dilluns, 3 de novembre de 2008

Supersticions

Ho ha advertit Joseph Ratzinger: les supersticions posen en perill la fe (se sobreentén que és la fe cristiana). Sembla que pretén d'aquesta manera donar un cop mortal a tot el que han estat fins ara els rituals catòlics.
Si atenem a una de les definicions més precises que s'han fet fins ara, una superstició és "una creença en relacions de causa i efecte que condueix a una conducta sistemàtica i repetitiva que és totalment ineficaç per a aconseguir el que es pretén obtenir, però aquest sistema de creences i conducta no està mai sotmés a un escrutini científic pels qui creuen i repetidament el practiquen". Aleshores, quina diferència hi ha entre qui toca fusta invocant a la bona sort i qui es posa un Sant Cristòfol al cotxe per a protegir-se dels accidents? El primer dirigeix el ritual cap a un ésser indeterminat anomenat "sort" i el segon ho fa cap a unes divinitats sobrenaturals que captaran les pregàries i enviaran un escut protector que el protegirà dels perills. Trobe en falta un estudi científic que demostre estadísticament que els cotxes amb Sant Cristòfols registren menys accidents, sota les mateixes circumstàncies, que aquells que no els porten.
Sant Cristòfols, rosaris, mongetes fent la senyal de la creu davant qualsevol anomalia, veles enceses davant els sants, pregàries, misses als difunts, romeries, rituals per a evitar l'infern... No se sap ben bé on hi és la frontera entre la superstició i la religió o si són elements d'una mateixa cosa.
Potser Ratzinger tinga una definició pròpia del que és una superstició. De ben segur ho definirà com "les creences religioses dels altres".

2 comentaris:

Noctas ha dit...

Cert Miquelet. Un apunt. Quan toquem ferro o fusta el que se suposa que fem és allberar la fusta o el ferro dels mals esperits.
Et recomano un molt bon post del Wostin que parla d'això. Si no recordo malament es diu "Desperta ferro"

miquelet ha dit...

Molt interessant l'aricle del Wostin. En el fons, fins i tot moltes supersticions tenen l'origen en el fet religiós.

Gràcies pel comentari.