diumenge, 10 d’agost de 2008

Apartheid

Apartheid significa en idioma Afrikáans "segregació". Era un fenomen que separava les persones a Sud-àfrica segons aspectes com la raça o l'origen. Va adoptar forma jurídica a 1948 i desaparegué oficialment al 1994. Les millors platges, seient als autobusos, hospitals i escoles eren reservades exclusivament per a aquelles persones de raça blanca. Va ser una de les majors vergonyes del segle XX.
Diuen que l'Apartheid ha desaparegut, però jo em sent un negre a Sud-àfrica. Vivim en un apartheid suau. Una segregació que, fins i tot, molts segregats veuen justa. No es mira la raça, ni l'origen. Els ciutadans de segona i de tercera són aquells que no poden comptar alegrement els seus bitllets de 500 euros i que arriben a final de mes suant.
Som negres sud-africans quan dins d'un tren ens seiem en classe turista i veiem com els amplis i còmodes seients de primera classe estan reservats per els blancs, que poden permetre's pagar alts preus pel mateix viatge. Aquestos blancs agraeixen aquests sobrepreus com a métode d'assegurar-se que no hauran de suportar gentola que no és capaç ni de mantindre un xalet amb un Mercedes a la porta.
Son blancs sud-africans aquells que poden gaudir del plaer d'una platja privada a l'Hotel Montíboli, sense la molèstia d'haver d'angoixar-se a les petades platges per a negres.
Els negres també havem de suportar uns hospitals saturats, amb atencions limitades per la falta de personal i llargues llistes d'espera per a qualsevol intervenció. No ocorre el mateix amb els blancs, que tenen hospitals privats on, per una mòdica quantitat (per a les seues butxaques), gaudeixen de unes comoditats i atencions instantànies propies del millor dels hotels.
Les escoles dels blancs compten amb unes instal·lacions idíl·liques, un ambient selecte, recursos per a un ensenyament de vanguàrdia i eixides professionals assegurades per els alumnes, gràcies als nombrosos contactes amb els sectors empresarials privats. Les escoles dels negres ja les coneixem.
Algú dirà: bé, però aquí no està prohibit per a ningú anar a un hotel de luxe, a un hospital privat amb prestigi, asseure's en business class, o portar els teus fills a un selecte col·legi privat.
Molt bé, en teoria és veritat, però si qualsevol família amb menys de 3.000 euros d'ingressos al més intenta fer vida de blanc, prompte rebrà el seu càstig per no obeir la llei de la segregació econòmica: l'apartheid capitalista. La diferència és que en comptes de tindre cartells que indiquen "only white" els cartells haurien de dir "only rich".
Tindrem algun dia el nostre propi Nelson Mandela?

2 comentaris:

Eva ha dit...

Aquest apartheid fa segles que existeix i crec que encara li queden segles i segles de vida, per molts nelons mandelas que poguem tenir aquestes coses no interesa que canviïn per que ja sabem que qui mana és dels "blancs"

miquelet ha dit...

Allò realment important és que canvie la mentalitat de la societat. S'accepta la desigualtat com una cosa natural i necessària, en comptes de caminar cap a la igualtat i la supressió de les classes socials.

Salut.