Els suports del Govern valencià

Mentre a l'Estat espanyol la taxa d'atur ja arriba al 18,5 %, el Partit Popular reclama als quatre vents que el Govern central faça alguna cosa. I per a donar exemple, al País Valencià, el Consell, controlat pel PP ha decidit passar a l'acció: donar suport amb 80.000 € per a que les empreses del calcer se'n vagen a fabricar els seus productes al Marroc i a Tunísia.
D'aquesta manera, els empresaris podran reduir despeses acomiadant els treballadors de les nostres comarques, estalviant-se uns sous que poden arribar a ser tres o quatre vegades majors que al Marroc o a Tunísia. Amb aquest estalvi, els empresaris podran seguir comprant-se vehicles de luxe, xalets o vaixells i creant llocs de treball en el sector dels productes d'alta gama.
I què passa amb els centenars de llocs de treball perduts al País Valencià amb el suport de diners vinguts dels nostres impostos? Què més els dóna. Des de les altures la gent de classe baixa es veu molt, molt petita. I amb tres Chivas Gran Reserva dins del cos, els obrers ni es veuen.

Bosses de plàstic

Sembla que l'equip directiu de la cadena Carrefour ha estat presa per un col·lectiu hippie. Ara, de sobte, a la seua pàgina web tot són compromisos i missatges ecològics de sostenibilitat. I tot per a què? Per a presentar-nos l'acció estrella que pensen portar a terme: avançar-se en dos mesos i mig a la retirada de les bosses de plàstic als seus centres. Ens diuen lo dolenta que ha esta la contaminació que ells mateixos han provocat repartint borses de plàstic durant 40 anys. Moltes fotos, amb peixets, arbres i preciosos paisatges plens de bosses; milers d'excuses i de demagògia per a justificar la retirada. Però curiosament en cap moment ens diuen quants milions d'euros s'estalviarà Carrefour deixant de donar-nos-les. Creieu que això serà una cosa a la qual no li hauran donat importància?

Pense que les bosses de plàstic són dolentes si es fa un mal ús d'elles. A mi em serveixen per a portar els envasos a reciclar (i reciclar de pas les pròpies bosses) o com a substitutes de les bosses per a la brossa tradicionals (molt més grans, i per tant, més contaminants). Per tant, en el meu cas, Carrefour em llevarà un element de la meua vida quotidiana amb la qual no genere cap tipus d'impacte ambiental. A canvi, ells tindran un positiu impacte econòmic.

Interessos

Aquelles persones que tenen el costum de llegir només els titulars dels diaris que llegeixen i que damunt de tot s'ho creuen, estan d'enhorabona si busquen continuar al món de la realitat distorsionada.
El passat divendres, el president veneçolà Hugo Chàvez i el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero van signar un acord pel qual l'Estat espanyol represente els interessos consulars dels ciutadans veneçolans que es troben a l'estat israelià. Això significa que mentre el consulat veneçolà continue tancat, degut al trencament de les relacions entre Veneçuela i Israel, els ciutadans veneçolans que es troben allí i necessiten qualsevol tipus de serveis consulars poden acudir a la representació oficial espanyola, d'acord amb allò que diu la Convenció de Viena sobre Relacions Consulars de 1963.
Doncs bé, el diari ABC ha cuinat la notícia i ens mostra un titular que diu "España defenderá los intereses de Venezuela ante Israel", amb la qual cosa, un lector habitual d'aquest diari de dretes, que pensa que Chávez és una mena de enviat del dimoni a la Terra, traurà les següents conclusions: Si Chávez és molt dolent i només planeja interessos obscurs, i Zapatero defendrà els interessos de Chávez, Zapatero és igual de dolent que Chávez. Zapatero s'ha convertit en el nou ambaixador d'assumptes exteriors de Veneçuela.
La majoria dels altres diaris que vaig consultar titulaven: "España se encargará de los intereses consulares de Venezuela ante Israel", però ja se sap, una cosa és informar i una altra ben diferent és crear opinió.

Viatge al Marroc

Fa poc que acabe de tornar del Marroc, en un viatge en solitari en el qual he procurat conéixer més gent que llocs. He conegut a molta gent d'allí, fet que m'ha possibilitat veure el país barrejant-me entre els seus habitants i aprenent com viuen dia a dia els canvis que està adoptant el regne alauita.
Moltes línies ocuparien les anècdotes i conclusions a les quals he arribat, però el moment actual, a l'altra vora de la Mediterrània, es podria resumir en el fet de que el Marroc viu una batalla, sense acord de pau possible, entre les tradicions locals i la "modernitat" occidental. Molta gent s'adscriu a un o a un altre bàndol i altres molts intenten, al cap i a la fi sense èxit, pertànyer als dos a la mateixa vegada, cosa molt difícil, ja que moltes de les dues formes d'actuar són contradictòries.
Molt gratament m'ha sorprés conéixer de prop el món berber i descobrir l'enorme dignitat amb la qual viuen les dones dins d'ell. Mai m'haguera imaginat que es viu amb normalitat el fet de que quan una dona no rep el respecte necessari del seu marit, abandona la llar amb els seus fills. Després, un intermediari del poble dictaminarà el repartiment dels bens i qui rep la custòdia dels fills. És curiós comprovar que entre els berbers existeix el divorci reglat des de molt abans que a l'Estat espanyol.
Per acabar, he de destacar la enorme hospitalitat dels pobles àrab i berber. Ja sabia d'aquesta virtut entre aquestes gents, però mai m'haguera imaginat que arribava al punt de que t'ofereixen la casa només amb creuar un parell de frases amb ells i que fins i tot et deixen una còpia de les claus de la seua llar a les poques hores de conéixer-los, com em va passar a mi. De fet, en set dies de viatge, només vaig gastar poc més de cinc euros en allotjament.
Com a conclusió, cal pensar que cap cultura és superior a una altra, sinó que totes hem d'aprendre de les virtuts de les altres.