A qui xiulaven milers de persones el dimarts passat a l'Estadi de França de Paris? A la Marsellesa? A Lââm, la cantant que l'interpretava? Als jugadors? Al President Sarkozy? L'himne nacional francés va quedar ensordit pels milers d'immigrants tunisians i els descendents d'aquestos, que esbroncaven amb aquest fet a la França més hipòcrita, a aquesta França que renega i amaga alguns dels seus francesos per tindre la pell un poc més fosca, els cabells rulls i anomenar-se Rachid o Youssef. Ataquen a la França que els exclou amb xiulets cap un dels seus majors símbols: “La Marsellesa”. Tres anys abans l'atac va anar contra un altre símbol francés: la riquesa.L'any 2005, quan l'extraradi de la capital va esclatar en flames, el ministre de l'interior i actual president, Nicolas Sarkozy, va dir que aquesta “xusma” (racailles) necessitava netejar-se amb Karsher (un netejador per el fang dels tractors). El dimarts, una vegada acabat el partit, el Secretari d'Estat d'Esports, Bernard Laporte, va dir que caldria que la selecció francesa anara a jugar fora de París per trobar “gent sana”. Aquesta és la seua solució: fugir i amagar a la “gent insana”. Perquè sentir l'himne del teu país és molt emocionant quan el teu país t'ha fet viure tan còmode com a Laporte o Sarkozy.
