liberalisme proteccionista o proteccionisme liberal?

Mariano Rajoy (lider del Partit Popular) (11/11/08): "Les mesures que es plategen a la Cimera de Washington han de defensar la llibertat econòmica i l'economia de mercat".

Mariano Rajoy (13/11/08): "Estic radicalment en contra de que una empresa russa, monopolística i pública com Gazprom es puga fer amb el 20% de Repsol YPF".

Amb quina ens quedem, Mariano? Liberalisme o proteccionisme? Tot dependrà de si els seus es poden forrar de diners o no.

Frivolitats

Quanta frivolitat hi ha al nostre país! Ets dels qui reclama unes condicions laborals dignes que t'oferisquen estabilitat laboral? Doncs ets un frívol. Que prefereixes uns serveis totalment públics i de qualitat amb un pressupost que garantisca les dotacions necessàries? Una frivolitat. Que creus que una rebaixa d'impostos directes beneficia les persones que més tenen i fa tremolar els pilars del benestar i dels serveis mínims? Quina frivolitat!
Tot això són frivolitats. Ho ha dit l'ex-President Aznar. El tema dels serveis públics, les prestacions socials o la estabilitat laboral és una frivolitat si només fas servir els serveis privats, pagues impostos per guanyar molts diners, tens una suculenta retribució vitalícia, treballes de conseller per a Rupert Murdoch i d'assessor de Centaurus Capital.
Què fàcil es veu la vida diària des d'allà dalt. No és cert senyor Aznar?

La FAES i les armes de Veneçuela

Al darrer informe de la fundació FAES, presidida per l'anterior president del Govern espanyol, José María Aznar, apareix un informe on es critica l'augment de l'exportació d'armes de les empreses espanyoles. Diu que Espanya ha venut armes a "països tan poc democràtics" com Veneçuela. No sé com el senyor Aznar pot dir que és poc democràtic un Govern que ha guanyat quatre eleccions a nivell estatal, va guanyar un referèndum constitucional i va perdre un altre, acceptant el resultat com a decisió del poble. No sé com pot dir-ho un senyor que ha estat el primer President del Govern espanyol que ha il·legalitzat partits polítics després de la dictadura del General Franco.
A l'informe també parla del Govern veneçolà definint-lo com a "règim militarista". Doncs caldrà saber que el percentatge del PIB dedicat a defensa a Veneçuela és del 1%, molt menor que el 1,74% de mitjana de Sud-Amèrica i només superat a la baixa per Argentina, amb un 0,87%. Haurà anomenat alguna vegada José María Aznar "règim militarista" a EEUU? Apostaria el que fóra a que no. Mai haurà dit això, encara que aquest país concentre el 45% del pressupost mundial d'armament.

P.D. La pàgina web de FAES no funcionava a aquesta hora, així que no he pogut deixar enllaços.

Reobrir ferides

Mariano Rajoy, lider del Partit Popular, diu, referint-se a la decisió del jutge Garzón de elaborar un cens de les persones desaparegudes a la Guerra Civil: "No sóc partidari de reobrir les ferides del passat, ho faça qui ho faça".

Reobrir les ferides? Però és que estan tancades les ferides? Com pot dir que les ferides estan tancades si encara queda gent que va patir en les seues carns la repressió franquista? És capaç de dir que les ferides estan tancades a gent que té al seu pare, al seu germà o a un avi soterrats encara en qualsevol cuneta d'una carretera o apilats com a animals en fosses comunes?
Es nota que els homes i dones de Mariano tenen els seus familiars i amics plàcidament soterrats a un lloc d'honor dels cementiris, sota l'epígraf de "Caídos por Dios y por España".

El "no nacionalisme"

És curiós, però pel que deduïsc de les seues paraules, la Secretària General del PP, María Dolores de Cospedal, no veu amb bons ulls que el Partit Popular governe al País Basc. Les seues paraules són aquestes: "Un govern no nacionalista permetria encarar la política basca des de una altra perspectiva".
I és que allò que està clar és que el Partit Popular és un partit molt nacionalista, ja que compleix amb els dos principis bàsics de les relacions entre nació i estat que proposa aquesta ideologia:

- El principi de la soberania nacional: que mantindria que la nació és la única base legítima per a l'estat. "Només hi ha una nació: l'espanyola" (M. Rajoy, 3/12/2005).

- El principi de nacionalitat: que mantindria que cada nació ha de formar el seu propi estat, i que les fronteres de l'estat haurien de coincidir amb les de la nació. "... i no es fragmentarà" (la mateixa persona, a la mateixa hora).

Crec que ja ho sé: María Dolores de Cospedal té clar quin partit "no nacionalista" estaria encarregat de encarar l'altra perspectiva de la política basca. Preneu nota, amics bascos, que el vostre partit és aquest. (Punxeu aquí)

Els interessos de tots

Curiosa interpretació la que té la gent del Partit Popular de les funcions d'un estat en matèria de política exterior. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, referint-se a l'oferta de compra del Banco de Venezuela (propietat del Banco de Santander) per part de l'Estat veneçolà, va dir: "en vez de dedicarse a dar bombillas, (el Govern) se deberían ocupar de la defensa de los intereses de las empresas españolas en el exterior" i que "nos iría mucho mejor a los españoles".
Per què el Govern espanyol ha de ficar-se en l'assumpte d'una empresa privada en un altre país? Per què ha de defendre-la? En comptes de dir "nos iría mucho mejor a los españoles" vol dir "les iría mucho mejor a los accionistas del Santander"?
El dia en el qual el Santander utilitze tots els seus beneficis en projectes socials, en construir escoles, hospitals, centres socials, etc., haurà de ser el Govern el què haja de defendre, en la mesura del que siga possible, els interessos d'aquest banc, ja que aleshores també seran els interesos de tots i totes. Precisament, això és el que pretén fer el Govern veneçolà quan nacionalitze el Banco de Venezuela: Que totes i tots els veneçolans gaudisquen dels beneficis d'un banc. Una cosa horrible per a la senyora De Cospedal.

Rajoy i l'efecte del fals consens

En psicologia, existeix un fenomen anomenat efecte del fals consens, que és la tendència d'algunes persones a sobreestimar el grau en el qual els demés coincideixen o estan d'acord amb ells. Es dóna entre els membres d'un grup que arriben a un consens i rarament troben persones que dissentisquen. Aleshores tendeixen a creure que tot el món pensa de la mateixa manera.
Rajoy sembla que haurà de vigilar el seu comportament si no vol ser un model de qui pateix aquest efecte. Després d'haver estat tota la campanya electoral bombardejant-nos amb el seu "lo que la gente de la calle quiere" o "lo que los españoles quieren" ahir va assegurar que l'avortament o l'eutanàsia no estan a l'agenda de ningú i que allò que de veritat importa als espanyols és l'economia.

A mi m'importa l'economia, però no per això deixa de preocupar-me el dret de les persones a una mort digna o el dret de les dones a decidir sobre el futur del seu embaràs. No sé si Rajoy sap que a una persona amb una malaltia incurable i que pateix com un torturat no l'interessa gens ni mica l'euribor, les taxes d'atur o l'IPC. De la mateixa manera a Rajoy no l'interessa parlar de l'eutanàsia, ja que si a alguna persona propera a ell vol deixar de patir, a les selectes clíniques privades tenen determinats "serveis" per a sol·lucionar-ho ràpidament amb total discrecció.

Sr. Rajoy: si no vol seguir capficant-se en el seu efecte del fals consens, només ha de canviar la paraula "todos (o similar)" per "nosotros". D'aquesta manera podrà ficar el cap un poquet més al meravellós món de la realitat.