Indignat

Tinc el costum de fullejar molts mitjans de comunicació. Pense que és una bona costum poder conèixer els fets des de diferents punts de vista. Per tant, hauria d'estar acostumat a llegir les barbaritats d'algunes persones que redacten als diaris. Se suposa que hauria de tindre un mínim de sang freda per a immunitzar-me davant moltes de les més solemnes bajanades que vaig trobant-me dia a dia.

Però hui estic, com a persona, realment indignat. Poques vegades he vist a algú tenint una actitud tan desvergonyidament ofensiva contra un col·lectiu al qual, malgrat no pertànyer jo, sí representa una part molt important d'una societat que intenta, dia a dia, lliurar-se dels prejudicis que ens han fet tant de mal com a Humanitat.

L'autor pense que és per tots conegut. Alfonso Ussía, a la seua columna diaria de La razón s'ha despatxat hui amb un escrit titulat "¿Y los de Gabón?". En ell, critica el fet de que el Ministre espanyol d'Exteriors haja donat 28.810€ a l'associació "Gays and lesbians of Zimbabwe". Aquest col·lectiu, a un país d'11 milions d'habitants, on el SIDA es cobra 2.000 morts cada setmana i on entre un 30% i un 40% de la població és portadora del VIH+, ha realitzat una importantíssima tasca d'informació i de prevenció entre la població amb un major risc de contagi. Tant és així, que l'any passat van rebre el màxim distintiu de l'IGLHRC (International Gay and Lesbian Human Rights Commission) per la feina realitzada.

Doncs bé, malgrat la gran quantitat de vides que ha salvat i que pot arribar a salvar aquesta associació, a Ussía no li ha fet gens de gràcia que s'haja donat ni un euro a allò que ell qualifica com "los truchones y tortis de Zimbabue". No comprén que s'haja realitzat una donació a aquesta entitat que treballa a un país amb l'índex de seropositius més alt del món i no haver-li'l donat a "Gays and Lesbians of Gabon", la qual no existeix, per si no ho sap. I per defensar, sense ofendre, la seua postura, regala als lectors una exposició dels millors sinònims d'"homosexual" que potser haja tret del bar més caspós de l'Espanya profunda: maricas, truchones, tortis, perdedores de aceite, tornatrás, maricones, brotes rosas...

I com no, indignat està perquè aquestos diners no li'ls han donat als seus companys de manifa de la Fundación Miguel Ángel Blanco, encarregats de dividir els actes oficials de l'aniversari de l'assassinat del regidor per a convertir-lo en un acte partidista.

En fi, de vegades suposa un gran esforç no desitjar-li el mal a ningú.