En l'acte d'entrega dels premis "Príncep d'Astúries" de 2009, vam tindre l'ocasió de contemplar un dels actes de cinisme més importants de l'any. Va pujar a la tarima un senyor que ja té assignat el seu càrrec només per haver nascut home i haver estat engendrat a l'úter encertat en el moment precís. A partir del seu naixement ha tingut assegurada una vida de luxes i poc treball, sense que haja estat condició necessària per a ell una capacitat intel·lectual d'acord amb la responsabilitat que, en teoria, hauria d'exercir.Doncs bé, en temps de crisi, i amb la major part dels ciutadans amb l'aigua econòmica fins el coll, s'atreveix a dir, sense cap tipus de vergonya que "L'atur, que és la conseqüència més dolorosa de la crisi econòmica que vivim, fereix la nostra dignitat com a éssers humans i constitueix la nostra principal preocupació". Si haguera dit "viviu" en comptes de "vivim" i "vostra" en comptes de "nostra", potser el príncep Felip de Borbó, encara que haguera seguit atemptant contra el principi de que tots hem de nàixer amb igualtat de drets i oportunitats, haguera estat una mica més encertat.
