dimecres, 6 d’agost de 2008

Free Tibet?

Cada dia que passa, l'assumpte de la suposada massacre xinesa al Tibet adquireix un color més fosc. L'Audiència Nacional espanyola ha admés a tràmit una querella contra set alts càrrecs xinesos per la repressió tibetana. Se'ls acusa de la mort de 203 persones, 1.000 ferits greus i 5.972 desapareguts. Els denunciants son el Comité de Apoyo al Tíbet i la Fundación Privada Casa del Tíbet. No sé d'on hauran agafat les dades, però eleven les xifres per damunt de les dels tibetans a l'exili, que eren de entre 130 i 140. A més, malgrat aquestes dades, que semblen demostrar precisió, no es dóna cap llista de noms dels morts ni dels desapareguts. Com han trobat a faltar a algú si no saben el seu nom? Pel "bulto" que feien?
Fins el moment, la única llista de morts presentada ha estat de 40 persones. Quan aquesta llista va ser investigada, es va comprovar que 35 d'elles no tenien cap adreça concreta on poder trobar la seua casa. Simplement estaven inscrits, per exemple, com "resident a Lhasa". Només cinc dels noms venien amb una adreça detallada. Quan van buscar els domicilis, quatre d'elles o bé no havien mort o havien ressuscitat, perquè continuaven vives. A l'anar a un convent per a preguntar per una suposada monja que havia mort, resulta que no hi havia hagut mai cap religiosa amb aquell nom.
Tot això, unit amb una campanya de manipulació de fotografies (premeu aquí per veure uns quants exemples), fan que totes les notícies que porten les paraules "Xina" i "Tibet", les agafe amb pinzell i hagen de passar per un procés de verificació. Si a aquest plat li afegim l'amistat del Dalai Lama amb George W. Bush i els interessos dels Estats Units en parar a la locomotora econòmica xinesa, podem entendre un poc més per on poden anar els tirs.
Llibertat per al Tibet? Si a llibertat li diem canviar el regim xinés per un règim teocràtic dictat pel lama, potser siga llibertat. Si a llibertat li diem tindre legalitzat el règim senyorial feudal, potser siga llibertat. I si llibertat és una política racista, que pretén expulsar a 91 milions de xinesos de les províncies del Tibet històric, doncs serà llibertat. Però per a mi, tot això no s'assembla en res als meus ideals de llibertat.

3 comentaris:

Salva ha dit...

Hi ha dos temes a tenir en compte: un, l'ocupació xinesa al Tíbet; dos, la vulneració dels drets humans al Tíbet en particular i a la Xina en general.

No es tracta de substituir un règim tirà per un altre, sinó cap avançar cap a la llibertat, d'un poble i de la seva gent.

Bon estiu!

miquelet ha dit...

Bé, aquesta no es podria definir com una ocupació com estem acostumats. la presència xinesa al Tibet ve des del segle XIII i els lames no van deixar mai de tindre un poder gairebé absolut sobre els tibetans. L'esclavitud era una pràctica molt arrelada en les relacions amb els seus súbdits. de fet els únics sectors de la població que han reclamat alguna vegada la independència han estat, com ara, seguidor d'aquesta mena de secta budista, que busca l'augment del seu poder i instaurar un règim teocràtic.
Seria una cosa així com si a Astúries, l'església catòlica, els clergues i els beats es llençaren a destruir els comerços de la gent de castellans i gallecs, i a incendiar els barris on aquestos són majoria. Mentrestant, reivindicarien un govern autònom governat amb un poder absolut pel Papa, expulsant a tot aquell que no tinga arrels asturianes. Si fóra asturià, encara que m'agradara la idea de la independència, no donaria ni una mica de suport a aquest grup.
La llibertat al Tibet vindrà, de moment, de la mà de l'avanç de la democràcia a la Xina. Si els monjos triomfaren, no avancem, retrocedim.

Gràcies pel comentari. Ens llegim.

Salut.

Francesc ha dit...

No se m'havia ocorregut veure això del Tibet des de la perspectiva que tu proposes. Potser tens raó.