dilluns, 4 d’agost del 2008

La paranoia de Pérez-Reverte

No sé, pensava que Arturo Pérez Reverte era diferent, més racional, però he entrat al seu blog i m'he sentit completament decebut. Com molts altres de la seua espècie, malparla contra tots aquells que tenim la lletja costum de parlar català i a més, de fer-lo servir a la terra d'on és propi. Pareu atenció al seu comentari:

"Por encima de tanto marear la perdiz, tanto cuento y tanta murga, la única realidad real es la siguiente: mi amigo José Manuel es madrileño, técnico de sonido, tiene veintisiete años y una novia en Cataluña. La novia se vendría a vivir con él a Madrid, de no mediar un problema: ella trabaja en Barcelona. Así que llevan un año intentando que el chico encuentre algo allá arriba, porque, como él dice, tampoco es cosa de chulear a la churri. El problema es que José Manuel no parla una palabra de catalán, y su trabajo tampoco le deja tiempo para ampliar horizontes lingüísticos. No pucha del catalán más que bona nit y bona tarda; y eso, con acento de Leganés. Con tales antecedentes, supongo que nunca adivinarían ustedes lo que ocurre cada vez que busca trabajo en Barcelona. ¿Verdad que no? Me juego el sillón de la letra T a que no se les hubiera ocurrido jamás: no le dan trabajo porque no sabe catalán. Qué me dice, caballero, se admirará alguno –el presidente del Gobierno, por ejemplo–. No me puedo de creer ese déficit de buen rollito. Etcétera."

O no és tan intel·ligent com la gent pensa, o no ha cuidat massa els detalls d'aquest text:

- El tal José Manuel té un greu problema. O es trau una xicona "castiza" o ho té molt cru. Imagineu que la xica és portuguesa i viu a Lisboa. Maleïts portuguesos!!! No pot trobar feina sense saber portugués i no pot aprendre'l. Què vos jugueu a que en aquest cas, segur que fa un esforcet en ensenyar-se a dir alguna cosa més que "obrigado"?.

- No pot trobar feina si no sap català. I com l'han trobat els milers de equatorians, colombians, argentins, xilens, paraguaians, cubans, marroquins o senegalesos nouvinguts a Catalunya? Potser tenen l'avantatge de anar a acadèmies de català als seus països i arriben amb un català perfecte, no? Jo pense que José manuel ha trobat l'excusa perfecta cada vegada que el deixen de banda a una entrevista per ser una mica babau.

- Si el seu treball no li deixa temps per a aprendre català, però té pensat deixar-s'ho. Collons!!! Deixa-te la feina ara, te'n vas a Barcelona, aprens les quatre xorrades bàsiques i a buscar feina, que ja pots. Almenys això és el què faria jo. Què el català no és xinés.

- I ara, com a experiència personal: A Barcelona se sent parlar pel carrer amb més freqüència el castellà que el català. És normal entrar a un establiment, demanar en català i que el depenent (o depenenta) et conteste en un perfecte castellà. Milers d'immigrants porten més de vint anys vivint amb normalitat a Barcelona sense haver soltat mai una paraula en català.

Aleshores, en quina paranoia viu actualment Arturo Pérez-Reverte? Realidad real? A qui pensa enganyar?

6 comentaris:

Noctas ha dit...

Hi han altres intelectuals que en el tema de la llengua s'ofusquen i no hi veuen clar..En fi que siguin bons escriptors no significa que en aquest tema no s'equivoquin, que s'equivoquen, sense cap mena de dubte..saludus i et linko al meu bloggg.

Princesa Revolucionaria. ha dit...

Sincerament no m'imaginava al senyor T aixi, pensava que era més obert a totes les cultures, pero pareix que ho es per a totes excepte a les com ells diuen les cultures de la seua "Espanya benvolguda" pots anar a un paíS sense saber res d'eixa llengua, ja l¡aprendras per obligacio...
En fi..
El text d'ahir, si, esta escrit amb el cor, pero no te cap sentint.. he perdut a un amic que no podre retrobar pero escric... UN bes!

Eva ha dit...

En fi, per molt ben intencionat que sigui un espanyol sempre serà...un espanyol

miquelet ha dit...

Evidentment, teniu raó els tres. Quan a una persona, per molt racional que siga, se li travessa una mania o una fòbia que tinga clavada dins el seu cap, pot arribar a perdre la racionalitat i tergiversar la realitat fins que arribe a paréixer una cosa pareguda a allò que vol.

Gràcies pels vostres comentaris.

P.D. Ànim Princesa, el fet de que escrigueres amb tot el cor significava que escrivies sobre una cosa realment important per a tu.

Francesc ha dit...

Aquest Pérez Reverte em fa molta ràbia. Ecs! >:(

Anònim ha dit...

Pérez Reverte es un reaccionario. Esa es la conclusión que obtuve leyendo sus estupideces en un suplemento dominical.

http://tristana.wordpress.com/2007/09/01/%c2%bfacaso-no-pisamos-a-las-cucarachas-perez-reverte-maltratador-de-mujeres/