divendres, 5 de setembre del 2008

Fideus saciants

L'obsessió, per part d'alguns, d'atacar informativament els països de l'"eix del mal", els porta fins l'extrem de convertir una bona notícia en una dolenta. A "La Voz de Galicia" vaig llegir que "Corea del Nord desenvolupa uns fideus que retarden la fam". Sembla com si foren aquestes pastilles saciants que es venen ara per aprimar-se, i que el Govern nord-coreà els donara perquè, ja que no poden menjar, almenys que no noten fam.
Bé, els fideus en qüestió clar que retarden la fam, de la mateixa manera que si et fiques una barra de pa plena de botifarra. El que passa és que aquestos fideus tenen el doble de proteïnes i cinc vegades més greix que els fideus tradicionals. No és que retarden la fam, és que combaten la fam i la desnutrició. És una bona notícia per els milers de nord-coreans que pateixen desnutrició i per a milions de persones a tot el món que podrien beneficiar-se de l'extensió d'aquestos fideus. Segur que si hagueren desenvolupat aquest aliment els sud-coreans (o siga, els coreans bons), el titular haguera estat una altre ben diferent.

11 comentaris:

Princesa Revolucionaria. ha dit...

Perqué hem de diferenciar entre Països bons o dolents? Perqué no podem conviure tots en harmonia.. i compartir el que sobra amb els que no tenen? Digam cria i que tinc somnis de nena petita.. però.. és un somni prou coherent.. crec.. =)
Salut, i a propagar els fideus =)

miquelet ha dit...

No, no ets una somniadora. És allò que ens agradaria a més gent de la que t'imagines.
Tant de bo arribe el dia que hagem de distingir només entre bones i dolentes persones, independentment d'on vinguen.

Gràcies pel comentari.

Wostin ha dit...

Segur que si fossin els coreans del sud el titular seria diferent, estic d'acord amb tu.

Em sumo al "somni" de què parleu. El dia que aprenguem a valorar les persones pel que són i no pel que tenen serà una revolució.

miquelet ha dit...

Els mitjans de comunicació decideixen quins països són els bons i quins els dolents. No m'agrada gens el sistema nord-coreà, sobretot pel que fa a la repressió, però no és ni de lluny pitjor que el saudí. Moltes vegades has vist tu notícies que critiquen els mètodes d'aquest Govern? Ens mostren quan el rei dictador queda amb el seu amiguet Joan Carles I per a passar el dia i fer negocis.
I sí, cal caminar cap a aquest somni. Potser no arribem a ell, però seguint-lo segur que anirem en la bona direcció.

Gràcies pel comentari.

Moncho Pais ha dit...

É de supor que os fideos estes coreanos estarán enchoupados de aceite a eito pra dar a sensación de fartura... porque se non non lle vexo eu moito xeito.

Mágoa de país. Que inútil e totalmente prescindíbel é o Kim Jong-il (김정일), preocupado máis da súa estatura ca do seu pobo...

Unha aperta!

Noctas ha dit...

Colló sempre se'm fan interessants els teus posts. Els fideus nutritius dels Coreans i la tergiversació en mala notícia per part de la premsa..molt bo..saludus

Princesa Revolucionaria. ha dit...

No hi ha de que.. tu em comentes sempre... =)

Vull estudiar.. si puc i arribe Enfermería. espere.. =)

I si, viure amb aquest somni al cap tampoc deu ser tan dolent..

Francesc ha dit...

Això de la política i de l'eix del mal i tota la pesca fa molta, molta ràbia. Salutacions

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Curiosament, també passa el contrari: per alguns, tota notícia que vingui de Corea del Nord o Cuba, la presenten sempre en positiu

Francesc ha dit...

Miquelet, et vaig fer un comentari fa dies a aquest post. Deu ser que no havia posat bé les lletres. En fi, venia a dir que fa molta ràbia la propaganda que li fan a segons quins països si són o no de la corda. Tu ho expliques molt bé.

miquelet ha dit...

MONCHO PAIS: Bé, no es tractava de donar sensació de sacietat, sinó de alimentar a la població amb una major quantitat de proteïnes. És el mitjà de comunicació el que pretén negar el valor nutritiu d'aquest aliment.

NOCTAS: M'agrada saber que et resulten interessants aquestos comentaris. També és un plaer llegir els vostres blogs. Sempre s'aprenen coses molt interessants i es prenen altres punts de vista.

PRINCESA REVOLUCIONÀRIA: Si el teu somni és estudiar infermeria, segur que ho aconseguiràs. No soltes amb facilitat un somni. Això és una cosa molt bona.

FRANCESC: Molta, molta ràbia. No perquè un país et caiga malament, tot allò que faça ha de ser dolent. Amb les persones fan igual. Si Carod-Rovira salvara a 20 xiquets de morir cremats a un incendi, ¿com creus que tractarien la notícia alguns mitjans? Segur que li traurien alguna cosa dolenta.
No és que no t'apareguera el comentari. És que me'n vaig anar de viatge, i el post on vaig avisar de la inactivitat temporal el vaig col·locar al blog equivocat. Disculpes per la meua torpesa informàtica.

SALVA: Vaja, no sé si és una indirecta per a dir-me alguna cosa. Bé ja ho he dit en alguna ocasió. No és que em parega tot bé. És que per a parlar d'allò dolent, ja estan els mitjans de comunicació de masses. No m'agrada ser repetitiu. Simplement expose aquelles crítiques que em semblen injustes, sobretot, quan la tergiversació porta una càrrega intencional.

Gràcies pels vostres comentaris.