Centrals nuclears i canvi climàtic

La producció d'energia al món representa una amenaça de cara al futur. La demanda d'energia elèctrica creix any rere any. A la UE, l'augment de la producció energètica des de 1995 fins 2005 ha estat del 21,5 % *. En aquestos moments no tenim una tecnologia per produir electricitat que no presente algun problema: els costos ambientals de la producció eòlica, hidràulica i la tèrmica de carbó, la inestabilitat geopolítica i de preus del petroli o el gas, o la insuficient capacitat tecnològica de la fotovoltaica. Pel que fa a l'energia nuclear, ens trobem amb una tecnologia amb capacitat suficient per a donar abast al creixement de la demanda, amb una matèria prima provinent de països estables com Austràlia o Canadà. No obstant això, encara no s'han resolt totalment els problemes de seguretat i dels residus i, sobretot, l'opinió pública és clarament desfavorable al seu desenvolupament.
Els governs europeus ja fa anys que van apostar per la energia nuclear com a forma de disminuir la dependència i riscos de les altres fonts. Com aconseguir que l'opinió pública veja amb bons ulls l'energia nuclear? Convencent-la de que les centrals són segures (difícil després de la catàstrofe de Txernòbil) o bé trobar una amenaça major que la nuclear. Decididament, l'estratègia del mal menor ha estat la que ha triomfat. Així que, presentem la nova amenaça que ens farà demanar que clamem per tindre el país minat de nuclears: el canvi climàtic.
L'estratègia: creem una organització exclusivament dedicada a aquest tema (IPCC), manipulem informes i dades, maximitzant aquells fenòmens que són favorables a les nostres tesis i silenciant els desfavorables. Plenem els mitjans de comunicació dia sí, dia també, amb previsions apocalíptiques, que s'acompliran si continuen les emissions del gran enemic a combatre: el CO2. Organitzem trobades mundials per penalitzar les emissions d'aquest gas. Donem suport institucional als grups ecologistes per a utilitzar-los d'altaveu mediàtic. Subvencionem a investigadors que traguen publicacions que reafirmen les nostres tesis i ignorem a tots aquells investigadors escèptics. I quina és l'energia salvadora que no genera CO2? Sí, l'energia nuclear.
Quin és el país amb les majors empreses dedicades a la producció d'energia nuclear? França.
Quin és el país on més campanyes i mobilització contra el canvi climàtic s'han realitzat? França (exemples aquí, aquí, aquí, aquí i aquí, aquí, i un que clama al cel, aquí).
Resulta curiós que malgrat que França haja tingut una lluita tan compromesa contra el canvi climàtic, haja rebutjat la proposta del Consell de Ministres de la UE, que pretenia que per al 2020, el 20% de l'energia vinguera de fonts renovables. Adivineu quina era la font per la que apostava. Mireu el darrer paràgraf de la notícia, aquí.
França és la més interessada en un rellançament de l'opció nuclear, però no és la única. Molts altres països veuen en aquest tipus de producció la solució al problema de l'energia i s'apunten al carro. Podeu pegar una miradeta a la web de "Foro nuclear" (és significatiu el lema de l'encapçalament: Energia nuclear = zero emissions) i mirar el recull de notícies que fan. Bona síntesi per fer-se una idea de per on va la qüestió.
És un tema encara més espés i complicat del que he posat aquí. He volgut fer tan sols una introducció al tema. En futurs posts aniré desgranant més detalls sobre aquest assumpte. Espere no haver-vos avorrit massa.