Frivolitats

Quanta frivolitat hi ha al nostre país! Ets dels qui reclama unes condicions laborals dignes que t'oferisquen estabilitat laboral? Doncs ets un frívol. Que prefereixes uns serveis totalment públics i de qualitat amb un pressupost que garantisca les dotacions necessàries? Una frivolitat. Que creus que una rebaixa d'impostos directes beneficia les persones que més tenen i fa tremolar els pilars del benestar i dels serveis mínims? Quina frivolitat!
Tot això són frivolitats. Ho ha dit l'ex-President Aznar. El tema dels serveis públics, les prestacions socials o la estabilitat laboral és una frivolitat si només fas servir els serveis privats, pagues impostos per guanyar molts diners, tens una suculenta retribució vitalícia, treballes de conseller per a Rupert Murdoch i d'assessor de Centaurus Capital.
Què fàcil es veu la vida diària des d'allà dalt. No és cert senyor Aznar?

Ciència i política

Així com ciència i religió mai s'han entés massa bé, la ciència i la política són elements que provoquen una perillosa reacció quan es barregen. En teoria, hauria de ser la ciència la que hauria d'anar per davant de la política, però en els temps que corren sembla ser que passa més bé al contrari.
L'IPCC (Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) és una entitat de caire polític encarregada d'elaborar els informes apocalíptics que preveuen poc menys que les set plagues d'Egipte com a conseqüència del canvi climàtic. Però ni són 2.500 els científics que han donat suport a l'informe, ni s'han complit els pronòstics de les diferents prediccions que s'han realitzat fins ara.
L'esquerra, d'altra banda, es veu obligada a acudir en pro de totes les causes suposadament ecologistes, estiguen científicament demostrades o no. Si existeixen diversos graus de gravetat per a un mateix problema, sempre queda bé defensar la màxima exageració.
Pel que fa a la dreta espanyola, s'ha aprofitat de les trames obscures que rodegen la parafernàlia del hipotètic canvi climàtic apocalíptic i ha aprofitat l'excusa per a atacar la coalició que sempre han format els partits d'esquerra amb la causa ecologista. Les recents declaracions de Mariano Rajoy i José María Aznar parlant sobre clima, sense tindre ni idea, o les constants notícies a Libertad Digital sobre articles publicats per climatòlegs escèptics, demostren aquesta nova estratègia.
Mentrestant, experts de la temàtica climàtica que han perseguit una actitud independent són denigrats i apartats de les revistes científiques que han abraçat la postura oficialista. Què fàcil és tindre així el "consens científic" del que tantes vegades es parla!

Més sobre himnes

És notícia destacable que a l'acte de clausura del congrés d'un partit català, un membre d'un altre partit, que també és català, cante l'himne oficial de Catalunya? Pense que no.
És notícia destacable que un dels assistents, també català, es negue a cantar l'himne oficial de Catalunya? A molta gent li donarà igual el que haja fet aquesta persona, però sí, pot considerar-se digne de menció aquest fet.
Doncs bé, per al diari digital que oneja la bandera de l'anticatalanisme més malaltís que he vist en la meua vida, és notícia de portada, amb estirada d'orelles inclosa, que un membre d'un partit polític cante l'himne oficial de la seua comunitat autònoma. Però clar, per a aquestos periodistes, tots els membres del Partit Popular han de fer el que ells consideren correcte: odiar a Catalunya i tots els seus símbols. Dóna igual que tingues un càrrec públic o no. Això sí, sembla que posen com a actitud correcta la d'un membre de Ciutadans per Catalunya (irònic nom) que “prefereix no cantar i senzillament quedar-se callat”.
Mentrestant, al País Valencià, la seua “regió amiga” (com no va ser amiga si la governen ells) es reunixen any rere any al balcó de l'Ajuntament de València, en festes de falles, tota la plana major del PP cantant emocionats el “Himno oficial de la Comunidad Valenciana” rodejats també per milers de nacionalistes. No hi ha crítiques a aquest diari. És un himne amic.
I com en una secta, van menjant el cap, a poc a poc, als seus fidels lectors, els quals, cada dia que passa, acaben odiant amb més força Catalunya. Només cal veure els comentaris que deixen els lectors al diari, com aquest: “Pues ése hideperro es un bellaco traidor. ¡¡¡¡¡La de gentuza que hay que ahorcar!!!!!! “. Sí senyor, un castig exemplar per aquells que gosen de donar suport a un símbol català.

Històries de torturadors

Melitón Manzanas (Donostia 1909-1968) va ser policia i cap de la Brigada Político-Social de Guipúscoa durant la dictadura del General Franco. Va ser molt famós a tot el País Basc pels seus mètodes repressius contra tot el que olorara a esquerra o a nacionalisme basc. Les brutals tortures que personalment practicava amb els detinguts van ser narrades per moltes víctimes que van sobreviure als seus interrogatoris. Era normal veure'l pels bars del centre de la ciutat fanfarronejant en veu alta descrivint les barbaritats del dia. També era normal que portaren d'incògnit cadàvers a l'hospital o a casa per a que no contaren a les estadístiques com a morts a la comissaria. El 2 d'agost de 1968 tres membres d'ETA van acabar amb ell amb set trets a la porta de la seua casa. En gener de 2001, el govern de José María Aznar li va concedir la Reial Ordre de Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme. Sí, sí, al torturador, no és broma.

El 17 d'octubre de 1983, Joxi Zabala i Joxean Lasa, militants de l'esquerra independentista basca (sembla ser que mai van militar a ETA)van ser segrestats a Baiona per un grup d'agents de la Guàrdia Civil espanyola, van ser portats al quarter d'Intxaurrondo, on van ser brutalment torturats. Després van ser portats al poble de Bussot, a prop d'Alacant i obligats allà a cavar les seues pròpies tombes, on van ser soterrats després de rebre dos trets. 17 anys després, els responsables d'aquest crim van ser condemnats, però poc després, la majoria estava ja en llibertat. Actualment ja no queda ningun d'ells pres. Ahir la policia autonòmica basca (ertzaintza), complint ordres del jutge Baltasar Garzón, va impedir un acte d'homenatge als dos assassinats i va detindre a sis assistents (quatre d'ells de més de cinquanta anys).

El 24 de juliol de 2008, l'ex-cap militar argentí, Luciano Benjamín Menéndez, va ser condemnat a presó perpètua per la tortura i assassinat de quatre militants de l'esquerra en 1977. A més d'ell, també van ser condemnats quatre col·laboradors seus, dos d'ells a cadena perpètua, i els altres a 22 i 18 anys de presó.

L'altra França

A qui xiulaven milers de persones el dimarts passat a l'Estadi de França de Paris? A la Marsellesa? A Lââm, la cantant que l'interpretava? Als jugadors? Al President Sarkozy? L'himne nacional francés va quedar ensordit pels milers d'immigrants tunisians i els descendents d'aquestos, que esbroncaven amb aquest fet a la França més hipòcrita, a aquesta França que renega i amaga alguns dels seus francesos per tindre la pell un poc més fosca, els cabells rulls i anomenar-se Rachid o Youssef. Ataquen a la França que els exclou amb xiulets cap un dels seus majors símbols: “La Marsellesa”. Tres anys abans l'atac va anar contra un altre símbol francés: la riquesa.
L'any 2005, quan l'extraradi de la capital va esclatar en flames, el ministre de l'interior i actual president, Nicolas Sarkozy, va dir que aquesta “xusma” (racailles) necessitava netejar-se amb Karsher (un netejador per el fang dels tractors). El dimarts, una vegada acabat el partit, el Secretari d'Estat d'Esports, Bernard Laporte, va dir que caldria que la selecció francesa anara a jugar fora de París per trobar “gent sana”. Aquesta és la seua solució: fugir i amagar a la “gent insana”. Perquè sentir l'himne del teu país és molt emocionant quan el teu país t'ha fet viure tan còmode com a Laporte o Sarkozy.

Quina perla de titular

“La llibertat d'expressió està en perill a Bolívia amb Evo Morales”. Aquesta serà la conclusió a la qual arribe un lector del diari “Estrella Digital” quan haja llegit en grans titulars “Un comentarista de la TV boliviana detenido por llamar "indio ignorante" a Evo Morales”.

Només si algun lector gosa llegir el cos de la notícia, podrà comprovar que el comentarista ha estat detingut en realitat per cridar a “liquidar al indio ignorante” i afusellar al Vicepresident i al Ministre de la Presidència, ja que, segons ell, són “collas raza maldita son más pobres que las ratas porque son flojos”.

Això a la Unió Europea també se li diu “delicte per incitació a la violència racista" i està tipificat amb penes d'un a tres anys de presó. A la meua casa i supose que a la vostra, a aquest titular se li diu “manipulació vergonyosa”.

Universitàries

Més d'una vegada he sentit dir que no importa que a un fill l'eduques un poc diferent de com eduques una filla. No importa si al teu fill li compres cotxes per jugar i a la teua filla ninetes. Diuen que quan són més grans és quan desenvolupen la seua personalitat. Doncs no. A l'infantesa, adquirim una gran part dels nostres coneixements i conductes futures. Sense saber-ho, creixem portant al nostre subconscient el camí que vam començar a recórrer al nàixer.
La setmana passada va sortir l'informe de la Conferència de rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i en ell vaig poder veure una dada molt il·lustrativa: només un 14,17% de les universitàries triava carreres tècniques, davant un 43,80% dels universitaris.
Els xiquets han estat (i segueixen estant) educats sobre un munt de joguines basades en cotxes, jocs de construccions, d'electricitat. Ens feien associar la idea de que ser uns "matxotes" era una cosa bona, i per això acompanyavem sempre al pare quan aquest reparava alguns aparells de la casa. Si aquest no era el teu ambient habitual, et trobaves amb la teua colla d'amiguets competint per veure quin era el més "matxote", i per tant, el més respectat. La xiqueta, en canvi, era vista com una cosa estranya si freqüentava algunes de les aficions reservades pels xiquets.
Amb aquestes associacions d'idees hem crescut, mantenint-se sempre latents al nostre subconscient i aprofitant qualsevol ocasió per eixir al nostre conscient, com en el cas del moment concret de l'elecció d'una carrera universitària.
El psicòleg Steve Heine va realitzar un experiment molt curiós: va sotmetre a dos grups de 60 noies cadascun a la realització de dues proves matemàtiques, separades per una prova de comprensió lectora. El text del primer grup explicava que les dones tenien menor capacitat per a les matemàtiques per raons genètiques i el segon escrit afirmava que les raons de que les dones hagueren tingut una menor presència en el terreny matemàtic era degut a l'experiència. Totes les dones tragueren una puntuació semblant en el primer exercici, però al segon exercici matemàtic, les noies del text amb l'explicació genètica van obtindre un resultat notablement menor.
És el subconscient, però el subconscient creat per segles i segles de patriarcat.

La FAES i les armes de Veneçuela

Al darrer informe de la fundació FAES, presidida per l'anterior president del Govern espanyol, José María Aznar, apareix un informe on es critica l'augment de l'exportació d'armes de les empreses espanyoles. Diu que Espanya ha venut armes a "països tan poc democràtics" com Veneçuela. No sé com el senyor Aznar pot dir que és poc democràtic un Govern que ha guanyat quatre eleccions a nivell estatal, va guanyar un referèndum constitucional i va perdre un altre, acceptant el resultat com a decisió del poble. No sé com pot dir-ho un senyor que ha estat el primer President del Govern espanyol que ha il·legalitzat partits polítics després de la dictadura del General Franco.
A l'informe també parla del Govern veneçolà definint-lo com a "règim militarista". Doncs caldrà saber que el percentatge del PIB dedicat a defensa a Veneçuela és del 1%, molt menor que el 1,74% de mitjana de Sud-Amèrica i només superat a la baixa per Argentina, amb un 0,87%. Haurà anomenat alguna vegada José María Aznar "règim militarista" a EEUU? Apostaria el que fóra a que no. Mai haurà dit això, encara que aquest país concentre el 45% del pressupost mundial d'armament.

P.D. La pàgina web de FAES no funcionava a aquesta hora, així que no he pogut deixar enllaços.

El bilingüisme de Ciutadans

El concepte que tenen la gent de Ciutadans del que significa "bilingüisme" queda ben reflectit a la seua pàgina web. A la versió en castellà tot està en castellà i els articles que originalment han estat escrits en català són traduïts. No obstant això, a la versió en català, els articles que han estat escrits originalment en castellà no han estat traduïts al català.
Fins i tot la versió en català de la web del Partit Popular és més catalana que la de Ciutadans.
Si és que no poden amagar el que realment són.

L'evolució de l'aparellament humà

Una de les teories més interessants del psicòleg evolucionista Geoffrey Miller és la que explica la hipòtesi de que la raó de l'extraordinari impuls del desenvolupament de la intel·ligència humana, no va ser l'assumpte de la supervivència, sinó de la competència en relació amb l'elecció sexual. per a ell, el llenguatge va passar a ser útil per el mascle per a convèncer la femella de que ell era el company sexual ideal. D'aquesta manera, aquells individus amb un major desenvolupament racional, eren els qui tenien majors possibilitats de fecundar una femella.

Les altres espècies s'han quedat amb els altres sistemes, basats uns amb la lluita, com per exemple els gats, o mitjançant la demostració de salut, fortalesa i vigorositat, com és el cas dels paons amb la seua vistosa cua. Quan un d'aquestos paons trau la seua cua, el seu missatge vol dir: "Mira, paona. Tinc tanta salut i vigorositat que puc permetre-me el luxe de emprar els meus excedents d'energia en tindre aquesta magnífica cua. Així que ja saps: jo sóc el paó que pot donar-te uns gens que facen que els teus paonets siguen els millors."
Doncs bé, si jo fóra G. Miller, aniria revisant la meua hipòtesi. La raça humana sembla estar involucionant i va aproximant-se de nou cap a la resta de espècies animals que habiten el planeta. Només cal donar una ullada a les zones d'oci de qualsevol cap de setmana per a veure nombrosos homes-gats lluitant entre ells amb acusacions tals com: "Per què miraves a la meua xicona?" o "Què passa?, et mola la Ioli? doncs a ella no li agraden els paios amb la cara trencada."
També és molt fàcil veure a qualsevol hora del dia a homes-paons lluint poderosos cotxes, roba de marca o vistoses joies amb el missatge implícit de: "Mira, tinc tants diners, que puc permetre'm el luxe de comprar-me aquests capritxs. Imagina't les coses de les que podràs gaudir estant amb mi."
Si els individus mascles tenen comportaments més propis de la zoologia que de la sociologia, les femelles també presenten actituds, podríem dir, animals. Quantes de les xiques d'aquestos ambients se'n van amb aquell individu de caràcter i aspecte més fort o amb aquell que acumula i ostenta una major quantitat d'objectes materials de valor?
L'espècie humana mai deixarà, en el fons, de ser d'allò més irracional. I encara queda gent que dubta que els humans venim dels micos!
Per sort, la bona gent que s'aparta d'aquestes pràctiques i que encara utilitza les aptituds racionals per a escollir parella, acaben aparellant-se entre ells, lliurant així a la nostra espècie de tornar, en un futur no massa llunyà, a viure damunt dels arbres, tal com van fer els nostres avantpassats.

Nicholas Stern i el petroli

Un home molt simpàtic aquest Nicholas Stern. Amb el seu sou d'assessor econòmic al Regne Unit i amb les seues dietes per als desplaçaments, s'atreveix a dir-nos que és bo que el preu del petroli siga alt per a que a l'any 2100 no hi haja cinc graus més de temperatura. Encara que els preus de la benzina es disparen, hagem d'empenyorar-nos per a plenar el dipòsit o si els països pobres tornen a la tracció animal per a la feina agrícola (amb la conseqüent minva de productivitat alimentària), a Sir Stern li dóna igual.
El pitjor de tot és que el seu raonament científic és totalment fals. Comenta a l'entrevista que "La concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera frega les 400 parts per milió (ppm). Afegim unes 2,5 ppm a l'any i de seguir així, a final de segle estariem en 750 o 800 ppm. Amb aquest nivell tenim més d'un 50% de probabilitats de que la temperatura puge cinc graus". Potser al senyor Stern no li agradaria que sapiguérem que la relació entre l'increment de CO2 a l'atmosfera i l'increment de temperatura no és lineal, sinó logarítmic (vegeu imatge del post). Això vol dir que si a una atmosfera sense CO2 li afegim 20 ppm, la temperatura puja 1,5 ºC, però si a una atmosfera amb 400 ppm li afegim 220 més, la temperatura augmentarà només 0,16ºC. Aquest increment seria el que patiríem de seguir el ritme que proposa Stern, i no els 5ºC pels quals hem de deixar els nostres estalvis a l'assortidor de la benzinera.
Ja vaig explicar en un anterior post (punxeu aquí), que obscurs interessos relacionen la difusió de les teories apocalíptiques del canvi climàtic amb un futur renaixement de l'energia nuclear. Doncs mira quina casualitat: el Primer Ministre per al qual treballava Sir Stern, Tony Blair, va dir només dues setmanes després de que aquest publicara el famós "Informe Stern" que "el Regne Unit ha de tornar a tindre l'energia nuclear a la seua agenda perquè, en cas contrari, no arribarà als seus objectius respecte al canvi climàtic ni la seguretat del subministre energètic".
I després no volen que desconfie.

Escola i llengües

Per una vegada en la vida, crec que el diari digital filofeixista "Libertad Digital" va donar una notícia en la que deixava en bon lloc als qui parlem en català. Això sí, em sembla que no era el que pretenien. Resulta que fa un temps, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va prometre la creació d'un col·legi en català a Madrid si la demanda era suficient. Doncs bé, només 11 famílies han demanat plaça en aquest centre i el projecte ha quedat en suspés. El titular de "Libertad Digital" ho deia clarament i sense enganyar: "La Comunitat de Madrid descarta obrir el col·legi en català per la falta de demanda". Han reconegut, sense voler-ho, que els catalans tenen molt clar que si emigren a una altra ciutat d'un altre àmbit lingüístic, han d'adaptar-se i adaptar els seus fills a la llengua pròpia d'aquell territori. Encara que els pares parlen català a casa, eduquen els fills en col·legis en castellà. És qüestió de respecte i bona educació. Una lliçó per als seguidors de la ideologia dels mitjans de comunicació com "Libertad Digital", que no tenen una altra pensada que aquesta: una manifestació per demanar que el català no siga la llengua vehicular a les escoles catalanes (punxeu aquí).