Europa islàmica

Si hi haguera algun estament judicial encarregat de vigilar que els mitjans de comunicació no incitaren a l'odi xenòfob o racial, potser el diari digital ultradretà del nostre "amic" Federico Jiménez Losantos ja estaria pendent d'un judici. Atenció al documental que van ficar en plena portada i al qual ja han enllaçat totes les paginetes i blogs dels seus deixebles. Ens expliquen de nou la teoria de la "invasió musulmana" que, segons ells, farà que en uns quants anys tots els països d'Europa es convertisquen en estats islàmics. En aquest cas la seua raó per argumentar això és que els "ários" tenen taxes de fecunditat que no garantiran el relleu generacional i els musulmans que venen a Europa tenen aquesta mateixa taxa molt més alta i seran els qui acaben reproduint-se i substituint els "autòctons". Per a evitar aquest problema ens hem de posar a la feina i hem de dedicar-nos a evangelitzar de nou com feren els apòstols fa 2.000 anys. Així podrem tindre de nou unes terres sota el paraigües del catolicisme i salvades de fanatismes religiosos (to irònic, per suposat).

Per a il·lustrar la teoria, doncs tenim de nou els mètodes tradicionals de manipulació: elevar casos particulars a la categoria de fets generalitzats, l'exageració o la introducció de dades falses.

Un exemple de manipulació és el de les dades de fecunditat emprades al reportatge. Comparen el nombre mitja de fills per dona a França (1,8) amb el dels països islàmics (8,1), agafant la taxa actual de França i la xifra de fa uns anys del país de majoria musulmana amb la taxa més alta, Afganistan, que, per cert, aporta un percentatge ridícul dels immigrants musulmans que arriben a França. No conten, per cert, que actualment, els dos països de majoria musulmana que aporten més quantitat de gent al territori francés, Algèria i Tunísia, tenen taxes de fecunditat més baixes que els nostres veïns, amb 1,79 i 1,72 respectivament. Tampoc conten que els emigrants adopten ràpidament els costums reproductius dels països que els acullen.

Per a concloure, perquè tampoc mereix la pena perdre el temps amb un vídeo com aquest analitzant-lo massa a fons, cal explicar-li al guionista del documental que la pervivència o no d'una cultura no ha depés al llarg de la història de les taxes de fecunditat com a factor primordial. la fagocització d'una cultura per un altra, mitjançant les armes, el prestigi o la dominació cultural han estat durant segles les maneres d'expandiment d'unes civilitzacions sobre altres. En aquest sentit, cal dir que la cultura que, segons el vídeo, tant perilla, s'està estenent cada vegada més de pressa pels cinc continents, incloent els països musulmans.

El Pas del Nord-est

Com podreu comprovar pels meus articles publicats a l'etiqueta sobre climatologia, tinc una opinió molt critica amb el tema del suposat canvi climàtic catastròfic amb el qual els mitjans ens bombardegen dia sí, dia també. I és que cada vegada hi ha més gent que parla sense tindre la més remota idea del tema. Un exemple el vaig trobar a dos mitjans d'esquerres que, amb el propòsit de donar el seu costat més ecologista, han fet un espantós ridícul quan ens han volgut regalar la ració setmanal de "canvi climàtic".

La notícia en qüestió la va tractar primerament el diari italià "Il Manifesto", i parlava de que per primera vegada un viatge comercial ha estat capaç d'anar des d'Àsia a Europa a través del Pas del Nord-est, que travessa la costa euro-asiàtica de l'oceà Àrtic. Això ha estat degut, segons ells (com no), al calfament planetari que ha desfet la banquisa àrtica com si fóra un gel dins una infusió. Doncs bé, aquesta ruta, en condicions normals, és navegable durant dos mesos a l'any de mitjana i va estar utilitzada normalment per la marina mercant i militar soviètica fins que va desaparéixer la URSS, ja que transcorria per aigües territorials i no els provocava conflictes amb altres països durant el temps en que estava oberta. Els bucs trenca-gels escoltaven els vaixells i evitaven sorpreses en forma de plaques errants. A més, allargaven per uns quants dies més la temporada navegable. Fins i tot existeix una xarxa de ports que exercien com a punt de ruptura per a que la càrrega entrara pels rius siberians que desemboquen a l'Àrtic. Amb la desintegració de la URSS, aquesta ruta va quedar abandonada en favor d'altres que podien ser utilitzades tot l'any.
Però el major ridícul l'ha fet el diari digital "Rebelión" quan ha publicat la traducció castellana de la notícia. La paraula "Nord-Est" l'ha traduït per "Noroeste", situant-nos en l'altre costat de l'Àrtic, en una ruta molt més difícil de navegar, ja que són pocs els anys en els quals queda oberta a la navegació. D'aquesta manera, la notícia queda molt més espectacular per a aquells que coneguen la dificultat que suposa recórrer el Pas del Nord-oest. No sé si serà intencionat o no, però no haurien de parlar de la banquisa àrtica com si fóra una cosa del passat, quan el cert és que per segon any consecutiu ha augmentat la superfície mínima congelada després del mínim excepcional de 2007 (que va ser provocat per un règim de pressions i circulació marina que va afavorir un desgel major del normal) i després de que la banquisa antàrtica haja batut rècords d'extensió els darrers anys.

La ciència ha de ser rigorosa, i tractant-la de cara al públic d'aquesta manera no li fem cap favor.

Interessos

Aquelles persones que tenen el costum de llegir només els titulars dels diaris que llegeixen i que damunt de tot s'ho creuen, estan d'enhorabona si busquen continuar al món de la realitat distorsionada.
El passat divendres, el president veneçolà Hugo Chàvez i el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero van signar un acord pel qual l'Estat espanyol represente els interessos consulars dels ciutadans veneçolans que es troben a l'estat israelià. Això significa que mentre el consulat veneçolà continue tancat, degut al trencament de les relacions entre Veneçuela i Israel, els ciutadans veneçolans que es troben allí i necessiten qualsevol tipus de serveis consulars poden acudir a la representació oficial espanyola, d'acord amb allò que diu la Convenció de Viena sobre Relacions Consulars de 1963.
Doncs bé, el diari ABC ha cuinat la notícia i ens mostra un titular que diu "España defenderá los intereses de Venezuela ante Israel", amb la qual cosa, un lector habitual d'aquest diari de dretes, que pensa que Chávez és una mena de enviat del dimoni a la Terra, traurà les següents conclusions: Si Chávez és molt dolent i només planeja interessos obscurs, i Zapatero defendrà els interessos de Chávez, Zapatero és igual de dolent que Chávez. Zapatero s'ha convertit en el nou ambaixador d'assumptes exteriors de Veneçuela.
La majoria dels altres diaris que vaig consultar titulaven: "España se encargará de los intereses consulares de Venezuela ante Israel", però ja se sap, una cosa és informar i una altra ben diferent és crear opinió.

El menjador de Losantos

Si ets propietari d'un mitjà de comunicació i saps que molta de la gent que et segueix no és capaç de llegir dues línies de text seguides, tens l'oportunitat d'una cosa tan fàcil com manipular una notícia mitjançant el titular. Això ho vam podem veure a "Libertad Digital" el passat 20 d'agost. El titular no posa massa bé a l'alcalde de Palencia, que curiosament pertany al partit "rival" del grup polític afí a la línia ideològica d'aquest diari: "El alcalde de Palencia cobra a un comedor social que ayudó a montar Losantos". Cal recordar que Losantos és copropietari de Libertad Digital i va fer un cridament a través del seu programa de ràdio per a que la gent col·laborara en la construcció d'aquest menjador. A partit d'aquí se l'han composat de tal manera, que sembla que l'alcalde intente boicotejar la construcció del menjador perquè Losantos estiga ficat en ell.

En realitat, l'ajuntament de Palencia ha hagut de cobrar, en un principi, la taxa per la llicència d'obra perquè així s'ha de fer sempre en totes les construccions si no vols entrar en irregularitats administratives. Una vegada realitzat el tràmit, l'ajuntament pot acordar reembossar al promotor la quantitat aportada, cosa que ja ha dit l'alcalde que intentarà fer. A més, la corporació municipal ha salvat l'escull d'aquells que sí que han intentat boicotejar el projecte: un grup de veïns que pensen que fa lleig tenir a tants pobres a prop de sa casa. De fet, el promotor de la idea, Pepe Calderón, ja ha dit que "He dado las gracias a los tres partidos por firmar a favor de las obras".

O siga, que no els cobrarà i a més els ha ajudat a salvar alguns dels obstacles. Justament com ho diu el titular.

Indignat

Tinc el costum de fullejar molts mitjans de comunicació. Pense que és una bona costum poder conèixer els fets des de diferents punts de vista. Per tant, hauria d'estar acostumat a llegir les barbaritats d'algunes persones que redacten als diaris. Se suposa que hauria de tindre un mínim de sang freda per a immunitzar-me davant moltes de les més solemnes bajanades que vaig trobant-me dia a dia.

Però hui estic, com a persona, realment indignat. Poques vegades he vist a algú tenint una actitud tan desvergonyidament ofensiva contra un col·lectiu al qual, malgrat no pertànyer jo, sí representa una part molt important d'una societat que intenta, dia a dia, lliurar-se dels prejudicis que ens han fet tant de mal com a Humanitat.

L'autor pense que és per tots conegut. Alfonso Ussía, a la seua columna diaria de La razón s'ha despatxat hui amb un escrit titulat "¿Y los de Gabón?". En ell, critica el fet de que el Ministre espanyol d'Exteriors haja donat 28.810€ a l'associació "Gays and lesbians of Zimbabwe". Aquest col·lectiu, a un país d'11 milions d'habitants, on el SIDA es cobra 2.000 morts cada setmana i on entre un 30% i un 40% de la població és portadora del VIH+, ha realitzat una importantíssima tasca d'informació i de prevenció entre la població amb un major risc de contagi. Tant és així, que l'any passat van rebre el màxim distintiu de l'IGLHRC (International Gay and Lesbian Human Rights Commission) per la feina realitzada.

Doncs bé, malgrat la gran quantitat de vides que ha salvat i que pot arribar a salvar aquesta associació, a Ussía no li ha fet gens de gràcia que s'haja donat ni un euro a allò que ell qualifica com "los truchones y tortis de Zimbabue". No comprén que s'haja realitzat una donació a aquesta entitat que treballa a un país amb l'índex de seropositius més alt del món i no haver-li'l donat a "Gays and Lesbians of Gabon", la qual no existeix, per si no ho sap. I per defensar, sense ofendre, la seua postura, regala als lectors una exposició dels millors sinònims d'"homosexual" que potser haja tret del bar més caspós de l'Espanya profunda: maricas, truchones, tortis, perdedores de aceite, tornatrás, maricones, brotes rosas...

I com no, indignat està perquè aquestos diners no li'ls han donat als seus companys de manifa de la Fundación Miguel Ángel Blanco, encarregats de dividir els actes oficials de l'aniversari de l'assassinat del regidor per a convertir-lo en un acte partidista.

En fi, de vegades suposa un gran esforç no desitjar-li el mal a ningú.

Els tancs de Chávez

"Chávez amenaza con 'sacar los tanques' si la oligarquía gana poder en las urnas". Aquest titular aparegut a "El Mundo" sembla confirmar que Hugo Chávez és tot un dictador, no? Les paraules exactes del president veneçolà així ho confirmen: "Si ustedes permiten que la oligarquía (...) regrese a la gobernación, a lo mejor voy a terminar sacando los tanques de la brigada blindada para defender al Gobierno revolucionario y para defender al pueblo".
Doncs bé, la màquina de la manipulació torna a funcionar quan tracta d'atacar a Chávez. Resulta que en les pròximes eleccions regionals es presenta per l'estat de Carabobo Luis Felipe Acosta Carlez, l'actual governador. Carlez és un general expulsat del partit de Chávez el juny passat per pràctiques irregulars i que ha estat implicat en el darrer colp d'estat contra el President arran d'unes converses gravades on altres acusats l'implicaven.

El temor està doncs en que si aquest personatge aconsegueix el poder a una regió on controlaria la tercera policia amb major armament del país, poguera organitzar alguna acció desestabilitzadora. Per això Chávez diu que si Carlez (que representa els interessos de la oligarquia) torna a la Governació, "...a lo mejor" (si Carlez organitza una temptativa colpista) "voy a terminar sacando los tanques..." tal com faria qualsevol Estat per a protegir la legitimitat davant un colp d'Estat . Però els periodistes anomenen a això "amenaces del President".
Un president que sotmet a consulta popular l'aprovació d'una nova constitució, perd la votació i immediatament accepta els resultats, per quins cinc sous hauria de traure ara els tancs al carrer si perdera una elecció a una de les seues regions?

Si cola, cola. I segur que li la colarà a molts.

Experiències cubanes de la Loli

"Cuba, ¿es realmente un paraíso?" Una "sensacional" carta d'una lectora publicada al diari "20 minutos" a la que només li faltaria dir la veritat per a tindre alguna credibilitat. Potser Cuba no siga un paradís (tampoc el país des d'on escric ho és), però caldrà analitzar amb algun rigor la situació actual de l'illa per a avaluar com viuen realment els cubans. I aquesta tal "Loli Palacios", que ben bé podria ser veïna de Alejandro Sanz a la Miami més acomodada, no és precisament el paladí de l'objectivitat. Analitzem el que diu i situem-ho a la realitat:

Acabo de llegar de mi tercer viaje a Cuba. Y de los tres, ha sido el peor. Yo en Cuba vivo como cubana: vivo en una casa de familia, con apagones y cortes de agua, con falta de comida y de artículos de primera necesidad. Cuando voy allí sufro por todo lo que le falta a la gente y aquí tenemos de sobra, incluso derrochamos.

Si la Loli realment ha arribat des de Cuba (no sé si s'ha marcat un "farol" per a fer més creïble el seu relat), hauria de saber que després de patir un devastador huracà de força 5, les infraestructures elèctriques i de subministrament d'aigua potable tarden un cert temps en recobrar la normalitat. Abans de l'huracà, la Revolució Energètica posada en marxa al 2005 ha aconseguit reduir les apagades en un 90% respecte al 2004. Pel que fa als aliments, amb una gran part de la producció agropecuària destruïda, és normal que es patisca un temporal desproveïment fins que arriben les importacions necessàries i es desenvolupen els cultius de cicle curt posat en funcionament per a obtindre produccions agrícoles en les properes dates. De tota manera, s'està estudiant un pla que corregisca els dèficits productius del sector agropecuari cubà, que no són pocs.

En un mes en Cuba no hemos podido darle a mi hijo ni una verdura ni una fruta porque los mercados están vacíos. Ante esta situación, tener dinero tampoco vale nada.

No exageres Loli. Que faltaren alguns productes i que hi haguera menys paradetes obertes als mercats i menys qualitat no ha impedit a ningú comprar un plàtan o una tomaca en un mes. Una altra cosa és que al teu fill només vullga menjar raïm embossat del Vinalopó o tomaquetes cherry.

En la shopping (así es como llaman los cubanos a las tiendas por dólares) un cartón de litro de leche cuesta 2,40 chavitos (así se llama el peso convertible). ¿Quién es el guapo que puede comprar eso? Un cubano medio gana más o menos 150 pesos cubanos, para cambiar a pesos convertibles son 25 por 1, con lo que esto equivale a 6 chavitos. Tampoco podemos comprar a los vendedores ambulantes porque te detienen y a lo peor tienes que pagar 500 ó 600 pesos de multa.

Si en comptes d'anar al shopping (una espècie de mercat elitista, on tot és més car), la Loli anara a un mercat estatal amb preus subvencionats per l'Estat, potser aconseguira llet a un preu moltíssim més baix, com fan la majoria dels cubans. D'altra banda, només multen a gent que compra grans quantitats amb la finalitat d'especular amb els aliments i als venedors ambulants irregulars (com ocorre a la meua ciutat).

La imagen que se da de Cuba aquí es que todo ha mejorado. ¿Os acordáis de las famosas ollas que dio Fidel y que publicó a bombo y platillo? De dar nada de nada. Las ollas hay que pagarlas y te las descuentan del sueldo. ¿Y eso de que la gente puede tener móviles u ordenadores? ¿Con los sueldos que hay con qué van a comprar un móvil o un ordenador? En Cuba en el 90% del territorio no hay cobertura y prácticamente nadie puede usar Internet.

En cap moment va dir Fidel que anava a regalar olles, encara que sí que les ha regalat a les famílies que necessiten d'ajuda social (unes 500.000). Per a pagar les olles (amb preus subvencionats) s'han atorgat crèdits per a que el pagament siga més fàcil. A la resta de Centroamèrica i el Carib, els sous normals tampoc permeten comprar mòbils i ordinadors. I per què abans no es podien tindre telèfons mòbils i la connexió a internet estava molt limitada? Per a no sobrecarregar la precària banda de la xarxa cubana, ja que els veïns dels EEUU no han permés la connexió de Cuba al cable de fibra òptica de l'Estret de Florida (al qual pertany) i encara té un accés molt limitat i costós als satèl·lits.
Per cert, la cobertura territorial de telefonia mòbil és del 65% (un 77% per a la cobertura poblacional) i s'ha desenvolupat, amb una xarxa de gairebé 300 radiobases, el servei de Telefonia Fixa Alternativa, que emprant un equip telefònic convencional, dóna servei amb la modalitat inalàmbrica a llocs de difícil accés.



En Cuba en el siglo XXI los niños no se alimentan bien, no tienen ni ropa ni juguetes. Con 9 años no pueden tomar leche y no probarán muchas cosas seguramente nunca. En los hospitales faltan medicinas y la gente tiene miedo.

La pròpia UNICEF ha certificat que Cuba és l'únic país d'Amèrica Llatina que ha eradicat la desnutrició infantil. La mortalitat infantil, fins i tot, té indexs més baixos que als EEUU. Des de l'ONU fins al banc Mundial han reconegut que la població de l'illa és la única del tercer Món que ha abastat un nivell de desenvolupament humà comparable al dels països més desenvolupats, i el país es pot permetre el luxe d'haver enviat metges voluntaris per a treballar gratuïtament a 102 països. En 2004 es va llençar l'Operación Milagro, que va fer que un milió de persones víctimes de malalties oculars de 28 països recobraren la vista.

Y que nadie me diga que todo esto es culpa de Norteamérica y del bloqueo.

No, clar que no, encara dirà que els distints governs dels EEUU han estat sempre unes bellíssimes persones i el bloqueig el van imposar per millorar el benestar del poble cubà. I qui diga el contrari és un miserable.

Me gustaría ver en mi próximo viaje a Cuba que las cosas por fin han cambiado.

Cap a on vol que canvien? Cap a un model semblant al dels seus veïns de Haiti, República Dominicana o Jamaica? Enyora els temps en els quals Cuba era el bordell dels EEUU?

Canviar sí, però sempre cal canviar la cosa per a que vaja millor.

Més sobre himnes

És notícia destacable que a l'acte de clausura del congrés d'un partit català, un membre d'un altre partit, que també és català, cante l'himne oficial de Catalunya? Pense que no.
És notícia destacable que un dels assistents, també català, es negue a cantar l'himne oficial de Catalunya? A molta gent li donarà igual el que haja fet aquesta persona, però sí, pot considerar-se digne de menció aquest fet.
Doncs bé, per al diari digital que oneja la bandera de l'anticatalanisme més malaltís que he vist en la meua vida, és notícia de portada, amb estirada d'orelles inclosa, que un membre d'un partit polític cante l'himne oficial de la seua comunitat autònoma. Però clar, per a aquestos periodistes, tots els membres del Partit Popular han de fer el que ells consideren correcte: odiar a Catalunya i tots els seus símbols. Dóna igual que tingues un càrrec públic o no. Això sí, sembla que posen com a actitud correcta la d'un membre de Ciutadans per Catalunya (irònic nom) que “prefereix no cantar i senzillament quedar-se callat”.
Mentrestant, al País Valencià, la seua “regió amiga” (com no va ser amiga si la governen ells) es reunixen any rere any al balcó de l'Ajuntament de València, en festes de falles, tota la plana major del PP cantant emocionats el “Himno oficial de la Comunidad Valenciana” rodejats també per milers de nacionalistes. No hi ha crítiques a aquest diari. És un himne amic.
I com en una secta, van menjant el cap, a poc a poc, als seus fidels lectors, els quals, cada dia que passa, acaben odiant amb més força Catalunya. Només cal veure els comentaris que deixen els lectors al diari, com aquest: “Pues ése hideperro es un bellaco traidor. ¡¡¡¡¡La de gentuza que hay que ahorcar!!!!!! “. Sí senyor, un castig exemplar per aquells que gosen de donar suport a un símbol català.

Escola i llengües

Per una vegada en la vida, crec que el diari digital filofeixista "Libertad Digital" va donar una notícia en la que deixava en bon lloc als qui parlem en català. Això sí, em sembla que no era el que pretenien. Resulta que fa un temps, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va prometre la creació d'un col·legi en català a Madrid si la demanda era suficient. Doncs bé, només 11 famílies han demanat plaça en aquest centre i el projecte ha quedat en suspés. El titular de "Libertad Digital" ho deia clarament i sense enganyar: "La Comunitat de Madrid descarta obrir el col·legi en català per la falta de demanda". Han reconegut, sense voler-ho, que els catalans tenen molt clar que si emigren a una altra ciutat d'un altre àmbit lingüístic, han d'adaptar-se i adaptar els seus fills a la llengua pròpia d'aquell territori. Encara que els pares parlen català a casa, eduquen els fills en col·legis en castellà. És qüestió de respecte i bona educació. Una lliçó per als seguidors de la ideologia dels mitjans de comunicació com "Libertad Digital", que no tenen una altra pensada que aquesta: una manifestació per demanar que el català no siga la llengua vehicular a les escoles catalanes (punxeu aquí).

Rètols i llengües

Fa uns mesos va eixir la notícia: els diaris de dretes informaven a tota plana d'uns (segons ells) greus fets. Deien que retolar els comerços en castellà, a Catalunya, estava prohibit i que era perseguit com un delicte. En realitat era una llei per a la promoció d'una llengua en perill com és el català, per la que s'intenta que els comerços tinguen, almenys, aquesta llengua als seus rètols. Al cartell, qualsevol podia també escriure en castellà o en suahili, donava igual. No estava prohibit retolar en castellà. A més, els diaris confonien el terme delicte amb el d'infracció, ja que es tractava de posar la multa després d'avisar sempre al comerciant de que calia atendre a aquesta norma.
Doncs bé, el passat dimecres em vaig assabentar de que l'equip de futbol del Racing de Santander havia estat obligat per la UEFA a retolar els cartells del seu estadi almenys en anglés, per a poder participar en la propera edició de la copa de la UEFA. I, ingenu de mi, vaig pensar: si s'obliga a retolar en català a Catalunya, on és llengua oficial, i monten aquest escàndol, ¿de quina manera clamaran al cel si s'obliga a retolar en anglés a Espanya, on no és llengua oficial?
Ja m'esperava un gran titular del tipus: "Rotular en castellano, un delito para la UEFA". També esperava als tertulians de la ràdio bramar sulfurats contra la persecució del castellà per part de les autoritats europees.
Però per a la meua sorpresa, a l'endemà no vaig trobar cap menció a cap dels mitjans que criticaven la mesura presa per les autoritats catalanes.
No ho comprenc. Què ha passat? No s'han assabentat del que ha fet la UEFA? o potser (mal pensat de mi) utilitzen la llengua i cultura catalanes per a crear un fals conflicte per a erigir-se com els "bons espanyols" enfront dels "espanyols dolents", que són els qui no els segueixen en les seues reivindicacions? Es tracta d'un "O estàs amb nosaltres o contra nosaltres".
Potser hi haurà qui diga: És que la UEFA ho fa com a mesura de seguretat per els aficionats de l'equip contrari. Primer: els rètols en anglés no serviran per als milions d'europeus que no entenen ni una mica d'anglés. Segon: Es poden utilitzar símbols internacionals per indicar on són els serveis, les eixides, la infermeria, etc., molt més comprensibles per a totes i tots.

Enfrontaments

15 de juliol de 1986. A la Plaça de la República Dominicana de Madrid, ETA fa esclatar un cotxe-bomba mentre passava un comboi de la Guàrdia Civil. El resultat: 12 agents morts. Imagineu que a l'endemà, un periòdic haguera escrit en titulars: "Almenys dotze morts en enfrontaments entre partidaris de Felipe González i opositors a Espanya". Ni el diari "Egin" ho haguera posat així.

11 de setembre de 2008. A la localitat de Porvenir, a Bolívia, els membres d'un grup autonomista realitzen una emboscada a un grup de camperols que es dirigien a una reunió on s'havien de prendre mesures contra els continus atacs violents dels autonomistes. El resultat: 8 camperols morts. El titular de hui a "El País": "Almenys huit morts en enfrontaments entre partidaris de Morales i opositors a Bolívia". Després, el cos de la notícia no fa altra cosa que embolicar el que va ocòrrer.

En fi, només és una de tantes. I les que vindran.

P.D. Perdoneu, però no es va penjar el post on anunciava que estaria de vacances fin hui. La informàtica i jo estem barallats des de fa temps i és estranya l'ocasió en la que un ordinador compleix les meues ordres.

Fideus saciants

L'obsessió, per part d'alguns, d'atacar informativament els països de l'"eix del mal", els porta fins l'extrem de convertir una bona notícia en una dolenta. A "La Voz de Galicia" vaig llegir que "Corea del Nord desenvolupa uns fideus que retarden la fam". Sembla com si foren aquestes pastilles saciants que es venen ara per aprimar-se, i que el Govern nord-coreà els donara perquè, ja que no poden menjar, almenys que no noten fam.
Bé, els fideus en qüestió clar que retarden la fam, de la mateixa manera que si et fiques una barra de pa plena de botifarra. El que passa és que aquestos fideus tenen el doble de proteïnes i cinc vegades més greix que els fideus tradicionals. No és que retarden la fam, és que combaten la fam i la desnutrició. És una bona notícia per els milers de nord-coreans que pateixen desnutrició i per a milions de persones a tot el món que podrien beneficiar-se de l'extensió d'aquestos fideus. Segur que si hagueren desenvolupat aquest aliment els sud-coreans (o siga, els coreans bons), el titular haguera estat una altre ben diferent.

Llibertats d'expressió

Fa uns dies va eixir a tots els mitjans de comunicació el cas de Gorki, el cantant del grup de rock "Porno para Ricardo". Segons les notícies, aquest individu va ser detingut per les lletres de les seues cançons, de un to agressivament "anticastrista". El càrrec pel qual se l'acusava era el de "perillositat". El missatge de la notícia semblava voler dir "mira a Cuba, qualsevol crítica al Govern és perillosa i per això el detenen". Un tsunami de solidaritat va esclatar per tot arreu reclamant la llibertat de Gorki.
Jo, des del primer moment, tenia la mosca darrere l'orella. Coneixent d'altres fonts més fiables la realitat cubana, no li trobava sentit a la detenció, tal i com la contaven per aquí. Vaig ser prudent i vaig esperar a que eixiren informacions que explicaren una mica millor el que havia passat. I aquestes informacions ja han arribat, com quasi sempre que una notícia no guarda coherència amb la realitat.
Resulta que el tal Gorki, ha estat denunciat pel seu veïnat, que suportava des de fa temps els assajos amb música alta, la falta de respecte i les molèsties contínues per part de Gorki, que feien insuportable la convivència de la comunitat.

“La música alta, les males paraules que integren les seues lletres, les faltes de respecte a tots els veïns, al delegat, al cap de sector que en diferents ocasions li va cridar l'atenció, pels seus propis problemes anteriors amb la droga, feren que nosaltres el denunciàrem, no aguantàvem més, va dir Ana Hernández, una veïna propera.

Per a Romero Gutiérrez, un altre dels veïns afectats “es feia insuportable ja dormir, descansar, escoltar televisió, i si el requeries, rebies qualsevol tipus de amenaces, incloses pallisses que foren anunciades pels propis integrants de la banda”, va sentenciar Gutiérrez.

“Crec que va ser una lliçó dels veïns, un exemple també de la resposta de les institucions policials i jurídiques, que acudiren a la nostra trucada", va dir una jove mare que no va voler donar el seu nom, doncs ha rebut amenaces per part de Gorki, el qual la incrimina per les seues activitats revolucionàries.

“No s'integra en la comunitat, la comunitat té una ètica, una vida que tens que respectar, com en qualsevol part del món, i crec que aquest va ser un bon escarment”, va dir Arturo, un altre dels veïns perjudicats.

Font: NHKP News, agència de premsa independent de Cuba.

Quina versió creure? Encara no estic segur al 100%, però donats els antecedents de manipulació, veig més coherent la notícia de NHKP.

S'ha parlat molt de que poden caure-li 4 anys de presó, però estic quasi segur que una falta per molèsties al veïnat no li costarà més que una multa. Una multa que tindrà amortitzada de sobra per la propaganda que li han fet al grup i pels beneficis que traurà del llançament del seu disc a nivell mundial. Temps al temps.

Per cert, aprofite per a donar la meua solidaritat a la gent de Soziedad Alkoholika, Berri Txarrak, Fermín Muguruza, Asier Serrano i Su Ta Gar, músics que han estat censurats i criminalitzats pels continguts polítics de les seues lletres. Per a ells va anar dedicat el següent videoclip. Participen Sober, Las Niñas, Marea, Barricada, Reincidentes, Porretas, Soziedad Alkoholika, OFunkillo, Berri Txarrak, Dikers, Narco, Sen, Habeas Corpus y Penadas por la ley, a més dels actors Guillermo Toledo, Alberto San Juan, Roberto Alamo, Javier Gutiérrez i Andrés Lima, Ramón Alvarez, El Pájaro de Sevilla y Aurora Sánchez.

Llibertat per a mentir

Cuinar els titulars d'un mitja de comunicació sempre ha estat clau si es pretén distorsionar una notícia i crear un estat d'opinió enganyós en aquells que escolten, llegeixen o veuen aquest mitjà. Però allò que fa el diari filofeixista Libertad Digital va un punt més enllà. Què pensarà un lector habitual quan llegesca aquest titular?:

"Militares renuncian a un curso con asignaturas sobre Alianza de Civilizaciones e Igualdad" i de subtítol: "Las materias han generado "malestar"".

Si jo portara com a bandera un cap buit, pensaria directament: "La que està liant el Zapatero aquest amb les tonteries d'Aliances de civilitzacions i igualtats. Per voler imposar-les, ja se li ha tirat l'exèrcit damunt. Els militars sí que saben veure quines són les coses importants i no es deixen enganyar per monsergues. Si seguim amb el tio aquest de president, la que es pot armar. Ja té a tots en contra."

I és que el titular té molts paranys.

- Fa pensar que són els militars en general els qui renuncien a les assignatures, quan en són només quinze.
- Sembla que renuncien perquè estan incloses les matèries d'Aliança de Civilitzacions i la d'Igualtat de Gènere. En realitat estan en desacord amb fer el curs, perquè els seus companys d'escala superior no han de realitzar-lo.
- Al subtítol menteix directament quan diu que han estat les matèries, i no el curs complet, el que ha generat el "malestar". A més no explica a qui ha causat malestar, així que sembla que siga un desgrat general a tot l'exèrcit.

Tenint en compte que la majoria de la gent només llegeix els titulars de les notícies, es pot explicar com podem escoltar, per part de les més variades persones, bajanades tan impressionants cada vegada que obrin la boca per a parlar de política.

Free Tibet?

Cada dia que passa, l'assumpte de la suposada massacre xinesa al Tibet adquireix un color més fosc. L'Audiència Nacional espanyola ha admés a tràmit una querella contra set alts càrrecs xinesos per la repressió tibetana. Se'ls acusa de la mort de 203 persones, 1.000 ferits greus i 5.972 desapareguts. Els denunciants son el Comité de Apoyo al Tíbet i la Fundación Privada Casa del Tíbet. No sé d'on hauran agafat les dades, però eleven les xifres per damunt de les dels tibetans a l'exili, que eren de entre 130 i 140. A més, malgrat aquestes dades, que semblen demostrar precisió, no es dóna cap llista de noms dels morts ni dels desapareguts. Com han trobat a faltar a algú si no saben el seu nom? Pel "bulto" que feien?

Fins el moment, la única llista de morts presentada ha estat de 40 persones. Quan aquesta llista va ser investigada, es va comprovar que 35 d'elles no tenien cap adreça concreta on poder trobar la seua casa. Simplement estaven inscrits, per exemple, com "resident a Lhasa". Només cinc dels noms venien amb una adreça detallada. Quan van buscar els domicilis, quatre d'elles o bé no havien mort o havien ressuscitat, perquè continuaven vives. A l'anar a un convent per a preguntar per una suposada monja que havia mort, resulta que no hi havia hagut mai cap religiosa amb aquell nom.
Tot això, unit amb una campanya de manipulació de fotografies (premeu aquí per veure uns quants exemples), fan que totes les notícies que porten les paraules "Xina" i "Tibet", les agafe amb pinzell i hagen de passar per un procés de verificació. Si a aquest plat li afegim l'amistat del Dalai Lama amb George W. Bush i els interessos dels Estats Units en parar a la locomotora econòmica xinesa, podem entendre un poc més per on poden anar els tirs.
Llibertat per al Tibet? Si a llibertat li diem canviar el regim xinés per un règim teocràtic dictat pel lama, potser siga llibertat. Si a llibertat li diem tindre legalitzat el règim senyorial feudal, potser siga llibertat. I si llibertat és una política racista, que pretén expulsar a 91 milions de xinesos de les províncies del Tibet històric, doncs serà llibertat. Però per a mi, tot això no s'assembla en res als meus ideals de llibertat.

Esglésies polítiques

A Veneçuela, els bisbes i clergues de l'església catòlica romana han fet front comú a favor dels partits de dreta, convertint-se en una de les peces de l'oposició a Chávez. Tant és així, que com podem veure a la fotografia, s'han arribat a col·locar banderes voltejades de Veneçuela (símbols de protesta opositora) damunt l'altar durant les misses.
Com era d'esperar, en una Amèrica Llatina on la Teologia de l'Alliberament (moviment dins l'església Catòlica fortament influït pel marxisme) està força arrelada, ha sorgit una corrent de clergues dissidents anomenada Iglesia Católica Reformada de Venezuela. Declaren un fort compromís amb els pobres, contra l'explotació i contra l'imperialisme. O siga, estan més a prop del Nou testament que el propi Vaticà. Per coincidències ideològiques, també donen suport al projecte socialista del Govern veneçolà.
Doncs bé, que coincidisquen en temes com els projectes socials o l'antiimperialisme amb el Govern vigent, ha portat a El País a catalogar-los com Los Ángeles de Chávez i a La Razón com La "Iglesia" de Chávez. Vaig buscar aleshores apelatius com "La Iglesia de Rajoy" o "Los Ángeles de Rajoy" en aquelles dates en que la Conferència Episcopal Espanyola va demanar que no es votara a l'esquerra en les darreres eleccions. Curiosament, les notícies eren tractades amb una major objectivitat i rigor periodístic, centrant-se en la informació i fugint de l'opinió.
Cada notícia que ens arriba des de Veneçuela ens arriba amb aquesta "pudor" de govern autoritari i antidemocràtic que va creant una visió distorsionada d'aquell país dins les ments de la gent. Es vol donar la idea de dictadura a un Govern que ha convocat un referèndum per a votar una reforma constitucional, l'ha perdut i ha acceptat el resultat. En canvi, és democràtic el Parlament europeu, que intenta buscar fòrmules per a aprovar una Constitució al marge de l'opinió dels ciutadans.
El poder dels mitjans és molt més gran del que ens imaginem. En pocs mesos poden fer-nos odiar o estimar allò que vullguen. I això és perillós. Molt perillós.

Morir o ser assassinat

Morir o ser assassinat. Tot depén de en quin bàndol estigues, segons El País. Posem el cas de que milites en un exèrcit de tipus popular, que lluites contra els poders governamentals d'un país en el que aquest diari té dipositades inversions milionàries i li convé ser ben mirat. Encara que estigues en el teu campament i vinga l'aviació llençant-te 40 tones de bombes, simplement has mort, com aquell que mor d'un infart. Aquí teniu l'exemple.

Però si ets un espia de l'exèrcit governamental, t'infiltres en la guerrilla, et descobreixen i et tirotegen, aleshores has estat assassinat. Mireu-ho aquí.

Curioses diferències.

Contaminació i CO2

Buscant pels mitjans he pogut trobar aquesta notícia en BBCMundo.com: "Xina, la que més contamina?". Comenta que ha superat a EEUU en contaminació i bla, bla, bla. Pero allò realment interessant ve quan ens expliquen en què s'ha basat l'estudi: "Els resultats de l'estudi es basen en dades proporcionades per l'Agència de Protecció Medioambiental a la Xina, que van revelar que les emissions anuals xineses ascendeixen ja a unes 6.200 tones de CO2 a l'any".

Bé, potser no coneguen que el CO2 no és un gas contaminant i que és absolutament necessari per a la vida damunt la Terra. Tampoc existeix una quantitat ideal de CO2 a l'atmosfera, ja que aquesta ha estat inferior a l'actual i també unes 30 vegades per damunt de les proporcions actuals. En contra del que sembla quan ix la qüestió del canvi climàtic als mitjans de comunicació, encara se sap molt poc sobre la qüestió, i any rere any es tomben les afirmacions catastrofistes dels organismes encarregats d'estudiar aquestos fenòmens. El desconeixement arriba a tal punt que encara no se sap ben bé si l'augment de CO2 provoca el calfament de l'atmosfera o és un calfament d'aquesta el que provoca un augment de la concentració de CO2. Què va ser primer, l'ou o la gallina? Si hi ha una cosa segura és que una major quantitat de CO2 causa un reverdiment a la Terra, ja que els vegetals troben més fàcil la realització de la fotosíntesi.
Poc a poc aniré desvetllant les raons que fan que siga un tant escèptic amb tot allò que diuen els mass-media sobre el "calfament global".

Que difícil és fer turisme a Catalunya i Galícia

Si no trobem un problema, ens l'inventem. Això han d'haver pensat les persones que gestionen la pàgina (d'humor?) "Libertad Digital". Han enviat els seus lectors a "las regiones rebeldes" a capturar fotografies de rètols turístics escrits en un idioma. Es sobreenten que aquest únic idioma no és el castellà, perquè aleshores seria massa fàcil trobar-los. Vistes algunes de les fotografies enviades i els comentaris del autors ja m'haguera pegat una bona fartada de riure si no fóra perquè hi ha gent que es creu les coses que diuen.
Atenció al greu problema que se li presenta a un de Madrid quan, viatjant per Catalunya es troba davant d'aquest cartell:


L'autor de la foto es queixa de que la indicació està només en un idioma. Tan babau és el tio, que no sap cap on anar si vol anar cap a la seua "Gerona"? No sap que aquestos són els noms oficials d'aquestos municipis? Potser si estiguerem a Valladolid puguem posar "Gerona", ja que és la traducció castellana de "Girona". Però és que estem a Catalunya!!!
És com si estant a Anglaterra volguérem que a les indicacions posaren "Londres" a més de "London". Això és creure's el melic del món.
Curiós és també el comentari que fan d'aquesta foto:


El comentari és: "Ni las indicaciones más importantes para los turistas, como las playas, son bilingües.". Potser si "playa" en gallec es diguera "mutchgarugyertwin" i al costat de la indicació no vinguera un dibuixet d'un para-sol i unes ones, el turista de Segovia tindria dificultats per trobar la platja, que resoldria, com tots fem, preguntant o amb un bon plànol.
En definitiva, aquestes persones amigues de "Libertad Digital" supose que no se'ls passarà pel cap anar de viatge a Anglaterra, Alemanya, França, Portugal, etc. Es limitaran anar per "las regiones amigas", Amèrica Llatina i, com no, pel País Valencià (a Alacant o Benidorm no tindran cap problema).

Més sobre l'article de la "llista negra"

A favor de l'última tesi que he proposat en l'anterior escrit, he trobat notícies pràcticament idèntiques en els següents mitjans informatius: Què!, Canal Sur, Terra.es, La Opinión de Màlaga, 20 minutos, Cantabria Confidencial, RGS radio, Diario del Alto Aragón. Encara que no és un mitjà informatiu, en Libertad Digital també han col·locat la notícia. Malgrat que la "llista negra" ha estat difosa per EFE, dóna la casualitat que precisament en plena crisi turística ix a la llum, quan fa ja molts anys que el Ministeri d'Assumptes Exteriors va elaborar aquestes recomanacions de viatge.