a evangelitzar de nou com feren els apòstols fa 2.000 anys. Així podrem tindre de nou unes terres sota el paraigües del catolicisme i salvades de fanatismes religiosos (to irònic, per suposat).

Per a il·lustrar la teoria, doncs tenim de nou els mètodes tradicionals de manipulació: elevar casos particulars a la categoria de fets generalitzats, l'exageració o la introducció de dades falses.

Un exemple de manipulació és el de les dades de fecunditat emprades al reportatge. Comparen el nombre mitja de fills per dona a França (1,8) amb el dels països islàmics (8,1), agafant la taxa actual de França i la xifra de fa uns anys del país de majoria musulmana amb la taxa més alta, Afganistan, que, per cert, aporta un percentatge ridícul dels immigrants musulmans que arriben a França. No conten, per cert, que actualment, els dos països de majoria musulmana que aporten més quantitat de gent al territori francés, Algèria i Tunísia, tenen taxes de fecunditat més baixes que els nostres veïns, amb 1,79 i 1,72 respectivament. Tampoc conten que els emigrants adopten ràpidament els costums reproductius dels països que els acullen.

Per a concloure, perquè tampoc mereix la pena perdre el temps amb un vídeo com aquest analitzant-lo massa a fons, cal explicar-li al guionista del documental que la pervivència o no d'una cultura no ha depés al llarg de la història de les taxes de fecunditat com a factor primordial. la fagocització d'una cultura per un altra, mitjançant les armes, el prestigi o la dominació cultural han estat durant segles les maneres d'expandiment d'unes civilitzacions sobre altres. En aquest sentit, cal dir que la cultura que, segons el vídeo, tant perilla, s'està estenent cada vegada més de pressa pels cinc continents, incloent els països musulmans.

El Pas del Nord-est

2009-10-07T19:45:00.002+02:00

Com podreu comprovar pels meus articles publicats a l'etiqueta sobre climatologia, tinc una opinió molt critica amb el tema del suposat canvi climàtic catastròfic amb el qual els mitjans ens bombardegen dia sí, dia també. I és que cada vegada hi ha més gent que parla sense tindre la més remota idea del tema. Un exemple el vaig trobar a dos mitjans d'esquerres que, amb el propòsit de donar el seu costat més ecologista, han fet un espantós ridícul quan ens han volgut regalar la ració setmanal de "canvi climàtic".

La notícia en qüestió la va tractar primerament el diari italià "Il Manifesto", i parlava de que per primera vegada un viatge comercial ha estat capaç d'anar des d'Àsia a Europa a través del Pas del Nord-est, que travessa la costa euro-asiàtica de l'oceà Àrtic. Això ha estat degut, segons ells (com no), al calfament planetari que ha desfet la banquisa àrtica com si fóra un gel dins una infusió. Doncs bé, aquesta ruta, en condicions normals, és navegable durant dos mesos a l'any de mitjana i va estar utilitzada normalment per la marina mercant i militar soviètica fins que va desaparéixer la URSS, ja que transcorria per aigües territorials i no els provocava conflictes amb altres països durant el temps en que estava oberta. Els bucs trenca-gels escoltaven els vaixells i evitaven sorpreses en forma de plaques errants. A més, allargaven per uns quants dies més la temporada navegable. Fins i tot existeix una xarxa de ports que exercien com a punt de ruptura per a que la càrrega entrara pels rius siberians que desemboquen a l'Àrtic. Amb la desintegració de la URSS, aquesta ruta va quedar abandonada en favor d'altres que podien ser utilitzades tot l'any.
Però el major ridícul l'ha fet el diari digital "Rebelión" quan ha publicat la traducció castellana de la notícia. La paraula "Nord-Est" l'ha traduït per "Noroeste", situant-nos en l'altre costat de l'Àrtic, en una ruta molt més difícil de navegar, ja que són pocs els anys en els quals queda oberta a la navegació. D'aquesta manera, la notícia queda molt més espectacular per a aquells que coneguen la dificultat que suposa recórrer el Pas del Nord-oest. No sé si serà intencionat o no, però no haurien de parlar de la banquisa àrtica com si fóra una cosa del passat, quan el cert és que per segon any consecutiu ha augmentat la superfície mínima congelada després del mínim excepcional de 2007 (que va ser provocat per un règim de pressions i circulació marina que va afavorir un desgel major del normal) i després de que la banquisa antàrtica haja batut rècords d'extensió els darrers anys.

La ciència ha de ser rigorosa, i tractant-la de cara al públic d'aquesta manera no li fem cap favor.

Pirates a Somàlia

2009-10-06T12:06:00.004+02:00

Acabe de llegir al diario "El País" que la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha dit que està col·laborant amb els països que componen la Operació Atalanta contra la pirateria a Somàlia. Tot ve arran de el segrest del vaixell basc "Alakrana" en aigües de Somàlia. Diu que està fent allò que dins l'àmbit de la llei, està permés fer.

Doncs bé, no m'ha quedat clar del tot a quina pirateria a Somàlia es referei, si a la dels pescadors somalis reconvertits a pirates o a la de les empreses que, aprofitant el buit institucional creat a Somàlia després d'anys de conflictes, s'internen en aigües del golf d'Adén practicant tot tipus de pesca il·legal d'arrossegament i llançant a l'aigua contenidors plens de materials tòxics i fins i tot radioactius, contravenint així la Convenció de Basilea, sobre el control de moviments transfronterers de deixalles perilloses i el seu emmagatzematge de 1992. Cal recordar que un vaixell va ser capturat per la pròpia comunitat de pescadors de Las Khorey quan tiraven a la mar dos contenidors plens de residus tòxics, que per fortuna van poder ser remolcats cap a la platja. Els mateixos pescadors van guardar els residus i van convidar a la comunitat internacional a que investigar l'assumpte. No van rebre cap resposta. Moltes d'aquestes persones s'han organitzat contra aquestos vaixells i han creat la Guàrdia Costera Voluntària Nacional, que amb llanxes patrullen la costa dissuadint els vaixells estrangers que realitzen tot tipus d'activitats il·legals. Les autoritats i organismes internacionals apliquen a aquestes patrulles el nom de "pirates somalis", equiparant-los a aquells grups de pescadors que, degut a la disminució de les captures a la zona, troben més rentable ara dedicar-se a assaltar els vaixells que han causat la seua ruïna.

Els suports del Govern valencià

2009-09-25T12:44:00.004+02:00

Mentre a l'Estat espanyol la taxa d'atur ja arriba al 18,5 %, el Partit Popular reclama als quatre vents que el Govern central faça alguna cosa. I per a donar exemple, al País Valencià, el Consell, controlat pel PP ha decidit passar a l'acció: donar suport amb 80.000 € per a que les empreses del calcer se'n vagen a fabricar els seus productes al Marroc i a Tunísia.
D'aquesta manera, els empresaris podran reduir despeses acomiadant els treballadors de les nostres comarques, estalviant-se uns sous que poden arribar a ser tres o quatre vegades majors que al Marroc o a Tunísia. Amb aquest estalvi, els empresaris podran seguir comprant-se vehicles de luxe, xalets o vaixells i creant llocs de treball en el sector dels productes d'alta gama.
I què passa amb els centenars de llocs de treball perduts al País Valencià amb el suport de diners vinguts dels nostres impostos? Què més els dóna. Des de les altures la gent de classe baixa es veu molt, molt petita. I amb tres Chivas Gran Reserva dins del cos, els obrers ni es veuen.

Bosses de plàstic

2009-09-19T10:36:00.006+02:00

Sembla que l'equip directiu de la cadena Carrefour ha estat presa per un col·lectiu hippie. Ara, de sobte, a la seua pàgina web tot són compromisos i missatges ecològics de sostenibilitat. I tot per a què? Per a presentar-nos l'acció estrella que pensen portar a terme: avançar-se en dos mesos i mig a la retirada de les bosses de plàstic als seus centres. Ens diuen lo dolenta que ha esta la contaminació que ells mateixos han provocat repartint borses de plàstic durant 40 anys. Moltes fotos, amb peixets, arbres i preciosos paisatges plens de bosses; milers d'excuses i de demagògia per a justificar la retirada. Però curiosament en cap moment ens diuen quants milions d'euros s'estalviarà Carrefour deixant de donar-nos-les. Creieu que això serà una cosa a la qual no li hauran donat importància?

Pense que les bosses de plàstic són dolentes si es fa un mal ús d'elles. A mi em serveixen per a portar els envasos a reciclar (i reciclar de pas les pròpies bosses) o com a substitutes de les bosses per a la brossa tradicionals (molt més grans, i per tant, més contaminants). Per tant, en el meu cas, Carrefour em llevarà un element de la meua vida quotidiana amb la qual no genere cap tipus d'impacte ambiental. A canvi, ells tindran un positiu impacte econòmic.

Interessos

2009-09-16T12:28:00.006+02:00

Aquelles persones que tenen el costum de llegir només els titulars dels diaris que llegeixen i que damunt de tot s'ho creuen, estan d'enhorabona si busquen continuar al món de la realitat distorsionada.
El passat divendres, el president veneçolà Hugo Chàvez i el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero van signar un acord pel qual l'Estat espanyol represente els interessos consulars dels ciutadans veneçolans que es troben a l'estat israelià. Això significa que mentre el consulat veneçolà continue tancat, degut al trencament de les relacions entre Veneçuela i Israel, els ciutadans veneçolans que es troben allí i necessiten qualsevol tipus de serveis consulars poden acudir a la representació oficial espanyola, d'acord amb allò que diu la Convenció de Viena sobre Relacions Consulars de 1963.
Doncs bé, el diari ABC ha cuinat la notícia i ens mostra un titular que diu "España defenderá los intereses de Venezuela ante Israel", amb la qual cosa, un lector habitual d'aquest diari de dretes, que pensa que Chávez és una mena de enviat del dimoni a la Terra, traurà les següents conclusions: Si Chávez és molt dolent i només planeja interessos obscurs, i Zapatero defendrà els interessos de Chávez, Zapatero és igual de dolent que Chávez. Zapatero s'ha convertit en el nou ambaixador d'assumptes exteriors de Veneçuela.
La majoria dels altres diaris que vaig consultar titulaven: "España se encargará de los intereses consulares de Venezuela ante Israel", però ja se sap, una cosa és informar i una altra ben diferent és crear opinió.

Viatge al Marroc

2009-09-14T10:41:00.008+02:00

Fa poc que acabe de tornar del Marroc, en un viatge en solitari en el qual he procurat conéixer més gent que llocs. He conegut a molta gent d'allí, fet que m'ha possibilitat veure el país barrejant-me entre els seus habitants i aprenent com viuen dia a dia els canvis que està adoptant el regne alauita.
Moltes línies ocuparien les anècdotes i conclusions a les quals he arribat, però el moment actual, a l'altra vora de la Mediterrània, es podria resumir en el fet de que el Marroc viu una batalla, sense acord de pau possible, entre les tradicions locals i la "modernitat" occidental. Molta gent s'adscriu a un o a un altre bàndol i altres molts intenten, al cap i a la fi sense èxit, pertànyer als dos a la mateixa vegada, cosa molt difícil, ja que moltes de les dues formes d'actuar són contradictòries.
Molt gratament m'ha sorprés conéixer de prop el món berber i descobrir l'enorme dignitat amb la qual viuen les dones dins d'ell. Mai m'haguera imaginat que es viu amb normalitat el fet de que quan una dona no rep el respecte necessari del seu marit, abandona la llar amb els seus fills. Després, un intermediari del poble dictaminarà el repartiment dels bens i qui rep la custòdia dels fills. És curiós comprovar que entre els berbers existeix el divorci reglat des de molt abans que a l'Estat espanyol.
Per acabar, he de destacar la enorme hospitalitat dels pobles àrab i berber. Ja sabia d'aquesta virtut entre aquestes gents, però mai m'haguera imaginat que arribava al punt de que t'ofereixen la casa només amb creuar un parell de frases amb ells i que fins i tot et deixen una còpia de les claus de la seua llar a les poques hores de conéixer-los, com em va passar a mi. De fet, en set dies de viatge, només vaig gastar poc més de cinc euros en allotjament.
Com a conclusió, cal pensar que cap cultura és superior a una altra, sinó que totes hem d'aprendre de les virtuts de les altres.

Quina perla

2009-08-25T16:03:00.004+02:00

José Manuel González-Páramo, membre del Comité Executiu del Banc Central Europeu (BCE), ha dit que "el mercat laboral espanyol és molt rígid, ineficient i socialment injust", entre altres coses, perquè les pujades s'ajusten a l'IPC i aquells que guanyaven 1.000 euros, ara en cobren 1.014.

Anem a fer un exercici: allà on posa "el mercat laboral espanyol" ho substituïm per "el meu sou" i el senyor José Manuel tindrà molta més gent donant-li la raó.

El menjador de Losantos

2009-08-23T12:34:00.007+02:00

Si ets propietari d'un mitjà de comunicació i saps que molta de la gent que et segueix no és capaç de llegir dues línies de text seguides, tens l'oportunitat d'una cosa tan fàcil com manipular una notícia mitjançant el titular. Això ho vam podem veure a "Libertad Digital" el passat 20 d'agost. El titular no posa massa bé a l'alcalde de Palencia, que curiosament pertany al partit "rival" del grup polític afí a la línia ideològica d'aquest diari: "El alcalde de Palencia cobra a un comedor social que ayudó a montar Losantos". Cal recordar que Losantos és copropietari de Libertad Digital i va fer un cridament a través del seu programa de ràdio per a que la gent col·laborara en la construcció d'aquest menjador. A partit d'aquí se l'han composat de tal manera, que sembla que l'alcalde intente boicotejar la construcció del menjador perquè Losantos estiga ficat en ell.

En realitat, l'ajuntament de Palencia ha hagut de cobrar, en un principi, la taxa per la llicència d'obra perquè així s'ha de fer sempre en totes les construccions si no vols entrar en irregularitats administratives. Una vegada realitzat el tràmit, l'ajuntament pot acordar reembossar al promotor la quantitat aportada, cosa que ja ha dit l'alcalde que intentarà fer. A més, la corporació municipal ha salvat l'escull d'aquells que sí que han intentat boicotejar el projecte: un grup de veïns que pensen que fa lleig tenir a tants pobres a prop de sa casa. De fet, el promotor de la idea, Pepe Calderón, ja ha dit que "He dado las gracias a los tres partidos por firmar a favor de las obras".

O siga, que no els cobrarà i a més els ha ajudat a salvar alguns dels obstacles. Justament com ho diu el titular.

Indignat

2009-08-17T00:20:00.008+02:00

Tinc el costum de fullejar molts mitjans de comunicació. Pense que és una bona costum poder conèixer els fets des de diferents punts de vista. Per tant, hauria d'estar acostumat a llegir les barbaritats d'algunes persones que redacten als diaris. Se suposa que hauria de tindre un mínim de sang freda per a immunitzar-me davant moltes de les més solemnes bajanades que vaig trobant-me dia a dia.

Però hui estic, com a persona, realment indignat. Poques vegades he vist a algú tenint una actitud tan desvergonyidament ofensiva contra un col·lectiu al qual, malgrat no pertànyer jo, sí representa una part molt important d'una societat que intenta, dia a dia, lliurar-se dels prejudicis que ens han fet tant de mal com a Humanitat.

L'autor pense que és per tots conegut. Alfonso Ussía, a la seua columna diaria de La razón s'ha despatxat hui amb un escrit titulat "¿Y los de Gabón?". En ell, critica el fet de que el Ministre espanyol d'Exteriors haja donat 28.810€ a l'associació "Gays and lesbians of Zimbabwe". Aquest col·lectiu, a un país d'11 milions d'habitants, on el SIDA es cobra 2.000 morts cada setmana i on entre un 30% i un 40% de la població és portadora del VIH+, ha realitzat una importantíssima tasca d'informació i de prevenció entre la població amb un major risc de contagi. Tant és així, que l'any passat van rebre el màxim distintiu de l'IGLHRC (International Gay and Lesbian Human Rights Commission) per la feina realitzada.

Doncs bé, malgrat la gran quantitat de vides que ha salvat i que pot arribar a salvar aquesta associació, a Ussía no li ha fet gens de gràcia que s'haja donat ni un euro a allò que ell qualifica com "los truchones y tortis de Zimbabue". No comprén que s'haja realitzat una donació a aquesta entitat que treballa a un país amb l'índex de seropositius més alt del món i no haver-li'l donat a "Gays and Lesbians of Gabon", la qual no existeix, per si no ho sap. I per defensar, sense ofendre, la seua postura, regala als lectors una exposició dels millors sinònims d'"homosexual" que potser haja tret del bar més caspós de l'Espanya profunda: maricas, truchones, tortis, perdedores de aceite, tornatrás, maricones, brotes rosas...

I com no, indignat està perquè aquestos diners no li'ls han donat als seus companys de manifa de la Fundación Miguel Ángel Blanco, encarregats de dividir els actes oficials de l'aniversari de l'assassinat del regidor per a convertir-lo en un acte partidista.

En fi, de vegades suposa un gran esforç no desitjar-li el mal a ningú.

Religions de pau

2009-08-10T12:53:00.004+02:00

És curiós el cas de Vicente Alejandro Guillamón, un fervent i convençut catòlic que sembla que ha estudiat amb més profunditat el Corà que la Bíblia. Això es desprén d'un article seu titulat "El Islam: ¿religión de paz?". Per a ell, el problema de que existeixen terroristes islamistes està, més o menys, en que el seu llibre sagrat els arenga a la violència. Diu que "No obstante defiende (el Corà) la ley del talión, y a lo largo del libro existen numerosas suras y aleyas (versículos) que incitan a la guerra santa y a la muerte de los infieles que no se conviertan y a los apóstatas. Estas recitaciones, interpretadas de un modo maximalista, están en el origen de los conflictos y acciones terroristas que estamos viendo en nuestros días a lo largo del mundo entero".
Sembla ser que ha llegit amb deteniment el Corà, cosa que no ha fet amb la Biblia. Al llibre sagrat del catolicisme haguera trobat un altre estil. Potser amb versicles tan pacífics com aquestos:

- "Si un home té un fill rebel i desvergonyit, que no atén al què li manen el seu pare o la seua mare (...) Aleshores tot el poble li tirarà pedres fins que mora." (Dt 21,18-21).

- Dient-li Déu a Moisés: "Captura a tots els capitosts del poble i empala'ls de cara al sol, davant Iavé; d'aquesta manera s'apartarà d'Israel la còlera de Iavé" (...) Iavé li va dir llavors a Moisés: "Ataca els madianites i acaba amb ells (...)" (Nm 25,1-17).

No pretenc avorrir amb més frases sagrades violentes de la Bíblia. Com a resum, arreplegue un recull estadístic fet pel magnific investigador de temes religiosos, Pepe Rodríguez, al seu darrer llibre "Los pésimos ejemplos de Dios (según la Biblia)". Barcelona. Temas de Hoy. (2008):

Alguna cosa més que comentar sobre això? Crec que no.

Per concloure, una frase que m'ha agradat d'aquest article: "Así hasta que nos echaron, en buena hora, de un Protectorado en el que España nunca debió de haberse metido. Nos costó muchísima sangre y cantidades ingentes de dinero para modernizar un territorio anclado en la Edad Media, que las autoridades de Rabat no lo han agradecido nunca".

És que li va demanar Marroc a espanya que els envaïren per a modernitzar-los? Com podia aleshores modernitzar a algú un país que era de tot menys modern?

En fi, si encara us queda estomac, podeu llegir l'article sencer. Sembla que estiguem llegint un pamflet del "Mismísimo Generalísimo" quan parla de la maçoneria, ateísmo, marxismo... Per riure és quan diu que, a diferència d'allò que passa amb el cristianisme, la "ofensiva laicista" pretén "la conversión de la especie humana en ganado lanar, totalmente manejable". Vostés diran.

Obert per vacances

2009-08-09T21:32:00.003+02:00

Hola de nou. Després de més de huit mesos sense haver donat senyals de vida, aquí estic de nou per a seguir dient exactament allò que pense. Demane perdó a aquells que no els agrade que algú es prenga un respir tan llarg sense donar explicacions. Ho entenc, però vaig haver de fer-ho així. Per què? Doncs bé. Pense que la meua vida no és tan interessant com per a contar-la i no avorrir-vos, ni crec que a ningú dels qui llegeixen aquest post els interesse gens saber allò que li ha passat a algú que ni tan sols han vist en persona.

Dit això, continuaré sense callar.

Creences i descreences de Zapatero

2008-11-25T18:02:00.007+01:00

José Luis Rodríguez Zapatero (24/11/2008): "Creo que en la economía hay que intervenir lo justo (...) Descreo en el proteccionismo; es un elemento de retroceso."

Mentrestant, va enviar a la ministra Elena Espinosa a Brussel·les a la reunió on s'abordava la reforma de la Política Agrària Comuna (P.A.C.) per a aconseguir que les ajudes directes a la producció agrícola per part de la Unió Europea no baixaren el 13% com s'havia proposat, sinó que ho feren només en un 10%. Aquestes ajudes provoquen que a molts països pobres siga més barat importar productes agrícoles europeus que comprar els propis.

Descreu del proteccionisme, però el 16 d'octubre de 2005 va dir que "compartimos la prioridad de que las propuestas de la Unión Europea preserven la integridad de la PAC y el mandato de la Comisión".

Què còmode és tindre principis d'aquestos de "ara sí" i "ara no" segons siga el cas que li ocupe.

UPyD i els seus criteris

2008-11-21T18:14:00.005+01:00

El passat juny, el Govern balear va demanar a la línia aèria Air Berlin que utilitzara a les Illes, a més del castellà, l'anglés o l'alemany, el català en la seua atenció cap els clients, ja que és llengua oficial a aquell territori i s'està seguint una política de promoció i ús d'una llengua que es troba en perill actualment. Poc després, el partit polític ultranacionalista espanyol Unión, Progreso y Democracia va declarar sobre aquest fet:

"Que un ejecutivo dedique esfuerzos y recursos a persuadir a importantes empresarios de que empleen una u otra lengua en sus relaciones con sus clientes es, además de entrometimiento e impertinencia, un desatino sólo comparable al caso de que el Govern aconsejara a los restaurantes el menú que deben ofrecer o a los modistas la longitud que deben alcanzar las faldas de sus creaciones. En un nuevo alarde de feroz intervencionismo sociolingüístico, el gobierno Antich hace el ridículo inmiscuyéndose en los procesos naturales de la sociedad civil, pretendiendo moldearlos como si hubiésemos vuelto a los tiempos de la vieja Unión Soviética."

"UPyD anima a los ciudadanos de estas islas, en particular a los empresarios y muy especialmente a los directivos de Air Berlín a mantenerse firmes en la defensa de sus derechos y a mantener los criterios de eficacia, servicio y rentabilidad frente a los absurdos requisitos de la mitología nacionalista."

Però clar, els criteris del partit canvien quan la companyia aèria Swiss International Airlines empra el català junt a l'alemany en els seus vols entre Barcelona i Zurich. A la seua pàgina oficial, UPyD diu:

"Unión Progreso y Democracia (UPyD), ha solicitado oficialmente a la aerolínea Swiss International Airlines que use el castellano en sus vuelos entre Barcelona y Zúrich, ya que esta empresa lo ha eliminado de todas sus comunicaciones con los pasajeros y sólo utiliza el catalán y el alemán."

A més, va escriure una carta molt dura a la companyia en la que, contradient tots els manuals de lingüística, tractava a la llengua catalana com un dialecte del castellà per a justificar que l'espanyol havia de ser la llengua prioritària en el tractament cap els seus clients. Vaja, és que ja no serveixen ara "los criterios de eficacia, servicio y rentabilidad frente a los absurdos requisitos de la mitología nacionalista"? Si es tracta de defendre una llengua amb "només" 400 milions de parlants davant l'atac d'un altra amb 10 milions, per a ells paga la pena deixar de banda alguns criteris i principis.

Un sorteig on no toca la grossa, sinó les grosses

2008-11-18T16:09:00.005+01:00

Abans de res he de disculpar-me per haver fet aquest acudit tan dolent, però és que m'ho han posat molt fàcil. Una discoteca de València ha organitzat per al proper dia 5 de desembre una festa en la qual se sortejarà una operació d'augment de pits sota el lema d'"homenatge a la dona". Podriem dir, entre altres coses, que és sexista, que banalitza les dones, que les tracta com a objectes, que insulta la seua intel·ligència, etc. Però també és cert que aquest dia les dones van a tindre el poder de decidir si és així com volen que se les tracte. Si totes les dones tingueren dins d'elles un mínim d'orgull, de dignitat i d'autoconfiança, el 5 de desembre aquesta discoteca hauria de ser una festa a la que només acudiren homes (en el cas de que molts d'ells no se solidaritzaren amb la dignitat de la raça humana).
La discoteca és lliure de convocar la festa que li vinga en gana, però són els possibles clients els qui han de donar la cara per la dignitat de les dones. Per la dignitat humana.
El dia 5 tindrem la resposta. Veurem quantes dones acudeixen per veure si tenen sort i d'ara en endavant són tractades com un objecte encara més voluptuós. Tristes aspiracions.

P.D. Sent molt que d'ara en endavant no puga publicar amb tanta freqüència en aquest blog, i encara sent més no poder realitzar un major seguiment dels blogs amics. El meu temps dedicat al "bloggeix" s'ha reduït dràsticament. De tota manera us garanteix llegir tots els vostres comentaris i deixar comentaris als blogs que deixen la seua petjada aquí. Amb això no vull dir que amenace amb un "si no comenteu no us comente", però he de seleccionar el temps d'alguna manera, i si algun dia tinc temps per a llegir-vos a totes i a tots, de bon grat ho faré.

Salut.

liberalisme proteccionista o proteccionisme liberal?

2008-11-13T18:04:00.005+01:00

Mariano Rajoy (lider del Partit Popular) (11/11/08): "Les mesures que es plategen a la Cimera de Washington han de defensar la llibertat econòmica i l'economia de mercat".

Mariano Rajoy (13/11/08): "Estic radicalment en contra de que una empresa russa, monopolística i pública com Gazprom es puga fer amb el 20% de Repsol YPF".

Amb quina ens quedem, Mariano? Liberalisme o proteccionisme? Tot dependrà de si els seus es poden forrar de diners o no.

Els tancs de Chávez

2008-11-10T20:21:00.006+01:00

"Chávez amenaza con 'sacar los tanques' si la oligarquía gana poder en las urnas". Aquest titular aparegut a "El Mundo" sembla confirmar que Hugo Chávez és tot un dictador, no? Les paraules exactes del president veneçolà així ho confirmen: "Si ustedes permiten que la oligarquía (...) regrese a la gobernación, a lo mejor voy a terminar sacando los tanques de la brigada blindada para defender al Gobierno revolucionario y para defender al pueblo".
Doncs bé, la màquina de la manipulació torna a funcionar quan tracta d'atacar a Chávez. Resulta que en les pròximes eleccions regionals es presenta per l'estat de Carabobo Luis Felipe Acosta Carlez, l'actual governador. Carlez és un general expulsat del partit de Chávez el juny passat per pràctiques irregulars i que ha estat implicat en el darrer colp d'estat contra el President arran d'unes converses gravades on altres acusats l'implicaven.

El temor està doncs en que si aquest personatge aconsegueix el poder a una regió on controlaria la tercera policia amb major armament del país, poguera organitzar alguna acció desestabilitzadora. Per això Chávez diu que si Carlez (que representa els interessos de la oligarquia) torna a la Governació, "...a lo mejor" (si Carlez organitza una temptativa colpista) "voy a terminar sacando los tanques..." tal com faria qualsevol Estat per a protegir la legitimitat davant un colp d'Estat . Però els periodistes anomenen a això "amenaces del President".
Un president que sotmet a consulta popular l'aprovació d'una nova constitució, perd la votació i immediatament accepta els resultats, per quins cinc sous hauria de traure ara els tancs al carrer si perdera una elecció a una de les seues regions?

Si cola, cola. I segur que li la colarà a molts.

Experiències cubanes de la Loli

2008-11-08T21:48:00.007+01:00

"Cuba, ¿es realmente un paraíso?" Una "sensacional" carta d'una lectora publicada al diari "20 minutos" a la que només li faltaria dir la veritat per a tindre alguna credibilitat. Potser Cuba no siga un paradís (tampoc el país des d'on escric ho és), però caldrà analitzar amb algun rigor la situació actual de l'illa per a avaluar com viuen realment els cubans. I aquesta tal "Loli Palacios", que ben bé podria ser veïna de Alejandro Sanz a la Miami més acomodada, no és precisament el paladí de l'objectivitat. Analitzem el que diu i situem-ho a la realitat:

Acabo de llegar de mi tercer viaje a Cuba. Y de los tres, ha sido el peor. Yo en Cuba vivo como cubana: vivo en una casa de familia, con apagones y cortes de agua, con falta de comida y de artículos de primera necesidad. Cuando voy allí sufro por todo lo que le falta a la gente y aquí tenemos de sobra, incluso derrochamos.

Si la Loli realment ha arribat des de Cuba (no sé si s'ha marcat un "farol" per a fer més creïble el seu relat), hauria de saber que després de patir un devastador huracà de força 5, les infraestructures elèctriques i de subministrament d'aigua potable tarden un cert temps en recobrar la normalitat. Abans de l'huracà, la Revolució Energètica posada en marxa al 2005 ha aconseguit reduir les apagades en un 90% respecte al 2004. Pel que fa als aliments, amb una gran part de la producció agropecuària destruïda, és normal que es patisca un temporal desproveïment fins que arriben les importacions necessàries i es desenvolupen els cultius de cicle curt posat en funcionament per a obtindre produccions agrícoles en les properes dates. De tota manera, s'està estudiant un pla que corregisca els dèficits productius del sector agropecuari cubà, que no són pocs.

En un mes en Cuba no hemos podido darle a mi hijo ni una verdura ni una fruta porque los mercados están vacíos. Ante esta situación, tener dinero tampoco vale nada.

No exageres Loli. Que faltaren alguns productes i que hi haguera menys paradetes obertes als mercats i menys qualitat no ha impedit a ningú comprar un plàtan o una tomaca en un mes. Una altra cosa és que al teu fill només vullga menjar raïm embossat del Vinalopó o tomaquetes cherry.

En la shopping (así es como llaman los cubanos a las tiendas por dólares) un cartón de litro de leche cuesta 2,40 chavitos (así se llama el peso convertible). ¿Quién es el guapo que puede comprar eso? Un cubano medio gana más o menos 150 pesos cubanos, para cambiar a pesos convertibles son 25 por 1, con lo que esto equivale a 6 chavitos. Tampoco podemos comprar a los vendedores ambulantes porque te detienen y a lo peor tienes que pagar 500 ó 600 pesos de multa.

Si en comptes d'anar al shopping (una espècie de mercat elitista, on tot és més car), la Loli anara a un mercat estatal amb preus subvencionats per l'Estat, potser aconseguira llet a un preu moltíssim més baix, com fan la majoria dels cubans. D'altra banda, només multen a gent que compra grans quantitats amb la finalitat d'especular amb els aliments i als venedors ambulants irregulars (com ocorre a la meua ciutat).

La imagen que se da de Cuba aquí es que todo ha mejorado. ¿Os acordáis de las famosas ollas que dio Fidel y que publicó a bombo y platillo? De dar nada de nada. Las ollas hay que pagarlas y te las descuentan del sueldo. ¿Y eso de que la gente puede tener móviles u ordenadores? ¿Con los sueldos que hay con qué van a comprar un móvil o un ordenador? En Cuba en el 90% del territorio no hay cobertura y prácticamente nadie puede usar Internet.

En cap moment va dir Fidel que anava a regalar olles, encara que sí que les ha regalat a les famílies que necessiten d'ajuda social (unes 500.000). Per a pagar les olles (amb preus subvencionats) s'han atorgat crèdits per a que el pagament siga més fàcil. A la resta de Centroamèrica i el Carib, els sous normals tampoc permeten comprar mòbils i ordinadors. I per què abans no es podien tindre telèfons mòbils i la connexió a internet estava molt limitada? Per a no sobrecarregar la precària banda de la xarxa cubana, ja que els veïns dels EEUU no han permés la connexió de Cuba al cable de fibra òptica de l'Estret de Florida (al qual pertany) i encara té un accés molt limitat i costós als satèl·lits.
Per cert, la cobertura territorial de telefonia mòbil és del 65% (un 77% per a la cobertura poblacional) i s'ha desenvolupat, amb una xarxa de gairebé 300 radiobases, el servei de Telefonia Fixa Alternativa, que emprant un equip telefònic convencional, dóna servei amb la modalitat inalàmbrica a llocs de difícil accés.

En Cuba en el siglo XXI los niños no se alimentan bien, no tienen ni ropa ni juguetes. Con 9 años no pueden tomar leche y no probarán muchas cosas seguramente nunca. En los hospitales faltan medicinas y la gente tiene miedo.

La pròpia UNICEF ha certificat que Cuba és l'únic país d'Amèrica Llatina que ha eradicat la desnutrició infantil. La mortalitat infantil, fins i tot, té indexs més baixos que als EEUU. Des de l'ONU fins al banc Mundial han reconegut que la població de l'illa és la única del tercer Món que ha abastat un nivell de desenvolupament humà comparable al dels països més desenvolupats, i el país es pot permetre el luxe d'haver enviat metges voluntaris per a treballar gratuïtament a 102 països. En 2004 es va llençar l'Operación Milagro, que va fer que un milió de persones víctimes de malalties oculars de 28 països recobraren la vista.

Y que nadie me diga que todo esto es culpa de Norteamérica y del bloqueo.

No, clar que no, encara dirà que els distints governs dels EEUU han estat sempre unes bellíssimes persones i el bloqueig el van imposar per millorar el benestar del poble cubà. I qui diga el contrari és un miserable.

Me gustaría ver en mi próximo viaje a Cuba que las cosas por fin han cambiado.

Cap a on vol que canvien? Cap a un model semblant al dels seus veïns de Haiti, República Dominicana o Jamaica? Enyora els temps en els quals Cuba era el bordell dels EEUU?

Canviar sí, però sempre cal canviar la cosa per a que vaja millor.

Congo

2008-11-06T21:29:00.005+01:00

Al veure l'article que publica hui El País sobre el conflicte del Congo, sembla que tinga un caràcter de protesta. Parla de la indiferència mediàtica, dels recursos minerals com a origen de les disputes i al final ens fa una sèrie de preguntes sobre els orígens dels combats i sobre el paper que juguen els organismes internacionals. A la darrera frase, l'autor es lamenta dient que "massa preguntes que, com sempre, quedaran sense resposta". No obstant això, jo pense que o no ha volgut donar les repostes o no s'ha interessat en buscar-les ni una mica, ja que se sap perfectament qui ha llançat benzina a les flames de la regió.
La República Democràtica del Congo és un dels països amb més riqueses naturals del món. El coure, el cobalt, l'or, el tantali, els diamants i el coltà es troben en abundància al subsol del país. Les multinacionals europees i nord-americanes han estat extraent minerals i deixant per al país només entre un 5 i un 12% del valor dels minerals. però la realitat és que s'estan produïnt massives extraccions ilegals que ixen a través de Ruanda amb la complicitat del seu president, Paul Kagame.
Laurent Kabila, president de la RDC, ha volgut acabar amb l'espoliació per a que els beneficis de la mineria revertisquen directament en els congolesos. Per això, ha firmat una sèrie de contractes amb les empreses estatals xineses CREC i Sinohydro per a la concessió de vàries explotacions i que repercutirien per a la RDC un benefici del 30%. Per a evitar la corrupció que suposaria l'entrega dels diners en líquid, s'ha previst que aquest es reba en forma d'inversions en el país: 3.000 km. de carreteres, 3.000 més de ferrocarrils, 31 hospitals, 145 centres de salut i 4 universitats. A diferència dels contractes amb multinacionals europees i dels EEUU, aquestos acords no preveuen cap condicionalitat ni ingerència al país.
Davant això, les companyies que operen actualment a la RDC, amb el suport de les potències occidentals, temen perdre accés als recursos estratègics i deixar de tindre capacitat d'influència en la regió. I com la vida de les persones no té importància al costat d'un bon grapat de diners, han finançat el govern de Ruanda per a la compra d'armes i la formació de grups de soldats paramilitars majoritàriament formats per ruandesos i comandats per un congolés, Laurent Nkunda (per a desvincular Ruanda de responsabilitats), amb la finalitat de desestabilitzar el govern congolés i tota la regió. Un canvi de president podria significar el trencament dels contractes amb els xinesos i el control total de les explotacions.
D'altra banda, La missió de l'ONU a la regió, la MONUC, que hauria de ser l'encarregada de protegir els civils de les tropes de Nkundu, han estat acusades d'actuacions irregulars obrint el camí dels paramilitars. El cap de la missió, el tinent general espanyol Díaz de Villegas, va dimitir fa deu dies al·legant motius personals, però afectat per unes comunicacions interceptades a uns soldats de la MONUC en les quals demanaves a l'exèrcit ruandés que enviara reforços per a donar suport als paramilitars de Nkundu, que es trobaven en inferioritat davant l'exèrcit congolés. També s'ha demostrat que les forces "de pau" han subministrat armes als rebels. És significatiu que a les ciutats de Goma i Bukavu es produïren recentment massives manifestacions demanant que eixiren del país els cascos blaus de la MONUC. Per alguna cosa serà.
La Unió Europea tampoc aporta massa per a la resolució del conflicte. El passat 22 d'octubre, a la comissió parlamentària europea, el belga Dirk Vandermaelen va reconéixer que potser estiguerem davant un enfrontament d'interessos comercials entre els EEUU i Xina, però va demanar tan sols un embargament d'armes per a l'exèrcit del govern legítim de la RDC, no per a les tropes invasores de Nkundu.
Mala pinta té la situació si a les potències occidentals només els convenen dues coses: l'annexió de la regió de Kivu Nord (la regió minera) al govern dòcil de Ruanda, o la substitució de Kabila per un president titella. En ambdós casos, el poble congolés será la principal víctima.

Obama, Obama, Obama...

2008-11-05T19:28:00.005+01:00

Per què ha guanyat Obama? Qui és Obama? Què ens espera d'Obama? El color de pell d'Obama, el canvi d'Obama, la crisi i Obama, les guerres i Obama... Quan fins i tot el pensament més rebuscat ha estat ja analitzat cinquanta vegades i no queda ja una futura situació que no haja estat pronosticada per algú, no té sentit escriure res sobre aquest tema. Cada paraula meua no seria una altra cosa que cansar-vos una mica més.
Gaudiu del dia. Jo aniré preparant el post de demà.

Supersticions

2008-11-03T17:29:00.005+01:00

Ho ha advertit Joseph Ratzinger: les supersticions posen en perill la fe (se sobreentén que és la fe cristiana). Sembla que pretén d'aquesta manera donar un cop mortal a tot el que han estat fins ara els rituals catòlics.
Si atenem a una de les definicions més precises que s'han fet fins ara, una superstició és "una creença en relacions de causa i efecte que condueix a una conducta sistemàtica i repetitiva que és totalment ineficaç per a aconseguir el que es pretén obtenir, però aquest sistema de creences i conducta no està mai sotmés a un escrutini científic pels qui creuen i repetidament el practiquen". Aleshores, quina diferència hi ha entre qui toca fusta invocant a la bona sort i qui es posa un Sant Cristòfol al cotxe per a protegir-se dels accidents? El primer dirigeix el ritual cap a un ésser indeterminat anomenat "sort" i el segon ho fa cap a unes divinitats sobrenaturals que captaran les pregàries i enviaran un escut protector que el protegirà dels perills. Trobe en falta un estudi científic que demostre estadísticament que els cotxes amb Sant Cristòfols registren menys accidents, sota les mateixes circumstàncies, que aquells que no els porten.
Sant Cristòfols, rosaris, mongetes fent la senyal de la creu davant qualsevol anomalia, veles enceses davant els sants, pregàries, misses als difunts, romeries, rituals per a evitar l'infern... No se sap ben bé on hi és la frontera entre la superstició i la religió o si són elements d'una mateixa cosa.
Potser Ratzinger tinga una definició pròpia del que és una superstició. De ben segur ho definirà com "les creences religioses dels altres".

Frivolitats

2008-10-31T15:51:00.005+01:00

Quanta frivolitat hi ha al nostre país! Ets dels qui reclama unes condicions laborals dignes que t'oferisquen estabilitat laboral? Doncs ets un frívol. Que prefereixes uns serveis totalment públics i de qualitat amb un pressupost que garantisca les dotacions necessàries? Una frivolitat. Que creus que una rebaixa d'impostos directes beneficia les persones que més tenen i fa tremolar els pilars del benestar i dels serveis mínims? Quina frivolitat!
Tot això són frivolitats. Ho ha dit l'ex-President Aznar. El tema dels serveis públics, les prestacions socials o la estabilitat laboral és una frivolitat si només fas servir els serveis privats, pagues impostos per guanyar molts diners, tens una suculenta retribució vitalícia, treballes de conseller per a Rupert Murdoch i d'assessor de Centaurus Capital.
Què fàcil es veu la vida diària des d'allà dalt. No és cert senyor Aznar?

Ciència i política

2008-10-28T18:07:00.004+01:00

Així com ciència i religió mai s'han entés massa bé, la ciència i la política són elements que provoquen una perillosa reacció quan es barregen. En teoria, hauria de ser la ciència la que hauria d'anar per davant de la política, però en els temps que corren sembla ser que passa més bé al contrari.
L'IPCC (Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) és una entitat de caire polític encarregada d'elaborar els informes apocalíptics que preveuen poc menys que les set plagues d'Egipte com a conseqüència del canvi climàtic. Però ni són 2.500 els científics que han donat suport a l'informe, ni s'han complit els pronòstics de les diferents prediccions que s'han realitzat fins ara.
L'esquerra, d'altra banda, es veu obligada a acudir en pro de totes les causes suposadament ecologistes, estiguen científicament demostrades o no. Si existeixen diversos graus de gravetat per a un mateix problema, sempre queda bé defensar la màxima exageració.
Pel que fa a la dreta espanyola, s'ha aprofitat de les trames obscures que rodegen la parafernàlia del hipotètic canvi climàtic apocalíptic i ha aprofitat l'excusa per a atacar la coalició que sempre han format els partits d'esquerra amb la causa ecologista. Les recents declaracions de Mariano Rajoy i José María Aznar parlant sobre clima, sense tindre ni idea, o les constants notícies a Libertad Digital sobre articles publicats per climatòlegs escèptics, demostren aquesta nova estratègia.
Mentrestant, experts de la temàtica climàtica que han perseguit una actitud independent són denigrats i apartats de les revistes científiques que han abraçat la postura oficialista. Què fàcil és tindre així el "consens científic" del que tantes vegades es parla!

Més sobre himnes

2008-10-22T00:33:00.006+02:00

És notícia destacable que a l'acte de clausura del congrés d'un partit català, un membre d'un altre partit, que també és català, cante l'himne oficial de Catalunya? Pense que no.
És notícia destacable que un dels assistents, també català, es negue a cantar l'himne oficial de Catalunya? A molta gent li donarà igual el que haja fet aquesta persona, però sí, pot considerar-se digne de menció aquest fet.
Doncs bé, per al diari digital que oneja la bandera de l'anticatalanisme més malaltís que he vist en la meua vida, és notícia de portada, amb estirada d'orelles inclosa, que un membre d'un partit polític cante l'himne oficial de la seua comunitat autònoma. Però clar, per a aquestos periodistes, tots els membres del Partit Popular han de fer el que ells consideren correcte: odiar a Catalunya i tots els seus símbols. Dóna igual que tingues un càrrec públic o no. Això sí, sembla que posen com a actitud correcta la d'un membre de Ciutadans per Catalunya (irònic nom) que “prefereix no cantar i senzillament quedar-se callat”.
Mentrestant, al País Valencià, la seua “regió amiga” (com no va ser amiga si la governen ells) es reunixen any rere any al balcó de l'Ajuntament de València, en festes de falles, tota la plana major del PP cantant emocionats el “Himno oficial de la Comunidad Valenciana” rodejats també per milers de nacionalistes. No hi ha crítiques a aquest diari. És un himne amic.
I com en una secta, van menjant el cap, a poc a poc, als seus fidels lectors, els quals, cada dia que passa, acaben odiant amb més força Catalunya. Només cal veure els comentaris que deixen els lectors al diari, com aquest: “Pues ése hideperro es un bellaco traidor. ¡¡¡¡¡La de gentuza que hay que ahorcar!!!!!! “. Sí senyor, un castig exemplar per aquells que gosen de donar suport a un símbol català.

Històries de torturadors

2008-10-19T21:03:00.004+02:00

Melitón Manzanas (Donostia 1909-1968) va ser policia i cap de la Brigada Político-Social de Guipúscoa durant la dictadura del General Franco. Va ser molt famós a tot el País Basc pels seus mètodes repressius contra tot el que olorara a esquerra o a nacionalisme basc. Les brutals tortures que personalment practicava amb els detinguts van ser narrades per moltes víctimes que van sobreviure als seus interrogatoris. Era normal veure'l pels bars del centre de la ciutat fanfarronejant en veu alta descrivint les barbaritats del dia. També era normal que portaren d'incògnit cadàvers a l'hospital o a casa per a que no contaren a les estadístiques com a morts a la comissaria. El 2 d'agost de 1968 tres membres d'ETA van acabar amb ell amb set trets a la porta de la seua casa. En gener de 2001, el govern de José María Aznar li va concedir la Reial Ordre de Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme. Sí, sí, al torturador, no és broma.

El 17 d'octubre de 1983, Joxi Zabala i Joxean Lasa, militants de l'esquerra independentista basca (sembla ser que mai van militar a ETA)van ser segrestats a Baiona per un grup d'agents de la Guàrdia Civil espanyola, van ser portats al quarter d'Intxaurrondo, on van ser brutalment torturats. Després van ser portats al poble de Bussot, a prop d'Alacant i obligats allà a cavar les seues pròpies tombes, on van ser soterrats després de rebre dos trets. 17 anys després, els responsables d'aquest crim van ser condemnats, però poc després, la majoria estava ja en llibertat. Actualment ja no queda ningun d'ells pres. Ahir la policia autonòmica basca (ertzaintza), complint ordres del jutge Baltasar Garzón, va impedir un acte d'homenatge als dos assassinats i va detindre a sis assistents (quatre d'ells de més de cinquanta anys).

El 24 de juliol de 2008, l'ex-cap militar argentí, Luciano Benjamín Menéndez, va ser condemnat a presó perpètua per la tortura i assassinat de quatre militants de l'esquerra en 1977. A més d'ell, també van ser condemnats quatre col·laboradors seus, dos d'ells a cadena perpètua, i els altres a 22 i 18 anys de presó.

L'altra França

2008-10-16T17:32:00.005+02:00

A qui xiulaven milers de persones el dimarts passat a l'Estadi de França de Paris? A la Marsellesa? A Lââm, la cantant que l'interpretava? Als jugadors? Al President Sarkozy? L'himne nacional francés va quedar ensordit pels milers d'immigrants tunisians i els descendents d'aquestos, que esbroncaven amb aquest fet a la França més hipòcrita, a aquesta França que renega i amaga alguns dels seus francesos per tindre la pell un poc més fosca, els cabells rulls i anomenar-se Rachid o Youssef. Ataquen a la França que els exclou amb xiulets cap un dels seus majors símbols: “La Marsellesa”. Tres anys abans l'atac va anar contra un altre símbol francés: la riquesa.
L'any 2005, quan l'extraradi de la capital va esclatar en flames, el ministre de l'interior i actual president, Nicolas Sarkozy, va dir que aquesta “xusma” (racailles) necessitava netejar-se amb Karsher (un netejador per el fang dels tractors). El dimarts, una vegada acabat el partit, el Secretari d'Estat d'Esports, Bernard Laporte, va dir que caldria que la selecció francesa anara a jugar fora de París per trobar “gent sana”. Aquesta és la seua solució: fugir i amagar a la “gent insana”. Perquè sentir l'himne del teu país és molt emocionant quan el teu país t'ha fet viure tan còmode com a Laporte o Sarkozy.

Quina perla de titular

2008-10-15T00:43:00.005+02:00

“La llibertat d'expressió està en perill a Bolívia amb Evo Morales”. Aquesta serà la conclusió a la qual arribe un lector del diari “Estrella Digital” quan haja llegit en grans titulars “Un comentarista de la TV boliviana detenido por llamar "indio ignorante" a Evo Morales”.

Només si algun lector gosa llegir el cos de la notícia, podrà comprovar que el comentarista ha estat detingut en realitat per cridar a “liquidar al indio ignorante” i afusellar al Vicepresident i al Ministre de la Presidència, ja que, segons ell, són “collas raza maldita son más pobres que las ratas porque son flojos”.

Això a la Unió Europea també se li diu “delicte per incitació a la violència racista" i està tipificat amb penes d'un a tres anys de presó. A la meua casa i supose que a la vostra, a aquest titular se li diu “manipulació vergonyosa”.

Universitàries

2008-10-13T17:50:00.004+02:00

Més d'una vegada he sentit dir que no importa que a un fill l'eduques un poc diferent de com eduques una filla. No importa si al teu fill li compres cotxes per jugar i a la teua filla ninetes. Diuen que quan són més grans és quan desenvolupen la seua personalitat. Doncs no. A l'infantesa, adquirim una gran part dels nostres coneixements i conductes futures. Sense saber-ho, creixem portant al nostre subconscient el camí que vam començar a recórrer al nàixer.
La setmana passada va sortir l'informe de la Conferència de rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i en ell vaig poder veure una dada molt il·lustrativa: només un 14,17% de les universitàries triava carreres tècniques, davant un 43,80% dels universitaris.
Els xiquets han estat (i segueixen estant) educats sobre un munt de joguines basades en cotxes, jocs de construccions, d'electricitat. Ens feien associar la idea de que ser uns "matxotes" era una cosa bona, i per això acompanyavem sempre al pare quan aquest reparava alguns aparells de la casa. Si aquest no era el teu ambient habitual, et trobaves amb la teua colla d'amiguets competint per veure quin era el més "matxote", i per tant, el més respectat. La xiqueta, en canvi, era vista com una cosa estranya si freqüentava algunes de les aficions reservades pels xiquets.
Amb aquestes associacions d'idees hem crescut, mantenint-se sempre latents al nostre subconscient i aprofitant qualsevol ocasió per eixir al nostre conscient, com en el cas del moment concret de l'elecció d'una carrera universitària.
El psicòleg Steve Heine va realitzar un experiment molt curiós: va sotmetre a dos grups de 60 noies cadascun a la realització de dues proves matemàtiques, separades per una prova de comprensió lectora. El text del primer grup explicava que les dones tenien menor capacitat per a les matemàtiques per raons genètiques i el segon escrit afirmava que les raons de que les dones hagueren tingut una menor presència en el terreny matemàtic era degut a l'experiència. Totes les dones tragueren una puntuació semblant en el primer exercici, però al segon exercici matemàtic, les noies del text amb l'explicació genètica van obtindre un resultat notablement menor.
És el subconscient, però el subconscient creat per segles i segles de patriarcat.

La FAES i les armes de Veneçuela

2008-10-11T15:58:00.005+02:00

Al darrer informe de la fundació FAES, presidida per l'anterior president del Govern espanyol, José María Aznar, apareix un informe on es critica l'augment de l'exportació d'armes de les empreses espanyoles. Diu que Espanya ha venut armes a "països tan poc democràtics" com Veneçuela. No sé com el senyor Aznar pot dir que és poc democràtic un Govern que ha guanyat quatre eleccions a nivell estatal, va guanyar un referèndum constitucional i va perdre un altre, acceptant el resultat com a decisió del poble. No sé com pot dir-ho un senyor que ha estat el primer President del Govern espanyol que ha il·legalitzat partits polítics després de la dictadura del General Franco.
A l'informe també parla del Govern veneçolà definint-lo com a "règim militarista". Doncs caldrà saber que el percentatge del PIB dedicat a defensa a Veneçuela és del 1%, molt menor que el 1,74% de mitjana de Sud-Amèrica i només superat a la baixa per Argentina, amb un 0,87%. Haurà anomenat alguna vegada José María Aznar "règim militarista" a EEUU? Apostaria el que fóra a que no. Mai haurà dit això, encara que aquest país concentre el 45% del pressupost mundial d'armament.

P.D. La pàgina web de FAES no funcionava a aquesta hora, així que no he pogut deixar enllaços.

El bilingüisme de Ciutadans

2008-10-09T23:18:00.004+02:00

El concepte que tenen la gent de Ciutadans del que significa "bilingüisme" queda ben reflectit a la seua pàgina web. A la versió en castellà tot està en castellà i els articles que originalment han estat escrits en català són traduïts. No obstant això, a la versió en català, els articles que han estat escrits originalment en castellà no han estat traduïts al català.
Fins i tot la versió en català de la web del Partit Popular és més catalana que la de Ciutadans.
Si és que no poden amagar el que realment són.

L'evolució de l'aparellament humà

2008-10-07T18:47:00.007+02:00

Una de les teories més interessants del psicòleg evolucionista Geoffrey Miller és la que explica la hipòtesi de que la raó de l'extraordinari impuls del desenvolupament de la intel·ligència humana, no va ser l'assumpte de la supervivència, sinó de la competència en relació amb l'elecció sexual. per a ell, el llenguatge va passar a ser útil per el mascle per a convèncer la femella de que ell era el company sexual ideal. D'aquesta manera, aquells individus amb un major desenvolupament racional, eren els qui tenien majors possibilitats de fecundar una femella.

Les altres espècies s'han quedat amb els altres sistemes, basats uns amb la lluita, com per exemple els gats, o mitjançant la demostració de salut, fortalesa i vigorositat, com és el cas dels paons amb la seua vistosa cua. Quan un d'aquestos paons trau la seua cua, el seu missatge vol dir: "Mira, paona. Tinc tanta salut i vigorositat que puc permetre-me el luxe de emprar els meus excedents d'energia en tindre aquesta magnífica cua. Així que ja saps: jo sóc el paó que pot donar-te uns gens que facen que els teus paonets siguen els millors."
Doncs bé, si jo fóra G. Miller, aniria revisant la meua hipòtesi. La raça humana sembla estar involucionant i va aproximant-se de nou cap a la resta de espècies animals que habiten el planeta. Només cal donar una ullada a les zones d'oci de qualsevol cap de setmana per a veure nombrosos homes-gats lluitant entre ells amb acusacions tals com: "Per què miraves a la meua xicona?" o "Què passa?, et mola la Ioli? doncs a ella no li agraden els paios amb la cara trencada."
També és molt fàcil veure a qualsevol hora del dia a homes-paons lluint poderosos cotxes, roba de marca o vistoses joies amb el missatge implícit de: "Mira, tinc tants diners, que puc permetre'm el luxe de comprar-me aquests capritxs. Imagina't les coses de les que podràs gaudir estant amb mi."
Si els individus mascles tenen comportaments més propis de la zoologia que de la sociologia, les femelles també presenten actituds, podríem dir, animals. Quantes de les xiques d'aquestos ambients se'n van amb aquell individu de caràcter i aspecte més fort o amb aquell que acumula i ostenta una major quantitat d'objectes materials de valor?
L'espècie humana mai deixarà, en el fons, de ser d'allò més irracional. I encara queda gent que dubta que els humans venim dels micos!
Per sort, la bona gent que s'aparta d'aquestes pràctiques i que encara utilitza les aptituds racionals per a escollir parella, acaben aparellant-se entre ells, lliurant així a la nostra espècie de tornar, en un futur no massa llunyà, a viure damunt dels arbres, tal com van fer els nostres avantpassats.

Nicholas Stern i el petroli

2008-10-02T21:37:00.008+02:00

Un home molt simpàtic aquest Nicholas Stern. Amb el seu sou d'assessor econòmic al Regne Unit i amb les seues dietes per als desplaçaments, s'atreveix a dir-nos que és bo que el preu del petroli siga alt per a que a l'any 2100 no hi haja cinc graus més de temperatura. Encara que els preus de la benzina es disparen, hagem d'empenyorar-nos per a plenar el dipòsit o si els països pobres tornen a la tracció animal per a la feina agrícola (amb la conseqüent minva de productivitat alimentària), a Sir Stern li dóna igual.
El pitjor de tot és que el seu raonament científic és totalment fals. Comenta a l'entrevista que "La concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera frega les 400 parts per milió (ppm). Afegim unes 2,5 ppm a l'any i de seguir així, a final de segle estariem en 750 o 800 ppm. Amb aquest nivell tenim més d'un 50% de probabilitats de que la temperatura puge cinc graus". Potser al senyor Stern no li agradaria que sapiguérem que la relació entre l'increment de CO2 a l'atmosfera i l'increment de temperatura no és lineal, sinó logarítmic (vegeu imatge del post). Això vol dir que si a una atmosfera sense CO2 li afegim 20 ppm, la temperatura puja 1,5 ºC, però si a una atmosfera amb 400 ppm li afegim 220 més, la temperatura augmentarà només 0,16ºC. Aquest increment seria el que patiríem de seguir el ritme que proposa Stern, i no els 5ºC pels quals hem de deixar els nostres estalvis a l'assortidor de la benzinera.
Ja vaig explicar en un anterior post (punxeu aquí), que obscurs interessos relacionen la difusió de les teories apocalíptiques del canvi climàtic amb un futur renaixement de l'energia nuclear. Doncs mira quina casualitat: el Primer Ministre per al qual treballava Sir Stern, Tony Blair, va dir només dues setmanes després de que aquest publicara el famós "Informe Stern" que "el Regne Unit ha de tornar a tindre l'energia nuclear a la seua agenda perquè, en cas contrari, no arribarà als seus objectius respecte al canvi climàtic ni la seguretat del subministre energètic".
I després no volen que desconfie.

Escola i llengües

2008-10-02T06:34:00.003+02:00

Per una vegada en la vida, crec que el diari digital filofeixista "Libertad Digital" va donar una notícia en la que deixava en bon lloc als qui parlem en català. Això sí, em sembla que no era el que pretenien. Resulta que fa un temps, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va prometre la creació d'un col·legi en català a Madrid si la demanda era suficient. Doncs bé, només 11 famílies han demanat plaça en aquest centre i el projecte ha quedat en suspés. El titular de "Libertad Digital" ho deia clarament i sense enganyar: "La Comunitat de Madrid descarta obrir el col·legi en català per la falta de demanda". Han reconegut, sense voler-ho, que els catalans tenen molt clar que si emigren a una altra ciutat d'un altre àmbit lingüístic, han d'adaptar-se i adaptar els seus fills a la llengua pròpia d'aquell territori. Encara que els pares parlen català a casa, eduquen els fills en col·legis en castellà. És qüestió de respecte i bona educació. Una lliçó per als seguidors de la ideologia dels mitjans de comunicació com "Libertad Digital", que no tenen una altra pensada que aquesta: una manifestació per demanar que el català no siga la llengua vehicular a les escoles catalanes (punxeu aquí).

El cardenal i les lleis

2008-09-29T22:49:00.005+02:00

El cardenal-arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares, té una percepció molt particular d'allò que significa el compliment de les lleis i les normes:

2 de març de 2007: (postulant-se contra l'eixida en llibertat de Iñaki De Juana Chaos) "Les lleis cal complir-les".

28 de setembre de 2008: "(els centres educatius cristians) ... no poden ni han d'impartir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans tal com està configurada als Reials Decrets; es farà d'una altra manera".

Al proper catecisme hauria d'haver un apartat on ens aclariren ens quins casos ens podem passa pel forro les lleis.

Casualitats

2008-09-28T23:12:00.006+02:00

De vegades, a un no li queda més remei que creure en assumptes paranormals. Hui, no sé per què, sense vindre a compte, m'he ficat a la pàgina web del "Diario de Ceuta", i en primera plana veig la notícia d'unes pluges torrencials a Ceuta que han deixat sense energia elèctrica a la ciutat. De reüll mire la fotografia que il·lustra la notícia i resulta que és la del Pont de Canalejas ¡¡¡d'Elx!!!, a la meua pròpia ciutat, inundat en la darrera tronada del dimarts 23 de setembre. Podeu comprovar-ho comparant aquests dos enllaços: notícia al "Diario de Ceuta" i notícia al diari digital EsElx.com. Quina força paranormal m'ha impulsat a ficar-me a la web del "Diario de Ceuta" i descobrir aquesta equivocació? Us promet que no buscava res en concret.

Ajudar a les dones

2008-09-26T18:20:00.005+02:00

Si el masclisme dels homes és vomitiu, quan són les dones les que tenen actituds masclistes, rebente ja de fàstic. No és la primera, ni segona, ni la desena vegada que m'ha passat: quan estic fent la compra de la meua casa o quan ix en una conversa el tema de que he estat realitzant les tasques domèstiques, ja escolte el fatídic comentari d'una dona: "Així m'agrada, que ajudes a la teua dona a la casa". ¿Ajude? No, no ajude. Jo faig les tasques, d'igual manera que les fa la meua esposa. Ja donen per suposat que són elles les que s'encarreguen del treball domèstic, i que si l'home fa alguna cosa, es tracta d'una mena d'acte caritatiu i no d'un deure.
Quantes generacions hauran de passar per a que això s'acabe?

Imparcialitat

2008-09-25T10:21:00.004+02:00

Segons la Constitució, el Consell General del Poder Judicial és l'òrgan encarregat de vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats enfront de la resta de poders de l'Estat. Aquesta independència es pressuposa que també s'ha de donar enfront de altres poders civils i econòmics. No obstant això, el nou president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, és membre de la organització fonamentalista catòlica "Adoración Nocturna" i va declarar a una revista ultracatòlica que no és partidari de deixar les seues creences a casa abans d'anar al seu despatx. Això vol dir que les seues creences influiran en les seues decisions com a primera autoritat judicial a l'Estat espanyol. Sabent que el grup de l'"Adoración Nocturna" professa una obediència cega als postulats de l'Església, ¿creieu que el senyor Dívar serà imparcial en temes com l'avortament, l'homosexualitat, el divorci o les polítiques d'igualtat de sexes? Pel que va dir, està clar que no, ja que si no, trencaria la seua obediència i la seua intenció de portar-se els assumptes religiosos a la feina.
Diuen els representants polítics que cal donar a Carlos Dívar un marge de confiança, però aquest marge ja ha estat trencat per les intencions declarades del propi magistrat. Imagineu que hi haja un candidat a alcalde que també siga propietari d'una empresa, i que diga que pretén millorar els seus negocis amb el càrrec que ocuparà. Caldria donar-li un marge de confiança?

Quina por

2008-09-23T23:51:00.004+02:00

Increïble tronada hui a Elx. Encara falta confirmar (sembla que la pluja i la pedra han espatllat l'estació meteorològica), però podríem parlar de 80 o 90 l/m2 en 15 minuts. Ni la gent gran amb la que he parlat recordava una cosa així. La ciutat, de potes cap amunt. Mireu el vídeo. Em recorda les imatges dels huracans al Carib.

Rètols i llengües

2008-09-19T16:38:00.006+02:00

Fa uns mesos va eixir la notícia: els diaris de dretes informaven a tota plana d'uns (segons ells) greus fets. Deien que retolar els comerços en castellà, a Catalunya, estava prohibit i que era perseguit com un delicte. En realitat era una llei per a la promoció d'una llengua en perill com és el català, per la que s'intenta que els comerços tinguen, almenys, aquesta llengua als seus rètols. Al cartell, qualsevol podia també escriure en castellà o en suahili, donava igual. No estava prohibit retolar en castellà. A més, els diaris confonien el terme delicte amb el d'infracció, ja que es tractava de posar la multa després d'avisar sempre al comerciant de que calia atendre a aquesta norma.
Doncs bé, el passat dimecres em vaig assabentar de que l'equip de futbol del Racing de Santander havia estat obligat per la UEFA a retolar els cartells del seu estadi almenys en anglés, per a poder participar en la propera edició de la copa de la UEFA. I, ingenu de mi, vaig pensar: si s'obliga a retolar en català a Catalunya, on és llengua oficial, i monten aquest escàndol, ¿de quina manera clamaran al cel si s'obliga a retolar en anglés a Espanya, on no és llengua oficial?
Ja m'esperava un gran titular del tipus: "Rotular en castellano, un delito para la UEFA". També esperava als tertulians de la ràdio bramar sulfurats contra la persecució del castellà per part de les autoritats europees.
Però per a la meua sorpresa, a l'endemà no vaig trobar cap menció a cap dels mitjans que criticaven la mesura presa per les autoritats catalanes.
No ho comprenc. Què ha passat? No s'han assabentat del que ha fet la UEFA? o potser (mal pensat de mi) utilitzen la llengua i cultura catalanes per a crear un fals conflicte per a erigir-se com els "bons espanyols" enfront dels "espanyols dolents", que són els qui no els segueixen en les seues reivindicacions? Es tracta d'un "O estàs amb nosaltres o contra nosaltres".
Potser hi haurà qui diga: És que la UEFA ho fa com a mesura de seguretat per els aficionats de l'equip contrari. Primer: els rètols en anglés no serviran per als milions d'europeus que no entenen ni una mica d'anglés. Segon: Es poden utilitzar símbols internacionals per indicar on són els serveis, les eixides, la infermeria, etc., molt més comprensibles per a totes i tots.

Centrals nuclears i canvi climàtic

2008-09-17T19:11:00.005+02:00

La producció d'energia al món representa una amenaça de cara al futur. La demanda d'energia elèctrica creix any rere any. A la UE, l'augment de la producció energètica des de 1995 fins 2005 ha estat del 21,5 % *. En aquestos moments no tenim una tecnologia per produir electricitat que no presente algun problema: els costos ambientals de la producció eòlica, hidràulica i la tèrmica de carbó, la inestabilitat geopolítica i de preus del petroli o el gas, o la insuficient capacitat tecnològica de la fotovoltaica. Pel que fa a l'energia nuclear, ens trobem amb una tecnologia amb capacitat suficient per a donar abast al creixement de la demanda, amb una matèria prima provinent de països estables com Austràlia o Canadà. No obstant això, encara no s'han resolt totalment els problemes de seguretat i dels residus i, sobretot, l'opinió pública és clarament desfavorable al seu desenvolupament.
Els governs europeus ja fa anys que van apostar per la energia nuclear com a forma de disminuir la dependència i riscos de les altres fonts. Com aconseguir que l'opinió pública veja amb bons ulls l'energia nuclear? Convencent-la de que les centrals són segures (difícil després de la catàstrofe de Txernòbil) o bé trobar una amenaça major que la nuclear. Decididament, l'estratègia del mal menor ha estat la que ha triomfat. Així que, presentem la nova amenaça que ens farà demanar que clamem per tindre el país minat de nuclears: el canvi climàtic.
L'estratègia: creem una organització exclusivament dedicada a aquest tema (IPCC), manipulem informes i dades, maximitzant aquells fenòmens que són favorables a les nostres tesis i silenciant els desfavorables. Plenem els mitjans de comunicació dia sí, dia també, amb previsions apocalíptiques, que s'acompliran si continuen les emissions del gran enemic a combatre: el CO2. Organitzem trobades mundials per penalitzar les emissions d'aquest gas. Donem suport institucional als grups ecologistes per a utilitzar-los d'altaveu mediàtic. Subvencionem a investigadors que traguen publicacions que reafirmen les nostres tesis i ignorem a tots aquells investigadors escèptics. I quina és l'energia salvadora que no genera CO2? Sí, l'energia nuclear.
Quin és el país amb les majors empreses dedicades a la producció d'energia nuclear? França.
Quin és el país on més campanyes i mobilització contra el canvi climàtic s'han realitzat? França (exemples aquí, aquí, aquí, aquí i aquí, aquí, i un que clama al cel, aquí).
Resulta curiós que malgrat que França haja tingut una lluita tan compromesa contra el canvi climàtic, haja rebutjat la proposta del Consell de Ministres de la UE, que pretenia que per al 2020, el 20% de l'energia vinguera de fonts renovables. Adivineu quina era la font per la que apostava. Mireu el darrer paràgraf de la notícia, aquí.
França és la més interessada en un rellançament de l'opció nuclear, però no és la única. Molts altres països veuen en aquest tipus de producció la solució al problema de l'energia i s'apunten al carro. Podeu pegar una miradeta a la web de "Foro nuclear" (és significatiu el lema de l'encapçalament: Energia nuclear = zero emissions) i mirar el recull de notícies que fan. Bona síntesi per fer-se una idea de per on va la qüestió.
És un tema encara més espés i complicat del que he posat aquí. He volgut fer tan sols una introducció al tema. En futurs posts aniré desgranant més detalls sobre aquest assumpte. Espere no haver-vos avorrit massa.

El monsó

2008-09-15T21:45:00.005+02:00

"La misèria creix a la Índia pel Monsó" ens anuncia el diari "Público". Milions de famílies afectades i centenars de persones mortes. Desastre natural? De cap manera. Sens dubte és un desastre econòmic.
El monsó ha estat des de sempre una font de vida per els indis. És la base d'una gran part de la seua agricultura. Si aquestes pluges torrencials no aparegueren algun any, la fam generalitzada seria inevitable. Creix la misèria pel monsó? No, la misèria creix abans de caure les primeres gotes de l'estació humida.
Els preus internacionals dels productes agrícoles han baixat als darrers decennis a causa de les subvencions a les produccions nord-americanes i europees. Fa anys, una família índia cultivava un tros de terra, menjava d'ella i venia els excedents per a fer front a les seues despeses. Hui en dia, molts agricultors s'han vist forçats a ocupar les terres que abans es rebutjaven per perilloses. Aquells que no poden cultivar noves terres no tenen altre remei que fugir a la ciutat i instal·lar-se als pocs terrenys lliures que queden. I aquests no són altres que els llocs que els mataran quan arriben les pluges.
La saviesa popular va deixar milions d'hectàrees desocupades per la seua perillositat quan han arribat les pluges. Hui, la necessitat ha fet que molts trien entre morir de fam o morir ofegats.
I el monsó no té la culpa.

Enfrontaments

2008-09-12T15:28:00.004+02:00

15 de juliol de 1986. A la Plaça de la República Dominicana de Madrid, ETA fa esclatar un cotxe-bomba mentre passava un comboi de la Guàrdia Civil. El resultat: 12 agents morts. Imagineu que a l'endemà, un periòdic haguera escrit en titulars: "Almenys dotze morts en enfrontaments entre partidaris de Felipe González i opositors a Espanya". Ni el diari "Egin" ho haguera posat així.

11 de setembre de 2008. A la localitat de Porvenir, a Bolívia, els membres d'un grup autonomista realitzen una emboscada a un grup de camperols que es dirigien a una reunió on s'havien de prendre mesures contra els continus atacs violents dels autonomistes. El resultat: 8 camperols morts. El titular de hui a "El País": "Almenys huit morts en enfrontaments entre partidaris de Morales i opositors a Bolívia". Després, el cos de la notícia no fa altra cosa que embolicar el que va ocòrrer.

En fi, només és una de tantes. I les que vindran.

P.D. Perdoneu, però no es va penjar el post on anunciava que estaria de vacances fin hui. La informàtica i jo estem barallats des de fa temps i és estranya l'ocasió en la que un ordinador compleix les meues ordres.

Fideus saciants

2008-09-05T19:49:00.006+02:00

L'obsessió, per part d'alguns, d'atacar informativament els països de l'"eix del mal", els porta fins l'extrem de convertir una bona notícia en una dolenta. A "La Voz de Galicia" vaig llegir que "Corea del Nord desenvolupa uns fideus que retarden la fam". Sembla com si foren aquestes pastilles saciants que es venen ara per aprimar-se, i que el Govern nord-coreà els donara perquè, ja que no poden menjar, almenys que no noten fam.
Bé, els fideus en qüestió clar que retarden la fam, de la mateixa manera que si et fiques una barra de pa plena de botifarra. El que passa és que aquestos fideus tenen el doble de proteïnes i cinc vegades més greix que els fideus tradicionals. No és que retarden la fam, és que combaten la fam i la desnutrició. És una bona notícia per els milers de nord-coreans que pateixen desnutrició i per a milions de persones a tot el món que podrien beneficiar-se de l'extensió d'aquestos fideus. Segur que si hagueren desenvolupat aquest aliment els sud-coreans (o siga, els coreans bons), el titular haguera estat una altre ben diferent.

Llibertats d'expressió

2008-09-04T15:15:00.004+02:00

Fa uns dies va eixir a tots els mitjans de comunicació el cas de Gorki, el cantant del grup de rock "Porno para Ricardo". Segons les notícies, aquest individu va ser detingut per les lletres de les seues cançons, de un to agressivament "anticastrista". El càrrec pel qual se l'acusava era el de "perillositat". El missatge de la notícia semblava voler dir "mira a Cuba, qualsevol crítica al Govern és perillosa i per això el detenen". Un tsunami de solidaritat va esclatar per tot arreu reclamant la llibertat de Gorki.
Jo, des del primer moment, tenia la mosca darrere l'orella. Coneixent d'altres fonts més fiables la realitat cubana, no li trobava sentit a la detenció, tal i com la contaven per aquí. Vaig ser prudent i vaig esperar a que eixiren informacions que explicaren una mica millor el que havia passat. I aquestes informacions ja han arribat, com quasi sempre que una notícia no guarda coherència amb la realitat.
Resulta que el tal Gorki, ha estat denunciat pel seu veïnat, que suportava des de fa temps els assajos amb música alta, la falta de respecte i les molèsties contínues per part de Gorki, que feien insuportable la convivència de la comunitat.

“La música alta, les males paraules que integren les seues lletres, les faltes de respecte a tots els veïns, al delegat, al cap de sector que en diferents ocasions li va cridar l'atenció, pels seus propis problemes anteriors amb la droga, feren que nosaltres el denunciàrem, no aguantàvem més, va dir Ana Hernández, una veïna propera.

Per a Romero Gutiérrez, un altre dels veïns afectats “es feia insuportable ja dormir, descansar, escoltar televisió, i si el requeries, rebies qualsevol tipus de amenaces, incloses pallisses que foren anunciades pels propis integrants de la banda”, va sentenciar Gutiérrez.

“Crec que va ser una lliçó dels veïns, un exemple també de la resposta de les institucions policials i jurídiques, que acudiren a la nostra trucada", va dir una jove mare que no va voler donar el seu nom, doncs ha rebut amenaces per part de Gorki, el qual la incrimina per les seues activitats revolucionàries.

“No s'integra en la comunitat, la comunitat té una ètica, una vida que tens que respectar, com en qualsevol part del món, i crec que aquest va ser un bon escarment”, va dir Arturo, un altre dels veïns perjudicats.

Font: NHKP News, agència de premsa independent de Cuba.

Quina versió creure? Encara no estic segur al 100%, però donats els antecedents de manipulació, veig més coherent la notícia de NHKP.

S'ha parlat molt de que poden caure-li 4 anys de presó, però estic quasi segur que una falta per molèsties al veïnat no li costarà més que una multa. Una multa que tindrà amortitzada de sobra per la propaganda que li han fet al grup i pels beneficis que traurà del llançament del seu disc a nivell mundial. Temps al temps.

Per cert, aprofite per a donar la meua solidaritat a la gent de Soziedad Alkoholika, Berri Txarrak, Fermín Muguruza, Asier Serrano i Su Ta Gar, músics que han estat censurats i criminalitzats pels continguts polítics de les seues lletres. Per a ells va anar dedicat el següent videoclip. Participen Sober, Las Niñas, Marea, Barricada, Reincidentes, Porretas, Soziedad Alkoholika, OFunkillo, Berri Txarrak, Dikers, Narco, Sen, Habeas Corpus y Penadas por la ley, a més dels actors Guillermo Toledo, Alberto San Juan, Roberto Alamo, Javier Gutiérrez i Andrés Lima, Ramón Alvarez, El Pájaro de Sevilla y Aurora Sánchez.

Reobrir ferides

2008-09-02T21:44:00.006+02:00

Mariano Rajoy, lider del Partit Popular, diu, referint-se a la decisió del jutge Garzón de elaborar un cens de les persones desaparegudes a la Guerra Civil: "No sóc partidari de reobrir les ferides del passat, ho faça qui ho faça".

Reobrir les ferides? Però és que estan tancades les ferides? Com pot dir que les ferides estan tancades si encara queda gent que va patir en les seues carns la repressió franquista? És capaç de dir que les ferides estan tancades a gent que té al seu pare, al seu germà o a un avi soterrats encara en qualsevol cuneta d'una carretera o apilats com a animals en fosses comunes?
Es nota que els homes i dones de Mariano tenen els seus familiars i amics plàcidament soterrats a un lloc d'honor dels cementiris, sota l'epígraf de "Caídos por Dios y por España".

El "no nacionalisme"

2008-09-01T21:10:00.005+02:00

És curiós, però pel que deduïsc de les seues paraules, la Secretària General del PP, María Dolores de Cospedal, no veu amb bons ulls que el Partit Popular governe al País Basc. Les seues paraules són aquestes: "Un govern no nacionalista permetria encarar la política basca des de una altra perspectiva".
I és que allò que està clar és que el Partit Popular és un partit molt nacionalista, ja que compleix amb els dos principis bàsics de les relacions entre nació i estat que proposa aquesta ideologia:

- El principi de la soberania nacional: que mantindria que la nació és la única base legítima per a l'estat. "Només hi ha una nació: l'espanyola" (M. Rajoy, 3/12/2005).

- El principi de nacionalitat: que mantindria que cada nació ha de formar el seu propi estat, i que les fronteres de l'estat haurien de coincidir amb les de la nació. "... i no es fragmentarà" (la mateixa persona, a la mateixa hora).

Crec que ja ho sé: María Dolores de Cospedal té clar quin partit "no nacionalista" estaria encarregat de encarar l'altra perspectiva de la política basca. Preneu nota, amics bascos, que el vostre partit és aquest. (Punxeu aquí)

Sobre huracans

2008-08-28T19:03:00.004+02:00

La tempesta tropical Gustav està fent de les seues al Carib. Però sembla mentida que hi haja països que, malgrat patir aquestos fenòmens meteorològics tots els anys, tinguen un sistema de prevenció tan deficitari. Gustav només ha estat un huracà de categoria 1, amb vents de 130 km/h. Per tant, és un huracà d'allò més normalet. Però ja ha deixat 70 morts (59 a Haiti, 8 a la República Dominicana i un a Jamàica). L'any passat, l'huracà "Noel", de categoria també 1, va deixar 114 morts en aquestos tres països.
Un cas a banda és el de Cuba, per on aquest cicló ha de passar, segons les previsions, més reforçat (categoria 3). Cuba compta amb el millor sistema de prevenció de tots els països del Carib. El mateix huracà "Noel" va deixar milers d'evacuats, però cap víctima mortal a l'illa. L'antelació amb la que les autoritat comença a advertir a la població i es realitzen els desallotjaments de les zones més perilloses, és qualificat, fins i tot, d'exagerada per molts observadors. Es talla l'electricitat amb prou temps per a que la caiguda de fils no electrocute ningú. Cada huracà està precedit d'una gran campanya informativa, recomanacions de tot tipus i repetició fins el cansament d'informes meteorològics. Les forces armades es posen en màxima alerta per a que no quede lloc a la improvisació. Lamentablement, no sempre es pot controlar tot: l'any passat van morir 16 persones pel pas del devastador huracà "Dennis", de categoria 4. Cal recordar que "Dennis", ja molt debilitat, encara provocà 8 morts al sudest dels EEUU (un d'ells electrocutat per la caiguda d'un cable) i Wilma, de categoria 3, va matar 35 persones a Florida l'any 2005).
Algun amic meu s'ha queixat de que sempre que parle de Cuba, explique els seus aspectes positius. Jo responc que per a parlar malament de Cuba ja estan tots els mitjans de comunicació.

Relacions històriques entre el català i el castellà

2008-08-25T21:15:00.005+02:00

Recorde de la meua època d'ensenyament primari i mitjà, que a l'assignatura de Llengua espanyola estava sempre el tema dels préstecs lingüístics d'altres llengües. Sempre venien les mateixes procedències: l'àrab (almacén, almazara, zaguán), el francés (carné, maquillaje, coñac), l'anglés (bistec, film, fútbol), germanismes (blanco, espía, bigote), l'italià (escopeta, lira, alerta) o americanismes (coyote, chocolate, tomate). Els préstecs procedents de les llengües peninsulars eren tractats com anecdòtics. Per als préstecs procedents del català, sempre ens posaven els mateixos exemples: alioli i capicúa. Sense cap altre comentari.
Però la realitat del contacte i influències del català en el castellà són molt més importants del que ens feien creure. A la baixa edat mitjana, la Corona d'Aragó dominava comercialment la Mediterrània, des de la Península Ibèrica fins Atenes i Neopàtria. El català, per tant, era una llengua habitual en els tractats mercantils. Mentrestant, el castellà era una llengua que es parlava només a certes zones de la Península, amb una economia prou pobra aleshores, basada principalment en la ramaderia, la agricultura i el comerç de la llana. El català gaudia d'un apogeu cultural extraordinari, amb figures literàries de primer ordre, com Ausiàs March. Per tant, el català era la llengua que aportava els termes que dessignaven els avanços tècnics i la llengua de prestigi de la qual el castellà agafava lèxic per a adaptar-lo.
He de reconéixer que ni de lluny m'esperava que fóra tan important la influència catalana al lèxic castellà. És nou el descobriment d'aquesta abundant herència? No. A l'any 1957 Corominas ja arreplegava al seu Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana totes les paraules que tenien un origen segur en el català. També incloïa altres d'origen probable. I per què als llibres de text escolars se segueix ignorant aquesta important influència? Per què continuen posant com a únics préstecs alioli o capicúa? Potser molts d'aquestos llibres segueixen bevent de les fonts de l'ensenyament a la dictadura franquista, quan l'existència d'altres llengües a l'Estat espanyol, diferents del castellà, era considerada una anècdota. Aquest minusvalorament de la importància històrica del català, ha contribuït a crear el menyspreu que es percep a una part de la societat dels territoris de parla castellana.
Us deixe amb una llista de paraules castellanes agafades directament del català (no estan incloses les discutibles):

ANÍS, CAJA, SASTRE, BUQUE, GUANTE, ORGULLO, ALBERGUE, BANDEROLA, FORRAR, FANGO, GRAVA, ROCA, CANTIMPLORA, CARACOL, TROMPETA, LINAJE, PAPEL, RAZA, ALOJAR, CARRUAJE, ENTREMÉS, BRONCE, ESCAYOLA, MOSCATEL, COLIFLOR, CORTESANO, FORASTERO, CAPITÁN, DIETARIO, EXILIO, AVERÍA, MÁSCARA, TARIFA, CALMA, FAROL, GALERA.

Un lloc de treball ideal

2008-08-24T18:29:00.004+02:00

Acollonant l'estudi que han realitzat IESE (una escola de direcció d'empreses) i ADECCO (una empresa de treball temporal). Ja no saben com convèncer els treballadors de que treballar més, amb menys drets i garanties, és el millor que ens puga passar.
Potser hauríem d'utilitzar un traductor d'idiomes empresari-treballador, treballador-empresari, ja que d'altra manera, potser acabem demanant-li perdó als patrons per haver acabat amb l'esclavitud.
L'estudi proposa a les empreses acabar amb les jornades de treball rígides i que el treballador puga realitzar la feina on vulga i quan vulga mentre acompleixa amb els objectius marcats per l'empresa. Ho pinten d'una manera idíl·lica, perquè així podem compatibilitzar la nostra vida personal amb la laboral, podem treballar des de casa, fer més hores un dia per a eixir abans a l'altre, reduir la baixa moral... en fi, que benvinguts al paradís.
Però serà millor que ho traduïm al nostre llenguatge: tenint aquesta nova manera estratègia, ¿alguna empresa posarà objectius fàcils i que es puguen acomplir còmodament en quaranta hores setmanals? Ara ja no val allò de "fes el màxim que sigues capaç al teu horari", sinò "has de fer això, tardes el que tardes". Aquelles persones menys hàbils hauran de treballar hores extres no pagades, ja que és l'objectiu i no l'horari allò que van firmar al contracte. Així, la baixa moral serà substituïda en molts casos per l'estrés i la frustració de no poder acomplir objectius en un horari normal. Ja ho diu l'estudi: en experiències amb aquest mètode, s'han arribat a donar augments de la productivitat del 35%. Ho veig lògic. Supose que també s'haurà incrementat el nombre d'hores realitzades pels treballadors. A més, els permisos per anar al metge o per qualsevol altre imprevist, sempre contaran com que són al teu temps de lleure, ja que el temps segueix comptant i has de aconseguir l'objectiu. ja trauràs el temps d'on pugues.
Haurem d'anar amb molt de compte amb aquest nou mètode, ja que sembla que s'intentarà imposar molt prompte. Procurarem que no ens enganyen amb els suposats avantatges que ens puga reportar.

Les lliçons de la Unió Europea

2008-08-21T20:56:00.004+02:00

Hem hagut d'arribar a 2008 per a que la Unió Europea, mitjançant el President de Consell, Haja pegat el toc sobre el tema de la pena de mort a menors d'edat. La llista de menors morts "legalment" (o que almenys havien comés el delicte quan eren menors) ve de molts anys enrere. I per què justament ara s'han animat a denunciar alt i clar aquest fet? No ho sé amb total seguretat, però sembla sospitós que 2008 siga l'any en que l'únic país que comet aquesta barbaritat és l'"enemic d'Occident" Iran, ficat de ple a l'"eix del mal".

Fins l'any 2003, els Estats Units havien estat assassinant menors (al 2002 va ser l'únic país a fer-ho). L'any passat també ho van fer Aràbia Saudí i Iemen, i altres anys Pakistan, Sudan o Xina. Però és enguany quan el següent objectiu militar dels Estats Units s'ha quedat sol, aplicant aquestes penes capitals i per això ara, acusar-lo i quedar bé, és realment fàcil.
Us imagineu al President del Consell europeu recordant a Estats Units que les penes de mort a menors són una violació flagrant de les seues obligacions i compromisos internacionals? Us imagineu que exigeixen el seu compliment als ianquis?
Jo no.
Per cert, Els Estats Units incompleixen la Convenció sobre els Drets dels Xiquets imposant cadena perpètua a menors d'edat i vulneren el Conveni Internacional sobre Drets Civils i Polítics quan mantenen la pena de mort a discapacitats mentals. Espere ansiós l'advertència de la UE.

Llibertat per a mentir

2008-08-19T20:48:00.004+02:00

Cuinar els titulars d'un mitja de comunicació sempre ha estat clau si es pretén distorsionar una notícia i crear un estat d'opinió enganyós en aquells que escolten, llegeixen o veuen aquest mitjà. Però allò que fa el diari filofeixista Libertad Digital va un punt més enllà. Què pensarà un lector habitual quan llegesca aquest titular?:

"Militares renuncian a un curso con asignaturas sobre Alianza de Civilizaciones e Igualdad" i de subtítol: "Las materias han generado "malestar"".

Si jo portara com a bandera un cap buit, pensaria directament: "La que està liant el Zapatero aquest amb les tonteries d'Aliances de civilitzacions i igualtats. Per voler imposar-les, ja se li ha tirat l'exèrcit damunt. Els militars sí que saben veure quines són les coses importants i no es deixen enganyar per monsergues. Si seguim amb el tio aquest de president, la que es pot armar. Ja té a tots en contra."

I és que el titular té molts paranys.

- Fa pensar que són els militars en general els qui renuncien a les assignatures, quan en són només quinze.
- Sembla que renuncien perquè estan incloses les matèries d'Aliança de Civilitzacions i la d'Igualtat de Gènere. En realitat estan en desacord amb fer el curs, perquè els seus companys d'escala superior no han de realitzar-lo.
- Al subtítol menteix directament quan diu que han estat les matèries, i no el curs complet, el que ha generat el "malestar". A més no explica a qui ha causat malestar, així que sembla que siga un desgrat general a tot l'exèrcit.

Tenint en compte que la majoria de la gent només llegeix els titulars de les notícies, es pot explicar com podem escoltar, per part de les més variades persones, bajanades tan impressionants cada vegada que obrin la boca per a parlar de política.

Contradiccions socials

2008-08-17T17:33:00.005+02:00

Crec fermament amb la democràcia, però de vegades pense que él vot d'un ignorant és una arma carregada. I pensava això mentre llegia una enquesta que ha publicat "El Mundo" sobre el tema de la immigració. És curiós com la gent opina majoritària i alegrement, i dóna suport a decisions sobre temes dels quals desconeix el seu funcionament.
Una de les preguntes que es feia als enquestats era: "Qui creus que ha de tindre dret a escolaritzar els seus fills?". Només el 35,3 % va contestar que aquest dret corresponia a totes les persones empadronades al nostre país, encara que no tingueren "papers".Més endavant, l'enquesta continuava amb la pregunta: "Creus que existeix relació entre l'augment d'immigrants i l'augment de la delinqüència?". El 66,4 % contestava que sí.
Podem traure com a conclusió que una bona part de la gent creu que els immigrants (i els seus fills) són responsables de l'augment de la delinqüència, però no vol que una bona part d'aquestos potencials delinqüents s'escolaritze.
Segur que hauran triat una contestació diferent totes aquelles persones que sàpiguen que s'apropa més a la realitat la relació entre delinqüència i dèficit d'estudis, que la relació entre delinqüència i immigrants. Us deixe aquí unes dades molt eloqüents:

Percentatge de població de 16 a 19 anys que no ha acabat estudis primaris: 0,99 % (INE).

Percentatge de delinqüents juvenils que no han acabat estudis primaris: 40,61 % (Ministeri de l'Interior).

D'ara endavant no m'estranyaré si en una enquesta, la majoria de la gent pensa que la millor manera d'apagar un incendi és amb benzina.

La perla del dia

2008-08-15T21:35:00.005+02:00

Sense més comentaris, pose la frase que va soltar ahir, amb total naturalitat, George W. Bush. Després d'això, poques coses em sorprenen:

George W. Bush: "L'assetjament i la intimidació no són formes acceptables de dirigir la política exterior al segle XXI".

Clorofília

2008-08-12T23:34:00.004+02:00

Vivim en una societat clorofílica. Això és, que estimem el verd com a sinònim de ecologia, respecte pel planeta, natura, etc. Qualsevol organització en defensa de la natura s'identifica amb el verd. Una gran alegria per als cloròfils l'ha donat el president senegalés Abdoulaye Wade, que vol iniciar un projecte de construcció d'una franja arbòria que travesse Àfrica de oest a est per tot el Sahel. És l'anomenada "Gran Muralla Verda".
El Sahel és una zona de clima semiàrid, amb precipitacions al voltant dels 200 l/m2 al nord i 600 al sud, amb l'inconvenient afegit de que solen estar concentrades en un o dos mesos de l'any. Per tant, la seua eficàcia és molt baixa. Amb aquestes caràcterístiques podem dir, sens dubte, que el color predominant del Sahel és l'ocre. I això no vol dir que la seua fauna i la flora siguen pobres. Aquest és un ecosistema singular, amb espècies adaptades al seu entorn i moltes vegades úniques al món.

I ara pretenen construir un bosc artificial on no hi ha gairebé boscos, destrossant així milers d'hectàrees d'aquest peculiar ecosistema. I tots feliciten a Wade per la seua iniciativa. La nostra clorofília relaciona la construcció de verd amb l'ecologisme, en comptes de deixar que la natura siga la que seleccione les espècies idònies per a cada entorn. El vertader ecologisme es troba precisament en això: en que l'home intervinga el menys possible en la natura.
Quina és la excusa per a la construcció del mur vegetal? Que el Sàhara guanya terreny al Sahel i han de frenar-lo amb un bosc. Durant anys, l'ecologisme catastrofista ha propagat la idea de que el Sàhara guanya terreny al Sahel i aquesta s'ha convertit en una veritat indiscutible. Bé, en una veritat indiscutible fins que arriba la ciència empírica. I és que hi ha un satèl·lit que mesura la quantitat de carboni que fixa la vegetació al sòl, o siga, la intensitat de l'activitat vegetal. La línia que separa al Sàhara del Sahel s'ha situat en 72 g/m2/any i és la frontera natural del desert. Doncs bé, entre el periode 1982-2004, aquesta línia ha anat guanyant terreny al desert. En 1994 ja s'havia fixat 100 km més al nord que en 1984, i en 2004 sembla que continua pujant. Podeu veure un mapa indicatiu aquí.

Serà que el president senegalés no coneix aquestes dades o serà que vol traure uns quants grapats de diners d'ajudes internacionals per a aquest "bonic" projecte? I si a més, els membres del Govern poden embutxacar-se una bona part dels bitllets, millor que millor.
Per cert, el president espanyol ja ha estat seduït per la iniciativa i és possible que col·labore.

Apartheid

2008-08-10T14:28:00.003+02:00

Apartheid significa en idioma Afrikáans "segregació". Era un fenomen que separava les persones a Sud-àfrica segons aspectes com la raça o l'origen. Va adoptar forma jurídica a 1948 i desaparegué oficialment al 1994. Les millors platges, seient als autobusos, hospitals i escoles eren reservades exclusivament per a aquelles persones de raça blanca. Va ser una de les majors vergonyes del segle XX.
Diuen que l'Apartheid ha desaparegut, però jo em sent un negre a Sud-àfrica. Vivim en un apartheid suau. Una segregació que, fins i tot, molts segregats veuen justa. No es mira la raça, ni l'origen. Els ciutadans de segona i de tercera són aquells que no poden comptar alegrement els seus bitllets de 500 euros i que arriben a final de mes suant.
Som negres sud-africans quan dins d'un tren ens seiem en classe turista i veiem com els amplis i còmodes seients de primera classe estan reservats per els blancs, que poden permetre's pagar alts preus pel mateix viatge. Aquestos blancs agraeixen aquests sobrepreus com a métode d'assegurar-se que no hauran de suportar gentola que no és capaç ni de mantindre un xalet amb un Mercedes a la porta.
Son blancs sud-africans aquells que poden gaudir del plaer d'una platja privada a l'Hotel Montíboli, sense la molèstia d'haver d'angoixar-se a les petades platges per a negres.
Els negres també havem de suportar uns hospitals saturats, amb atencions limitades per la falta de personal i llargues llistes d'espera per a qualsevol intervenció. No ocorre el mateix amb els blancs, que tenen hospitals privats on, per una mòdica quantitat (per a les seues butxaques), gaudeixen de unes comoditats i atencions instantànies propies del millor dels hotels.
Les escoles dels blancs compten amb unes instal·lacions idíl·liques, un ambient selecte, recursos per a un ensenyament de vanguàrdia i eixides professionals assegurades per els alumnes, gràcies als nombrosos contactes amb els sectors empresarials privats. Les escoles dels negres ja les coneixem.
Algú dirà: bé, però aquí no està prohibit per a ningú anar a un hotel de luxe, a un hospital privat amb prestigi, asseure's en business class, o portar els teus fills a un selecte col·legi privat.
Molt bé, en teoria és veritat, però si qualsevol família amb menys de 3.000 euros d'ingressos al més intenta fer vida de blanc, prompte rebrà el seu càstig per no obeir la llei de la segregació econòmica: l'apartheid capitalista. La diferència és que en comptes de tindre cartells que indiquen "only white" els cartells haurien de dir "only rich".
Tindrem algun dia el nostre propi Nelson Mandela?

Free Tibet?

2008-08-06T21:39:00.005+02:00

Cada dia que passa, l'assumpte de la suposada massacre xinesa al Tibet adquireix un color més fosc. L'Audiència Nacional espanyola ha admés a tràmit una querella contra set alts càrrecs xinesos per la repressió tibetana. Se'ls acusa de la mort de 203 persones, 1.000 ferits greus i 5.972 desapareguts. Els denunciants son el Comité de Apoyo al Tíbet i la Fundación Privada Casa del Tíbet. No sé d'on hauran agafat les dades, però eleven les xifres per damunt de les dels tibetans a l'exili, que eren de entre 130 i 140. A més, malgrat aquestes dades, que semblen demostrar precisió, no es dóna cap llista de noms dels morts ni dels desapareguts. Com han trobat a faltar a algú si no saben el seu nom? Pel "bulto" que feien?

Fins el moment, la única llista de morts presentada ha estat de 40 persones. Quan aquesta llista va ser investigada, es va comprovar que 35 d'elles no tenien cap adreça concreta on poder trobar la seua casa. Simplement estaven inscrits, per exemple, com "resident a Lhasa". Només cinc dels noms venien amb una adreça detallada. Quan van buscar els domicilis, quatre d'elles o bé no havien mort o havien ressuscitat, perquè continuaven vives. A l'anar a un convent per a preguntar per una suposada monja que havia mort, resulta que no hi havia hagut mai cap religiosa amb aquell nom.
Tot això, unit amb una campanya de manipulació de fotografies (premeu aquí per veure uns quants exemples), fan que totes les notícies que porten les paraules "Xina" i "Tibet", les agafe amb pinzell i hagen de passar per un procés de verificació. Si a aquest plat li afegim l'amistat del Dalai Lama amb George W. Bush i els interessos dels Estats Units en parar a la locomotora econòmica xinesa, podem entendre un poc més per on poden anar els tirs.
Llibertat per al Tibet? Si a llibertat li diem canviar el regim xinés per un règim teocràtic dictat pel lama, potser siga llibertat. Si a llibertat li diem tindre legalitzat el règim senyorial feudal, potser siga llibertat. I si llibertat és una política racista, que pretén expulsar a 91 milions de xinesos de les províncies del Tibet històric, doncs serà llibertat. Però per a mi, tot això no s'assembla en res als meus ideals de llibertat.

Divisions divines

2008-08-05T22:12:00.003+02:00

El passat 18 de juliol el Papa, de nom artístic Benet XVI, va dir a Sidney que "la religió no ha de ser un motiu de divisió". Una petita reflexió: Des del moment en que una creença proclama que el seu déu és el vertader, està proclamant que altres religions que creuen en altres déus, estan totalment equivocades. No és com una ideologia, en la que pots coincidir amb un major o menor grau amb altres persones amb idees diferents. No, aquí el nostre déu és l'únic de veritat.

En la seua mateixa concepció, la religió és una divisió entre els éssers humans. Encara que per qüestions d'imatge, alguns afirmen el contrari.

La paranoia de Pérez-Reverte

2008-08-04T22:48:00.006+02:00

No sé, pensava que Arturo Pérez Reverte era diferent, més racional, però he entrat al seu blog i m'he sentit completament decebut. Com molts altres de la seua espècie, malparla contra tots aquells que tenim la lletja costum de parlar català i a més, de fer-lo servir a la terra d'on és propi. Pareu atenció al seu comentari:

"Por encima de tanto marear la perdiz, tanto cuento y tanta murga, la única realidad real es la siguiente: mi amigo José Manuel es madrileño, técnico de sonido, tiene veintisiete años y una novia en Cataluña. La novia se vendría a vivir con él a Madrid, de no mediar un problema: ella trabaja en Barcelona. Así que llevan un año intentando que el chico encuentre algo allá arriba, porque, como él dice, tampoco es cosa de chulear a la churri. El problema es que José Manuel no parla una palabra de catalán, y su trabajo tampoco le deja tiempo para ampliar horizontes lingüísticos. No pucha del catalán más que bona nit y bona tarda; y eso, con acento de Leganés. Con tales antecedentes, supongo que nunca adivinarían ustedes lo que ocurre cada vez que busca trabajo en Barcelona. ¿Verdad que no? Me juego el sillón de la letra T a que no se les hubiera ocurrido jamás: no le dan trabajo porque no sabe catalán. Qué me dice, caballero, se admirará alguno –el presidente del Gobierno, por ejemplo–. No me puedo de creer ese déficit de buen rollito. Etcétera."

O no és tan intel·ligent com la gent pensa, o no ha cuidat massa els detalls d'aquest text:

- El tal José Manuel té un greu problema. O es trau una xicona "castiza" o ho té molt cru. Imagineu que la xica és portuguesa i viu a Lisboa. Maleïts portuguesos!!! No pot trobar feina sense saber portugués i no pot aprendre'l. Què vos jugueu a que en aquest cas, segur que fa un esforcet en ensenyar-se a dir alguna cosa més que "obrigado"?.

- No pot trobar feina si no sap català. I com l'han trobat els milers de equatorians, colombians, argentins, xilens, paraguaians, cubans, marroquins o senegalesos nouvinguts a Catalunya? Potser tenen l'avantatge de anar a acadèmies de català als seus països i arriben amb un català perfecte, no? Jo pense que José manuel ha trobat l'excusa perfecta cada vegada que el deixen de banda a una entrevista per ser una mica babau.

- Si el seu treball no li deixa temps per a aprendre català, però té pensat deixar-s'ho. Collons!!! Deixa-te la feina ara, te'n vas a Barcelona, aprens les quatre xorrades bàsiques i a buscar feina, que ja pots. Almenys això és el què faria jo. Què el català no és xinés.

- I ara, com a experiència personal: A Barcelona se sent parlar pel carrer amb més freqüència el castellà que el català. És normal entrar a un establiment, demanar en català i que el depenent (o depenenta) et conteste en un perfecte castellà. Milers d'immigrants porten més de vint anys vivint amb normalitat a Barcelona sense haver soltat mai una paraula en català.

Aleshores, en quina paranoia viu actualment Arturo Pérez-Reverte? Realidad real? A qui pensa enganyar?

Els interessos de tots

2008-08-03T13:51:00.005+02:00

Curiosa interpretació la que té la gent del Partit Popular de les funcions d'un estat en matèria de política exterior. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, referint-se a l'oferta de compra del Banco de Venezuela (propietat del Banco de Santander) per part de l'Estat veneçolà, va dir: "en vez de dedicarse a dar bombillas, (el Govern) se deberían ocupar de la defensa de los intereses de las empresas españolas en el exterior" i que "nos iría mucho mejor a los españoles".
Per què el Govern espanyol ha de ficar-se en l'assumpte d'una empresa privada en un altre país? Per què ha de defendre-la? En comptes de dir "nos iría mucho mejor a los españoles" vol dir "les iría mucho mejor a los accionistas del Santander"?
El dia en el qual el Santander utilitze tots els seus beneficis en projectes socials, en construir escoles, hospitals, centres socials, etc., haurà de ser el Govern el què haja de defendre, en la mesura del que siga possible, els interessos d'aquest banc, ja que aleshores també seran els interesos de tots i totes. Precisament, això és el que pretén fer el Govern veneçolà quan nacionalitze el Banco de Venezuela: Que totes i tots els veneçolans gaudisquen dels beneficis d'un banc. Una cosa horrible per a la senyora De Cospedal.

La banquisa

2008-07-31T20:54:00.006+02:00

"L'Àrtic es desgelarà abans d'una dècada". Així de contundent es pronunciava Carlos Duarte, del Consell Nacional d'Investigacions Científiques en la presentació del llibre "Impactos del calentamiento global sobre los ecosistemas polares". Tenint en compte que el llibre l'ha escrit ell i que a aquest "investigador" li està eixint rentable ser el deixeble d'Al Gore a Espanya, és comprensible que realitze aquestes afirmacions gairebé apocalíptiques. En canvi, la realitat és prou diferent. Si bé és cert que l'any passat es va batre un mínim d'extensió de la banquisa àrtica, sembla cert que les causes no van ser les del "calfament global", cacaretjat pels mitjans de comunicació fins la sacietat, sinò situacions particulars relacionades amb les pressions atmosfèriques i les corrents oceàniques. Mentre a l'Àrtic es produïa un mínim de gel, a l'Antàrtic s'establia un nou rècord, però d'extensió màxima de gel.

Per a desgràcia de Carlos Duarte, aquest any ja està tornant a la normalitat i la quantitat de gel a l'Àrtic és semblant a la d'anys anteriors, com podem veure a la gràfica.

Però mentre aquest paio segueixca vivint de les alarmes del canvi climàtic, seguirà traient cada poc temps catastròfiques prediccions, que li seran publicades ràpidament, perquè de ben segur tindran una ampla repercussió mediàtica.
A això se li diu "viure del conte".

Un món per a les dones

2008-07-30T22:51:00.007+02:00

Si el món estiguera dissenyat per a les dones, que incorporaria? Que en tot el món existira una equiparació laboral amb els homes? Que els masclistes s'extingiren per a sempre? Que desapareguera el patriarcat? En definitiva, un món on no hi haguera distincions per motius de sexe?
Per a l'empresa Gillette, aquest món dissenyat per a les dones presenta una imatge un poc diferent:

Sí, efectivament. Aquest món reflexarà sobretot la intel·ligència de les dones: ¡¡¡Un set de maquillatge integrat al cotxe!!!

Aigua per a tots (els usos)

2008-07-29T22:40:00.005+02:00

Hipocresia. Aquesta paraula, si haguera de tindre una exemplificació al diccionari, hauria de ser la de l'actuació dels polítics d'Oriola, al Baix Segura. El 6 de maig passat van reunir vora 300 regidors del Partit Popular de diferents ajuntaments de Múrcia, País Valencià i Almeria per a demanar una vegada més el transvasament de l'Ebre. Sota consignes com a "agua para todos", amenaçant amb mobilitzacions i plorant per l'engany a què s'han vist sotmesos (segons ells) van transcorre els mítings d'aquest acte.

Doncs ara ve allò més fort. El regidor de Els Verds d'Oriola, Manuel gallud, va denunciar públicament, amb proves a la mà, que l'empresa concessionària d'aigua potable d'Oriola, Aquagest, va presentar a l'Ajuntament un projecte per a crear una xarxa paral·lela de distribució d'aigüa no potable. Per aquesta xarxa correria l'aigua destinada, sobretot, al reg de jardins. Què ha fet l'Ajuntament? Sil·lenciar-ho i no informar a ningú.
Mentrestant, Oriola segueix regant els jardins i les rotondes a l'hora de màxima calor (mireu la foto), i inunda el camp de futbol amb aigua potable cada vegada que el rega. Jo, personalment, he vist com es regava la gespa d'una rotonda mentre plovia.
Aleshores, per a què reclama aigua si després la desperdía i no vol saber res de l'estalvi? Molt senzill. Als polítics del Partit Popular no els interessa massa l'aigua ara mateix, però sí que els interessa que aquesta siga una arma política per a atacar al partit rival. Si consegueixen malbaratar prou aigua, les restriccions al consum arribaran i serviran per a tirar més llenya al foc de la demagògia absoluta.

Sólo hablo español

2008-07-28T21:04:00.006+02:00

M'ha cridat l'atenció una notícia a El País que es titula "I'm Sorry, sólo hablo español". Es tracta d'una enquesta que ha realitzat la Fundació de Caixes d'Estalvi (FUNCAS) sobre el coneixement de llengües dels espanyols. Com no he pogut accedir a l'enquesta completa, he hagut de fiar-me del què em deia el periodista de El País.
Parla en el subtítol de que gairebé la meitat dels espanyols no coneix llengües estrangeres, però la primera frase al cos de la notícia diu una cosa que m'ha estranyat: "El español es el único idioma que conoce la mitad (49,7 %) de los españoles". En principi, la xifra m'ha paregut alta, així que he agafat la calculadora i he comprovat les xifres, contrastant-les amb el desglossament per comunitats autònomes i amb dades oficials que he cercat. Els passos seguits han estat els següents:

- El nombre de persones amb nacionalitat espanyola és de 40.842.934.
- En teoria, el nombre de persones que només parla espanyol és de 20.298.938 (49'7%).
- Ara, descomptem de la població total la gent que parla català, basc, gallec, asturià, aragonés i aranés. Segons dades oficials sobre coneixement d'idiomes, sumen aproximadament 13.215.000 persones. Ens queden 27.627.934 castellanoparlants que no saben altres llengües de l'Estat i que, per tant, són candidates a ser les que només parlen espanyol.
- Segons el càlcul anterior, han d'haver 7.328.996 castellanoparlants que saben parlar altres llengües de fora de l'Estat, el que representa que només el 26'5 % dels castellanoparlants sap parlar altres llengües. Realment baix el percentatge.
- Passem al desglossament de xifres per autonomies: el periodista apunta que el 67% dels castellano-manxecs no coneix cap idioma estranger (ho calcule i em dóna que són 672.855), el 64'4% dels andalusos (2.911.298), el 63'7% dels càntabres (210.981), el 42'3% dels madrilenys (3.607.332), el 56'3% dels castellano-lleonesos (1.192.392)... Ostis, tu!!! Que ja me n'he passat dels 7.328.996 i encara falten els murcians, extremenys, riojans, canaris i els castellano-parlants de les comunitats amb llengües pròpies. Alguna cosa va malament.
Pense i repense i he arribat a dues possibles sol·lucions per saber el que ha passat:

1. Els becaris que s'han quedat cobrint vacances a El País s'han superat enguany i tenen un empanament matemàtic impressionant.

2. El xicot que ha redactat la notícia, encara no se n'ha adonat que el català, el basc, el gallec, l'aragonés, l'aranés (occità) i l'asturià també són llengües, i no sap que el que parlem més de 13 milions de persones no és una estranya manera de parlar castellà o un codi inventat per a que no s'enteren els del Partit Popular dels plans malévols que tramem contra ells. Jo sé parlar català i castellà, però no em defenc gaire amb altres llengües. Que jo sàpiga, no sóc un dels 49'7% d'aquells que el español es el único idioma que conoce.

Què penseu?

Esglésies polítiques

2008-07-26T13:48:00.005+02:00

A Veneçuela, els bisbes i clergues de l'església catòlica romana han fet front comú a favor dels partits de dreta, convertint-se en una de les peces de l'oposició a Chávez. Tant és així, que com podem veure a la fotografia, s'han arribat a col·locar banderes voltejades de Veneçuela (símbols de protesta opositora) damunt l'altar durant les misses.
Com era d'esperar, en una Amèrica Llatina on la Teologia de l'Alliberament (moviment dins l'església Catòlica fortament influït pel marxisme) està força arrelada, ha sorgit una corrent de clergues dissidents anomenada Iglesia Católica Reformada de Venezuela. Declaren un fort compromís amb els pobres, contra l'explotació i contra l'imperialisme. O siga, estan més a prop del Nou testament que el propi Vaticà. Per coincidències ideològiques, també donen suport al projecte socialista del Govern veneçolà.
Doncs bé, que coincidisquen en temes com els projectes socials o l'antiimperialisme amb el Govern vigent, ha portat a El País a catalogar-los com Los Ángeles de Chávez i a La Razón com La "Iglesia" de Chávez. Vaig buscar aleshores apelatius com "La Iglesia de Rajoy" o "Los Ángeles de Rajoy" en aquelles dates en que la Conferència Episcopal Espanyola va demanar que no es votara a l'esquerra en les darreres eleccions. Curiosament, les notícies eren tractades amb una major objectivitat i rigor periodístic, centrant-se en la informació i fugint de l'opinió.
Cada notícia que ens arriba des de Veneçuela ens arriba amb aquesta "pudor" de govern autoritari i antidemocràtic que va creant una visió distorsionada d'aquell país dins les ments de la gent. Es vol donar la idea de dictadura a un Govern que ha convocat un referèndum per a votar una reforma constitucional, l'ha perdut i ha acceptat el resultat. En canvi, és democràtic el Parlament europeu, que intenta buscar fòrmules per a aprovar una Constitució al marge de l'opinió dels ciutadans.
El poder dels mitjans és molt més gran del que ens imaginem. En pocs mesos poden fer-nos odiar o estimar allò que vullguen. I això és perillós. Molt perillós.

Morir o ser assassinat

2008-07-24T22:51:00.005+02:00

Morir o ser assassinat. Tot depén de en quin bàndol estigues, segons El País. Posem el cas de que milites en un exèrcit de tipus popular, que lluites contra els poders governamentals d'un país en el que aquest diari té dipositades inversions milionàries i li convé ser ben mirat. Encara que estigues en el teu campament i vinga l'aviació llençant-te 40 tones de bombes, simplement has mort, com aquell que mor d'un infart. Aquí teniu l'exemple.

Però si ets un espia de l'exèrcit governamental, t'infiltres en la guerrilla, et descobreixen i et tirotegen, aleshores has estat assassinat. Mireu-ho aquí.

Curioses diferències.

Contaminació i CO2

2008-07-23T19:46:00.004+02:00

Buscant pels mitjans he pogut trobar aquesta notícia en BBCMundo.com: "Xina, la que més contamina?". Comenta que ha superat a EEUU en contaminació i bla, bla, bla. Pero allò realment interessant ve quan ens expliquen en què s'ha basat l'estudi: "Els resultats de l'estudi es basen en dades proporcionades per l'Agència de Protecció Medioambiental a la Xina, que van revelar que les emissions anuals xineses ascendeixen ja a unes 6.200 tones de CO2 a l'any".

Bé, potser no coneguen que el CO2 no és un gas contaminant i que és absolutament necessari per a la vida damunt la Terra. Tampoc existeix una quantitat ideal de CO2 a l'atmosfera, ja que aquesta ha estat inferior a l'actual i també unes 30 vegades per damunt de les proporcions actuals. En contra del que sembla quan ix la qüestió del canvi climàtic als mitjans de comunicació, encara se sap molt poc sobre la qüestió, i any rere any es tomben les afirmacions catastrofistes dels organismes encarregats d'estudiar aquestos fenòmens. El desconeixement arriba a tal punt que encara no se sap ben bé si l'augment de CO2 provoca el calfament de l'atmosfera o és un calfament d'aquesta el que provoca un augment de la concentració de CO2. Què va ser primer, l'ou o la gallina? Si hi ha una cosa segura és que una major quantitat de CO2 causa un reverdiment a la Terra, ja que els vegetals troben més fàcil la realització de la fotosíntesi.
Poc a poc aniré desvetllant les raons que fan que siga un tant escèptic amb tot allò que diuen els mass-media sobre el "calfament global".

Arrestos ajornats

2008-07-22T20:42:00.005+02:00

De vegades em sorprenen més els subtítols de una notícia que el propi titular. Resulta que han arrestat a Londres aquest matí a Christian Bale, l'actor que interpreta a Batman, per haver atacat a la seua mare i a la seua germana. El fet sorprenent és que no el van arrestar immediatament, com era d'esperar, sinò que van esperar a que finalitzara l'acte d'estrena de la seua darrera pel·lícula a Europa. Segons la polícia "haguera estat una errada arruinar l'estrena per una denúncia que no sabem si está basada en la veritat".

És curiós. La mare i la germana denuncien una agressió i retarden la detenció, no per motius de seguretat o per a poder agafar a possibles còmplices, sinò per a no arruinar un acte d'unes empreses privades. Que haja coincidit amb aquest o aquell acte ha de resultar indiferent. La llei ha d'actuar com cal amb les denúncies per agressió, i ja està. Haurien ajornat la detenció si haguera hagut d'anar a una festa d'aniversari d'un amic? Supose que no, encara que l'arrestament haguera arruinat la festa. Però és clar, en un país capitalista si una cosa s'ha de preservar per damunt de tot són els interessos de les grans empreses. Ja se sap, els diners manen, fins i tot per damunt de la justícia.
Sé que potser no tinga transcendència el fet del retard en l'arrestament, però és que ja he vist massa excepcions fetes sempre per els mateixos. Tinc el got de l'indignació ple ja de fa temps, i cada gota que li tiren fa que es desborde.

Les religions i jo

2008-07-20T12:19:00.006+02:00

Pel que fa a les creences religioses, he passat per tres moments al llarg de la meua vida. La primera etapa ha estat la de la infantesa, uns moments en els quals encara no tenim autonomia de pensament i construïm la nostra manera de pensar agafant d'aquí i d'allà les idees, per a incorporar-les tal qual a la nostra vida. Per això creia en Déu, ja que els meus pares i tota la gent que m'envoltava eren catòlics i en ell trobava també l'explicació a les coses inexplicables per a mi.
La segona etapa va començar quan em vaig adonar de que realment allò que era inexplicable era la pròpia existència de Déu i els inversemblant relats que es contaven en aquells llibres sagrats. Ja no creia en Déu, però necessitava una comprovació científica. No la vaig trobar, ja que les ciències empíriques poden demostrar l'existència d'alguna cosa, però és molt difícil demostrar la no existència d'un fenomen. És com si intentàrem demostrar que els dracs no han existit. Que no trobem restes d'ells no significa que no estiguen en alguna part del planeta. Així que em vaig declarar agnòstic.
En la tercera etapa vaig trobar, a la fi, una manera de demostrar que Déu no existeix. Em vaig adonar que en l'anterior etapa m'havia equivocat de ciència per a la comprovació. Ara vaig recórrer a la Historia i en ella vaig trobar una demostració clara i rotunda. A través dels restes arqueològics es podia conèixer l'origen i l'evolució del pensament religiós de la Humanitat. És molt curiós com els personatges a adorar canviaven a mesura que canviaven les relacions de poder o els modes de producció. les religions van passar de ser elements de superstició a ser una eina de control social, polític i econòmic. El Déu (o Déus) pertinents canviaven l'aspecte, bondat, origen o, fins i tot, el seu sexe, segons convinguera a qui ostentara el poder. Amb el Déu catòlic va ocórrer el mateix: convenia que passara de ser un déu cruel i venjatiu a un déu que perdonava el pecats. Es va adaptar a la cultura romana agafant i assimilant els rituals precristians de l'Imperi Romà, per a fer-la més fàcil d'explicar als nous creients. En definitiva, que els homes van fer a Déu a la seua imatge i semblança.
Ara ja puc dir que sóc ateu.

Notícia de portada impressionant

2008-07-19T18:13:00.005+02:00

Una de les coses que més em diverteixen quan veig un informatiu a televisió, és veure com plenen el temps quan les notícies escassegen. Hui, a les notícies de Telecinco, per a obrir l'informatiu, com a tema estrella, impactant, transcendental i exclusiu, han preparat la gran notícia de que ¡¡¡ fa calor en juliol !!! Han desplegat els corresponsals davant els termòmetres de les places (sí, aquestos que sempre marquen o deu graus més o deu graus menys de la temperatura real) per a que la gent comprove aquest inusual fenomen de la calor de juliol. Que li pregunten a una persona de Sevilla quan de temps feia que no tenien 40ºC al cor de l'estiu com va ocórrer ahir.
De vegades em fan ganes de deixar de dir a aquestos espais "programes informatius" per a passar a dir-los "programes d'entreteniment".

Que difícil és fer turisme a Catalunya i Galícia

2008-07-17T21:13:00.014+02:00

Si no trobem un problema, ens l'inventem. Això han d'haver pensat les persones que gestionen la pàgina (d'humor?) "Libertad Digital". Han enviat els seus lectors a "las regiones rebeldes" a capturar fotografies de rètols turístics escrits en un idioma. Es sobreenten que aquest únic idioma no és el castellà, perquè aleshores seria massa fàcil trobar-los. Vistes algunes de les fotografies enviades i els comentaris del autors ja m'haguera pegat una bona fartada de riure si no fóra perquè hi ha gent que es creu les coses que diuen.
Atenció al greu problema que se li presenta a un de Madrid quan, viatjant per Catalunya es troba davant d'aquest cartell:

L'autor de la foto es queixa de que la indicació està només en un idioma. Tan babau és el tio, que no sap cap on anar si vol anar cap a la seua "Gerona"? No sap que aquestos són els noms oficials d'aquestos municipis? Potser si estiguerem a Valladolid puguem posar "Gerona", ja que és la traducció castellana de "Girona". Però és que estem a Catalunya!!!
És com si estant a Anglaterra volguérem que a les indicacions posaren "Londres" a més de "London". Això és creure's el melic del món.
Curiós és també el comentari que fan d'aquesta foto:

El comentari és: "Ni las indicaciones más importantes para los turistas, como las playas, son bilingües.". Potser si "playa" en gallec es diguera "mutchgarugyertwin" i al costat de la indicació no vinguera un dibuixet d'un para-sol i unes ones, el turista de Segovia tindria dificultats per trobar la platja, que resoldria, com tots fem, preguntant o amb un bon plànol.
En definitiva, aquestes persones amigues de "Libertad Digital" supose que no se'ls passarà pel cap anar de viatge a Anglaterra, Alemanya, França, Portugal, etc. Es limitaran anar per "las regiones amigas", Amèrica Llatina i, com no, pel País Valencià (a Alacant o Benidorm no tindran cap problema).

Paradoxes valencianes

2008-07-17T00:27:00.007+02:00

Les paradoxes de la política: mentre l'Agència Valenciana de l'Energia dissenya el Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica, el Consell planteja la construcció de dos trams d'autopista en els quals demanarà l'augment de la velocitat màxima permesa. Això és coordinació: mentre un fan com que volen estalviar energia, els altres proposen que puguem malgastar benzina per les carreteres.

Democràcia vs Unió Europea

2008-07-15T22:00:00.004+02:00

Sembla que cada dia aparten més a la Unió Europea de qualsevol cosa que signifique democràcia. Van voler aprovar "per collons" la Constitució que els ciutadans no van voler. Però el anomenat "Tractat de Lisboa" (Constitució encoberta) va haver de topar-se amb una escletxa de democràcia: un referèndum a Irlanda. El poble va dir que no, però com els senta tan malament que el poble decideixca, Sarkozy acaba d'eixir dient que "els irlandesos han de votar de nou". Molt bé. Allò important no és que el poble parle sobre el que prefereix, sinó que diga allò que nosaltres volem. És com si Zapatero obligara a repetir cada procés d'eleccions generals fins que el PSOE guanye. Imagineu les barbaritats que haurien dit de Hugo Chávez si haguera obligat a repetir el referèndum constitucional de Veneçuela.

Prepareu-vos irlandesos. Haureu de votar el Tractat de Lisboa fins que sigueu obedients.

Més sobre l'article de la "llista negra"

2008-07-14T21:40:00.001+02:00

A favor de l'última tesi que he proposat en l'anterior escrit, he trobat notícies pràcticament idèntiques en els següents mitjans informatius: Què!, Canal Sur, Terra.es, La Opinión de Màlaga, 20 minutos, Cantabria Confidencial, RGS radio, Diario del Alto Aragón. Encara que no és un mitjà informatiu, en Libertad Digital també han col·locat la notícia. Malgrat que la "llista negra" ha estat difosa per EFE, dóna la casualitat que precisament en plena crisi turística ix a la llum, quan fa ja molts anys que el Ministeri d'Assumptes Exteriors va elaborar aquestes recomanacions de viatge.

Poques ganes de treballar, enemistat de cara a la galeria o notícia pagada?

2008-07-14T16:49:00.005+02:00

En l'article d'ahir feia un repàs d'una notícia apareguda a "El Mundo", titulada "Destinos vacacionales... dónde no hay que ir". Donc bé, sembla que al contrari del que molta gent pensa, "El Mundo" i el Grupo Prisa no són tan diferents com pensaven, o bé és que els periodistes que s'han quedat substituint les vacances no tenen massa ganes de treballar. Hui, a la pàgina web de la Cadena Ser apareix un article anomenat "'Lista negra' de destinos... donde no hay que ir". Us he posat l'enllaç a les dues notícies. Compareu-les vosaltres mateixos.
Com també sóc molt mal pensat, veig possible que puga haver-hi algun interessat que haja pagat per la publicació d'aquesta notícia. No sé, potser algú (o alguns) interessats en difondre por al turista de l'Estat espanyol i que es quede de vacances a les nostres platges.

On no viatjar (segons El Mundo)

2008-07-13T21:24:00.005+02:00

Curiós article publica hui el diari El Mundo anomenat "Destinos vacacionales... dónde no hay que ir". Fa un repàs als destins turístics on no és recomanable viatjar per diferents motius. En alguns s'infringeixen alguns drets humans bàsics, són objectius terroristes o les condicions de seguretats i sanitàries no són les més adequades si es vol un viatge còmode. Fins aquí seria un article coherent, però després trobem raons per a no viatjar a determinats llocs realment curioses:

- Inclou a la llista a Perú perquè està "absolutament prohibit" traure objectes arqueològics o de valor històric. S'han oblidat afegir que es poden traure per motius científics o amb permís del Govern, cosa que ocorre a la majoria de països, com el nostre. Crec que el més recomanable és que les persones que es dediquen a espoliar el patrimoni arqueològic d'un país no viatjaren, i no que no es recomane viatjar a aquest meravellós país americà.

- Destaca a Letònia, on és delicte ultratjar la bandera. Supose que a altres països es recomanarà no viatjar a Espanya, on et pots ficar en un bon merder si ultratges a la Família reial o a la "nació", com li ha passat al bo de Pepe Rubianes (recupera't aviat).

- I com no. Havien de ficar a la llista a Cuba. Per què? Perquè el Ministeri d'Assumptes Exteriors espanyol diu que és necessari contractar una assegurança sanitària de viatge, ja que per als turistes els serveis mèdics s'han de pagar. És una excepció? Evidentment que no. Ocorre el mateix a països que no s'inclouen a la "llista negra", com Estats Units, Macedònia, Austràlia, Bòsnia, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, Croàcia, República Dominicana, Equador, El Salvador, Filipines, Hondures, Índia, Indonèsia, Israel, Japó, Liechtenstein, Mèxic, Montenegro, Nova Zelanda, Romania, Rússia, Sèrbia, Turquia, Uruguai, en tota Àfrica i en la gran majoria de països asiàtics.

Youtube reial

2008-07-12T22:41:00.002+02:00

Fabricant nostàlgia

2008-07-11T18:33:00.004+02:00

Un breu somriure se'm dibuixa a la cara quan escolte la melodia de "La Abeja Maya" a un anunci de televisió, quan recorden que Chanquete va morir al vaixell que va pujar al bancal de les tomateres (és per a estar tronat, el tio), o quan mostren fet d'actualitat dels anys huitanta, que són els de la meua infantesa.

Esbosse el somriure però immediatament me n'adone de que he estat utilitzat d'alguna manera. Algú ha tocat la meua fibra nostàlgica, no com un amic, que tinga la intenció de generar un sentiment de complicitat recordant èpoques amb menys complicacions que les actuals. Ha estat la nova estratègia comercial d'algunes empreses anomenada per alguns "màrqueting de la nostàlgia". Es tracta de atraure l'atenció d'un segment de la població entre els 30 i el 40 anys, amb mentalitat encara jove, alt poder adquisitiu i relativament consumista.

Va ser un publicista català (no estic massa segur de les dades, ja que no he tornat a trobar la font) qui es va adonar del filó que acabava de trobar per al mercat. La "moda" la va iniciar fent córrer correus electrònics en cadena que recordaven les coses quotidianes d'aquella època, per a passar després a la publicitat en tota regla, moment en el qual ens trobem.

Així que de la nostàgia he passat a la decepció. Decepció de veure com ha pogut entrar al punt més profund de la meua ànima una simple estratègia per a vendre. A mi, que em considere una persona hermètica davant totes aquestes coses. Què pot haver arribat a fer el màrqueting en mentalitats que es comporten com a autèntiques esponges davant un aparell de televisió? Potser es conformen sabent que les aparences són més importants que allò autèntic, fins i tot en les emocions. L'evasió és una de les maneres de combatre les angúnies.

Gran Kalvellido

2008-07-10T21:51:00.001+02:00

Els noms dels carrers i les víctimes

2008-07-10T18:36:00.006+02:00

Ha dit Zapatero que "La abogacía de l'Estat treballa ja per a articular les vies jurídiques que puguen ser eficaces per a el respecte a les víctimes del terrorisme i, per descomptat, que ningú que haja estat assassí de la banda terrorista ETA tinga un espai d'exaltació" i el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, ha demanat a nou ajuntaments bascos que canvien el nom de les vies públiques dedicades a membres d'ETA, encara que l'Audiència Nacional ja ha dit que no és delicte.

Potser si mantingueren la mateixa fermesa i consideració cap a totes les víctimes d'assassins, aquells que han perdut familiars afusellats pels gossos feixistes o que han patit en les seues carns tortures, persecucions i presó ja faria molt de temps que no sentirien humiliació quan passegen per l'avinguda del Generalísimo, carrer José Antonio o de la División Azul a Barinas, envien els seus fills al col·legi José Antonio de Callosa de Segura o estiguen a Elx davant el monument a los caídos por Dios y por España.

Tinc l'espai d'aquest blog limitat i vull ser breu, així que no nomene la totalitat d'insults cap a les víctimes del feixisme arreu de l'Estat espanyol. El senyor ministre potser es tinguera que passar un dia sencer demanant a centenars de pobles i ciutats que canvien el nom dels seus carrers dedicats a assassins.

Per a més informació aneu aquí.

Gais orgullosos

2008-07-09T13:41:00.005+02:00

Potser em falte alguna tertulieta amb una persona homosexual que m'ho explique, però jo no acabe d'entendre la denominació de l"Orgull Gai". Sempre m'ha resultat curiós allò de que algú puga sentir orgull per la seua condició sexual. Ni es té orgull ni es deixa de tindre. Tens la tendència que tens, i punt. Jo no em sent orgullós de ser heterosexual. Simplement ho sóc, com també tinc baixes polsacions al cor o un cabell tirant a escàs. A mi, personalment m'agradaria més la denominació "dignitat gay", com a manera de reivindicar la fi de les discriminacions per qüestions de tendències sexuals. Bon dia serà quan els homosexuals no tinguen la necessitat de fer cap desfilada perquè no tinga sentit, de la mateixa manera que no té sentit fer una manifestació pels drets dels rossos.

Rajoy i l'efecte del fals consens

2008-07-08T21:25:00.003+02:00

En psicologia, existeix un fenomen anomenat efecte del fals consens, que és la tendència d'algunes persones a sobreestimar el grau en el qual els demés coincideixen o estan d'acord amb ells. Es dóna entre els membres d'un grup que arriben a un consens i rarament troben persones que dissentisquen. Aleshores tendeixen a creure que tot el món pensa de la mateixa manera.
Rajoy sembla que haurà de vigilar el seu comportament si no vol ser un model de qui pateix aquest efecte. Després d'haver estat tota la campanya electoral bombardejant-nos amb el seu "lo que la gente de la calle quiere" o "lo que los españoles quieren" ahir va assegurar que l'avortament o l'eutanàsia no estan a l'agenda de ningú i que allò que de veritat importa als espanyols és l'economia.

A mi m'importa l'economia, però no per això deixa de preocupar-me el dret de les persones a una mort digna o el dret de les dones a decidir sobre el futur del seu embaràs. No sé si Rajoy sap que a una persona amb una malaltia incurable i que pateix com un torturat no l'interessa gens ni mica l'euribor, les taxes d'atur o l'IPC. De la mateixa manera a Rajoy no l'interessa parlar de l'eutanàsia, ja que si a alguna persona propera a ell vol deixar de patir, a les selectes clíniques privades tenen determinats "serveis" per a sol·lucionar-ho ràpidament amb total discrecció.

Sr. Rajoy: si no vol seguir capficant-se en el seu efecte del fals consens, només ha de canviar la paraula "todos (o similar)" per "nosotros". D'aquesta manera podrà ficar el cap un poquet més al meravellós món de la realitat.

Comencem doncs

2008-07-04T20:45:00.000+02:00

Hui s'inaugura aquest nou bloc. Que comence la ràbia, el pensament, la veritat, la sinceritat, mil coses més, però sobretot, les ganes de ser lliures.

Benvingudes i benvinguts.