Històries de torturadors

Melitón Manzanas (Donostia 1909-1968) va ser policia i cap de la Brigada Político-Social de Guipúscoa durant la dictadura del General Franco. Va ser molt famós a tot el País Basc pels seus mètodes repressius contra tot el que olorara a esquerra o a nacionalisme basc. Les brutals tortures que personalment practicava amb els detinguts van ser narrades per moltes víctimes que van sobreviure als seus interrogatoris. Era normal veure'l pels bars del centre de la ciutat fanfarronejant en veu alta descrivint les barbaritats del dia. També era normal que portaren d'incògnit cadàvers a l'hospital o a casa per a que no contaren a les estadístiques com a morts a la comissaria. El 2 d'agost de 1968 tres membres d'ETA van acabar amb ell amb set trets a la porta de la seua casa. En gener de 2001, el govern de José María Aznar li va concedir la Reial Ordre de Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme. Sí, sí, al torturador, no és broma.

El 17 d'octubre de 1983, Joxi Zabala i Joxean Lasa, militants de l'esquerra independentista basca (sembla ser que mai van militar a ETA)van ser segrestats a Baiona per un grup d'agents de la Guàrdia Civil espanyola, van ser portats al quarter d'Intxaurrondo, on van ser brutalment torturats. Després van ser portats al poble de Bussot, a prop d'Alacant i obligats allà a cavar les seues pròpies tombes, on van ser soterrats després de rebre dos trets. 17 anys després, els responsables d'aquest crim van ser condemnats, però poc després, la majoria estava ja en llibertat. Actualment ja no queda ningun d'ells pres. Ahir la policia autonòmica basca (ertzaintza), complint ordres del jutge Baltasar Garzón, va impedir un acte d'homenatge als dos assassinats i va detindre a sis assistents (quatre d'ells de més de cinquanta anys).

El 24 de juliol de 2008, l'ex-cap militar argentí, Luciano Benjamín Menéndez, va ser condemnat a presó perpètua per la tortura i assassinat de quatre militants de l'esquerra en 1977. A més d'ell, també van ser condemnats quatre col·laboradors seus, dos d'ells a cadena perpètua, i els altres a 22 i 18 anys de presó.

Imparcialitat

Segons la Constitució, el Consell General del Poder Judicial és l'òrgan encarregat de vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats enfront de la resta de poders de l'Estat. Aquesta independència es pressuposa que també s'ha de donar enfront de altres poders civils i econòmics. No obstant això, el nou president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, és membre de la organització fonamentalista catòlica "Adoración Nocturna" i va declarar a una revista ultracatòlica que no és partidari de deixar les seues creences a casa abans d'anar al seu despatx. Això vol dir que les seues creences influiran en les seues decisions com a primera autoritat judicial a l'Estat espanyol. Sabent que el grup de l'"Adoración Nocturna" professa una obediència cega als postulats de l'Església, ¿creieu que el senyor Dívar serà imparcial en temes com l'avortament, l'homosexualitat, el divorci o les polítiques d'igualtat de sexes? Pel que va dir, està clar que no, ja que si no, trencaria la seua obediència i la seua intenció de portar-se els assumptes religiosos a la feina.
Diuen els representants polítics que cal donar a Carlos Dívar un marge de confiança, però aquest marge ja ha estat trencat per les intencions declarades del propi magistrat. Imagineu que hi haja un candidat a alcalde que també siga propietari d'una empresa, i que diga que pretén millorar els seus negocis amb el càrrec que ocuparà. Caldria donar-li un marge de confiança?

El "no nacionalisme"

És curiós, però pel que deduïsc de les seues paraules, la Secretària General del PP, María Dolores de Cospedal, no veu amb bons ulls que el Partit Popular governe al País Basc. Les seues paraules són aquestes: "Un govern no nacionalista permetria encarar la política basca des de una altra perspectiva".
I és que allò que està clar és que el Partit Popular és un partit molt nacionalista, ja que compleix amb els dos principis bàsics de les relacions entre nació i estat que proposa aquesta ideologia:

- El principi de la soberania nacional: que mantindria que la nació és la única base legítima per a l'estat. "Només hi ha una nació: l'espanyola" (M. Rajoy, 3/12/2005).

- El principi de nacionalitat: que mantindria que cada nació ha de formar el seu propi estat, i que les fronteres de l'estat haurien de coincidir amb les de la nació. "... i no es fragmentarà" (la mateixa persona, a la mateixa hora).

Crec que ja ho sé: María Dolores de Cospedal té clar quin partit "no nacionalista" estaria encarregat de encarar l'altra perspectiva de la política basca. Preneu nota, amics bascos, que el vostre partit és aquest. (Punxeu aquí)

Contradiccions socials

Crec fermament amb la democràcia, però de vegades pense que él vot d'un ignorant és una arma carregada. I pensava això mentre llegia una enquesta que ha publicat "El Mundo" sobre el tema de la immigració. És curiós com la gent opina majoritària i alegrement, i dóna suport a decisions sobre temes dels quals desconeix el seu funcionament.
Una de les preguntes que es feia als enquestats era: "Qui creus que ha de tindre dret a escolaritzar els seus fills?". Només el 35,3 % va contestar que aquest dret corresponia a totes les persones empadronades al nostre país, encara que no tingueren "papers".Més endavant, l'enquesta continuava amb la pregunta: "Creus que existeix relació entre l'augment d'immigrants i l'augment de la delinqüència?". El 66,4 % contestava que sí.
Podem traure com a conclusió que una bona part de la gent creu que els immigrants (i els seus fills) són responsables de l'augment de la delinqüència, però no vol que una bona part d'aquestos potencials delinqüents s'escolaritze.
Segur que hauran triat una contestació diferent totes aquelles persones que sàpiguen que s'apropa més a la realitat la relació entre delinqüència i dèficit d'estudis, que la relació entre delinqüència i immigrants. Us deixe aquí unes dades molt eloqüents:

Percentatge de població de 16 a 19 anys que no ha acabat estudis primaris: 0,99 % (INE).

Percentatge de delinqüents juvenils que no han acabat estudis primaris: 40,61 % (Ministeri de l'Interior).

D'ara endavant no m'estranyaré si en una enquesta, la majoria de la gent pensa que la millor manera d'apagar un incendi és amb benzina.

Aigua per a tots (els usos)

Hipocresia. Aquesta paraula, si haguera de tindre una exemplificació al diccionari, hauria de ser la de l'actuació dels polítics d'Oriola, al Baix Segura. El 6 de maig passat van reunir vora 300 regidors del Partit Popular de diferents ajuntaments de Múrcia, País Valencià i Almeria per a demanar una vegada més el transvasament de l'Ebre. Sota consignes com a "agua para todos", amenaçant amb mobilitzacions i plorant per l'engany a què s'han vist sotmesos (segons ells) van transcorre els mítings d'aquest acte.

Doncs ara ve allò més fort. El regidor de Els Verds d'Oriola, Manuel gallud, va denunciar públicament, amb proves a la mà, que l'empresa concessionària d'aigua potable d'Oriola, Aquagest, va presentar a l'Ajuntament un projecte per a crear una xarxa paral·lela de distribució d'aigüa no potable. Per aquesta xarxa correria l'aigua destinada, sobretot, al reg de jardins. Què ha fet l'Ajuntament? Sil·lenciar-ho i no informar a ningú.
Mentrestant, Oriola segueix regant els jardins i les rotondes a l'hora de màxima calor (mireu la foto), i inunda el camp de futbol amb aigua potable cada vegada que el rega. Jo, personalment, he vist com es regava la gespa d'una rotonda mentre plovia.
Aleshores, per a què reclama aigua si després la desperdía i no vol saber res de l'estalvi? Molt senzill. Als polítics del Partit Popular no els interessa massa l'aigua ara mateix, però sí que els interessa que aquesta siga una arma política per a atacar al partit rival. Si consegueixen malbaratar prou aigua, les restriccions al consum arribaran i serviran per a tirar més llenya al foc de la demagògia absoluta.

Els noms dels carrers i les víctimes

Ha dit Zapatero que "La abogacía de l'Estat treballa ja per a articular les vies jurídiques que puguen ser eficaces per a el respecte a les víctimes del terrorisme i, per descomptat, que ningú que haja estat assassí de la banda terrorista ETA tinga un espai d'exaltació" i el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, ha demanat a nou ajuntaments bascos que canvien el nom de les vies públiques dedicades a membres d'ETA, encara que l'Audiència Nacional ja ha dit que no és delicte.

Potser si mantingueren la mateixa fermesa i consideració cap a totes les víctimes d'assassins, aquells que han perdut familiars afusellats pels gossos feixistes o que han patit en les seues carns tortures, persecucions i presó ja faria molt de temps que no sentirien humiliació quan passegen per l'avinguda del Generalísimo, carrer José Antonio o de la División Azul a Barinas, envien els seus fills al col·legi José Antonio de Callosa de Segura o estiguen a Elx davant el monument a los caídos por Dios y por España.


Tinc l'espai d'aquest blog limitat i vull ser breu, així que no nomene la totalitat d'insults cap a les víctimes del feixisme arreu de l'Estat espanyol. El senyor ministre potser es tinguera que passar un dia sencer demanant a centenars de pobles i ciutats que canvien el nom dels seus carrers dedicats a assassins.

Per a més informació aneu aquí.