dimarts, 7 d’octubre de 2008

L'evolució de l'aparellament humà

Una de les teories més interessants del psicòleg evolucionista Geoffrey Miller és la que explica la hipòtesi de que la raó de l'extraordinari impuls del desenvolupament de la intel·ligència humana, no va ser l'assumpte de la supervivència, sinó de la competència en relació amb l'elecció sexual. per a ell, el llenguatge va passar a ser útil per el mascle per a convèncer la femella de que ell era el company sexual ideal. D'aquesta manera, aquells individus amb un major desenvolupament racional, eren els qui tenien majors possibilitats de fecundar una femella.
Les altres espècies s'han quedat amb els altres sistemes, basats uns amb la lluita, com per exemple els gats, o mitjançant la demostració de salut, fortalesa i vigorositat, com és el cas dels paons amb la seua vistosa cua. Quan un d'aquestos paons trau la seua cua, el seu missatge vol dir: "Mira, paona. Tinc tanta salut i vigorositat que puc permetre-me el luxe de emprar els meus excedents d'energia en tindre aquesta magnífica cua. Així que ja saps: jo sóc el paó que pot donar-te uns gens que facen que els teus paonets siguen els millors."
Doncs bé, si jo fóra G. Miller, aniria revisant la meua hipòtesi. La raça humana sembla estar involucionant i va aproximant-se de nou cap a la resta de espècies animals que habiten el planeta. Només cal donar una ullada a les zones d'oci de qualsevol cap de setmana per a veure nombrosos homes-gats lluitant entre ells amb acusacions tals com: "Per què miraves a la meua xicona?" o "Què passa?, et mola la Ioli? doncs a ella no li agraden els paios amb la cara trencada."
També és molt fàcil veure a qualsevol hora del dia a homes-paons lluint poderosos cotxes, roba de marca o vistoses joies amb el missatge implícit de: "Mira, tinc tants diners, que puc permetre'm el luxe de comprar-me aquests capritxs. Imagina't les coses de les que podràs gaudir estant amb mi."
Si els individus mascles tenen comportaments més propis de la zoologia que de la sociologia, les femelles també presenten actituds, podríem dir, animals. Quantes de les xiques d'aquestos ambients se'n van amb aquell individu de caràcter i aspecte més fort o amb aquell que acumula i ostenta una major quantitat d'objectes materials de valor?
L'espècie humana mai deixarà, en el fons, de ser d'allò més irracional. I encara queda gent que dubta que els humans venim dels micos!
Per sort, la bona gent que s'aparta d'aquestes pràctiques i que encara utilitza les aptituds racionals per a escollir parella, acaben aparellant-se entre ells, lliurant així a la nostra espècie de tornar, en un futur no massa llunyà, a viure damunt dels arbres, tal com van fer els nostres avantpassats.

5 comentaris:

Noctas ha dit...

Jajaja a veure Miquelet, del senyor G.Miller dedueixo que anteriorment la dona era d'una inteligència sublim, tanta, que va forçar als homes a desenvolupar la parla per gaudir dels seus encants, i si va ser així, és clar que les dones han retrocedit en le seves exigències per deixar-se copular. Sóm monos i mones. No hem de dubtar d'això..mumumu..saludus

L'home del sac ha dit...

Molt bon article!!
Malauradament hi ha de tot... gent racional i gent que són pitjors que els que viuen als arbres... sobretot si vas per certes zones d'oci, freqüentades per killos i gent d'aqueseta...

Eva ha dit...

molt bo aquest paralelisme entre paons i "fantasmes" a més, molt ben trobat...curiós això que dius del llenguatge

Wostin ha dit...

Molt bon post Miquelet!
En el fons tots tenim comportaments dominats per l'instint, si bé uns més en el fons que d'altres... esperem que el temps posarà tothom al seu lloc.

miquelet ha dit...

NOCTAS: Sí que sembla que tinga que veure això que dius. Si les dones foren més exigents, els torraos aquestos no es menjaven una rosca.

L'HOME DEL SAC: Cada vegada que passe per la porta d'una discoteca de gent d'aquesta sembla un abocador humà.

EVA: Tan útil com va arribar a ser el llenguatge i què poc que s'utilitza hui en dia.

WOSTIN: Espere que no passe com a la peli de "idiocràcia". Recomanable.

Gràcies pels vostres comentaris.