El monsó

"La misèria creix a la Índia pel Monsó" ens anuncia el diari "Público". Milions de famílies afectades i centenars de persones mortes. Desastre natural? De cap manera. Sens dubte és un desastre econòmic.
El monsó ha estat des de sempre una font de vida per els indis. És la base d'una gran part de la seua agricultura. Si aquestes pluges torrencials no aparegueren algun any, la fam generalitzada seria inevitable. Creix la misèria pel monsó? No, la misèria creix abans de caure les primeres gotes de l'estació humida.
Els preus internacionals dels productes agrícoles han baixat als darrers decennis a causa de les subvencions a les produccions nord-americanes i europees. Fa anys, una família índia cultivava un tros de terra, menjava d'ella i venia els excedents per a fer front a les seues despeses. Hui en dia, molts agricultors s'han vist forçats a ocupar les terres que abans es rebutjaven per perilloses. Aquells que no poden cultivar noves terres no tenen altre remei que fugir a la ciutat i instal·lar-se als pocs terrenys lliures que queden. I aquests no són altres que els llocs que els mataran quan arriben les pluges.
La saviesa popular va deixar milions d'hectàrees desocupades per la seua perillositat quan han arribat les pluges. Hui, la necessitat ha fet que molts trien entre morir de fam o morir ofegats.
I el monsó no té la culpa.

Fideus saciants

L'obsessió, per part d'alguns, d'atacar informativament els països de l'"eix del mal", els porta fins l'extrem de convertir una bona notícia en una dolenta. A "La Voz de Galicia" vaig llegir que "Corea del Nord desenvolupa uns fideus que retarden la fam". Sembla com si foren aquestes pastilles saciants que es venen ara per aprimar-se, i que el Govern nord-coreà els donara perquè, ja que no poden menjar, almenys que no noten fam.
Bé, els fideus en qüestió clar que retarden la fam, de la mateixa manera que si et fiques una barra de pa plena de botifarra. El que passa és que aquestos fideus tenen el doble de proteïnes i cinc vegades més greix que els fideus tradicionals. No és que retarden la fam, és que combaten la fam i la desnutrició. És una bona notícia per els milers de nord-coreans que pateixen desnutrició i per a milions de persones a tot el món que podrien beneficiar-se de l'extensió d'aquestos fideus. Segur que si hagueren desenvolupat aquest aliment els sud-coreans (o siga, els coreans bons), el titular haguera estat una altre ben diferent.

Free Tibet?

Cada dia que passa, l'assumpte de la suposada massacre xinesa al Tibet adquireix un color més fosc. L'Audiència Nacional espanyola ha admés a tràmit una querella contra set alts càrrecs xinesos per la repressió tibetana. Se'ls acusa de la mort de 203 persones, 1.000 ferits greus i 5.972 desapareguts. Els denunciants son el Comité de Apoyo al Tíbet i la Fundación Privada Casa del Tíbet. No sé d'on hauran agafat les dades, però eleven les xifres per damunt de les dels tibetans a l'exili, que eren de entre 130 i 140. A més, malgrat aquestes dades, que semblen demostrar precisió, no es dóna cap llista de noms dels morts ni dels desapareguts. Com han trobat a faltar a algú si no saben el seu nom? Pel "bulto" que feien?

Fins el moment, la única llista de morts presentada ha estat de 40 persones. Quan aquesta llista va ser investigada, es va comprovar que 35 d'elles no tenien cap adreça concreta on poder trobar la seua casa. Simplement estaven inscrits, per exemple, com "resident a Lhasa". Només cinc dels noms venien amb una adreça detallada. Quan van buscar els domicilis, quatre d'elles o bé no havien mort o havien ressuscitat, perquè continuaven vives. A l'anar a un convent per a preguntar per una suposada monja que havia mort, resulta que no hi havia hagut mai cap religiosa amb aquell nom.
Tot això, unit amb una campanya de manipulació de fotografies (premeu aquí per veure uns quants exemples), fan que totes les notícies que porten les paraules "Xina" i "Tibet", les agafe amb pinzell i hagen de passar per un procés de verificació. Si a aquest plat li afegim l'amistat del Dalai Lama amb George W. Bush i els interessos dels Estats Units en parar a la locomotora econòmica xinesa, podem entendre un poc més per on poden anar els tirs.
Llibertat per al Tibet? Si a llibertat li diem canviar el regim xinés per un règim teocràtic dictat pel lama, potser siga llibertat. Si a llibertat li diem tindre legalitzat el règim senyorial feudal, potser siga llibertat. I si llibertat és una política racista, que pretén expulsar a 91 milions de xinesos de les províncies del Tibet històric, doncs serà llibertat. Però per a mi, tot això no s'assembla en res als meus ideals de llibertat.