Els tancs de Chávez

"Chávez amenaza con 'sacar los tanques' si la oligarquía gana poder en las urnas". Aquest titular aparegut a "El Mundo" sembla confirmar que Hugo Chávez és tot un dictador, no? Les paraules exactes del president veneçolà així ho confirmen: "Si ustedes permiten que la oligarquía (...) regrese a la gobernación, a lo mejor voy a terminar sacando los tanques de la brigada blindada para defender al Gobierno revolucionario y para defender al pueblo".
Doncs bé, la màquina de la manipulació torna a funcionar quan tracta d'atacar a Chávez. Resulta que en les pròximes eleccions regionals es presenta per l'estat de Carabobo Luis Felipe Acosta Carlez, l'actual governador. Carlez és un general expulsat del partit de Chávez el juny passat per pràctiques irregulars i que ha estat implicat en el darrer colp d'estat contra el President arran d'unes converses gravades on altres acusats l'implicaven.

El temor està doncs en que si aquest personatge aconsegueix el poder a una regió on controlaria la tercera policia amb major armament del país, poguera organitzar alguna acció desestabilitzadora. Per això Chávez diu que si Carlez (que representa els interessos de la oligarquia) torna a la Governació, "...a lo mejor" (si Carlez organitza una temptativa colpista) "voy a terminar sacando los tanques..." tal com faria qualsevol Estat per a protegir la legitimitat davant un colp d'Estat . Però els periodistes anomenen a això "amenaces del President".
Un president que sotmet a consulta popular l'aprovació d'una nova constitució, perd la votació i immediatament accepta els resultats, per quins cinc sous hauria de traure ara els tancs al carrer si perdera una elecció a una de les seues regions?

Si cola, cola. I segur que li la colarà a molts.

La FAES i les armes de Veneçuela

Al darrer informe de la fundació FAES, presidida per l'anterior president del Govern espanyol, José María Aznar, apareix un informe on es critica l'augment de l'exportació d'armes de les empreses espanyoles. Diu que Espanya ha venut armes a "països tan poc democràtics" com Veneçuela. No sé com el senyor Aznar pot dir que és poc democràtic un Govern que ha guanyat quatre eleccions a nivell estatal, va guanyar un referèndum constitucional i va perdre un altre, acceptant el resultat com a decisió del poble. No sé com pot dir-ho un senyor que ha estat el primer President del Govern espanyol que ha il·legalitzat partits polítics després de la dictadura del General Franco.
A l'informe també parla del Govern veneçolà definint-lo com a "règim militarista". Doncs caldrà saber que el percentatge del PIB dedicat a defensa a Veneçuela és del 1%, molt menor que el 1,74% de mitjana de Sud-Amèrica i només superat a la baixa per Argentina, amb un 0,87%. Haurà anomenat alguna vegada José María Aznar "règim militarista" a EEUU? Apostaria el que fóra a que no. Mai haurà dit això, encara que aquest país concentre el 45% del pressupost mundial d'armament.

P.D. La pàgina web de FAES no funcionava a aquesta hora, així que no he pogut deixar enllaços.

Enfrontaments

15 de juliol de 1986. A la Plaça de la República Dominicana de Madrid, ETA fa esclatar un cotxe-bomba mentre passava un comboi de la Guàrdia Civil. El resultat: 12 agents morts. Imagineu que a l'endemà, un periòdic haguera escrit en titulars: "Almenys dotze morts en enfrontaments entre partidaris de Felipe González i opositors a Espanya". Ni el diari "Egin" ho haguera posat així.

11 de setembre de 2008. A la localitat de Porvenir, a Bolívia, els membres d'un grup autonomista realitzen una emboscada a un grup de camperols que es dirigien a una reunió on s'havien de prendre mesures contra els continus atacs violents dels autonomistes. El resultat: 8 camperols morts. El titular de hui a "El País": "Almenys huit morts en enfrontaments entre partidaris de Morales i opositors a Bolívia". Després, el cos de la notícia no fa altra cosa que embolicar el que va ocòrrer.

En fi, només és una de tantes. I les que vindran.

P.D. Perdoneu, però no es va penjar el post on anunciava que estaria de vacances fin hui. La informàtica i jo estem barallats des de fa temps i és estranya l'ocasió en la que un ordinador compleix les meues ordres.

Els interessos de tots

Curiosa interpretació la que té la gent del Partit Popular de les funcions d'un estat en matèria de política exterior. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, referint-se a l'oferta de compra del Banco de Venezuela (propietat del Banco de Santander) per part de l'Estat veneçolà, va dir: "en vez de dedicarse a dar bombillas, (el Govern) se deberían ocupar de la defensa de los intereses de las empresas españolas en el exterior" i que "nos iría mucho mejor a los españoles".
Per què el Govern espanyol ha de ficar-se en l'assumpte d'una empresa privada en un altre país? Per què ha de defendre-la? En comptes de dir "nos iría mucho mejor a los españoles" vol dir "les iría mucho mejor a los accionistas del Santander"?
El dia en el qual el Santander utilitze tots els seus beneficis en projectes socials, en construir escoles, hospitals, centres socials, etc., haurà de ser el Govern el què haja de defendre, en la mesura del que siga possible, els interessos d'aquest banc, ja que aleshores també seran els interesos de tots i totes. Precisament, això és el que pretén fer el Govern veneçolà quan nacionalitze el Banco de Venezuela: Que totes i tots els veneçolans gaudisquen dels beneficis d'un banc. Una cosa horrible per a la senyora De Cospedal.

Esglésies polítiques

A Veneçuela, els bisbes i clergues de l'església catòlica romana han fet front comú a favor dels partits de dreta, convertint-se en una de les peces de l'oposició a Chávez. Tant és així, que com podem veure a la fotografia, s'han arribat a col·locar banderes voltejades de Veneçuela (símbols de protesta opositora) damunt l'altar durant les misses.
Com era d'esperar, en una Amèrica Llatina on la Teologia de l'Alliberament (moviment dins l'església Catòlica fortament influït pel marxisme) està força arrelada, ha sorgit una corrent de clergues dissidents anomenada Iglesia Católica Reformada de Venezuela. Declaren un fort compromís amb els pobres, contra l'explotació i contra l'imperialisme. O siga, estan més a prop del Nou testament que el propi Vaticà. Per coincidències ideològiques, també donen suport al projecte socialista del Govern veneçolà.
Doncs bé, que coincidisquen en temes com els projectes socials o l'antiimperialisme amb el Govern vigent, ha portat a El País a catalogar-los com Los Ángeles de Chávez i a La Razón com La "Iglesia" de Chávez. Vaig buscar aleshores apelatius com "La Iglesia de Rajoy" o "Los Ángeles de Rajoy" en aquelles dates en que la Conferència Episcopal Espanyola va demanar que no es votara a l'esquerra en les darreres eleccions. Curiosament, les notícies eren tractades amb una major objectivitat i rigor periodístic, centrant-se en la informació i fugint de l'opinió.
Cada notícia que ens arriba des de Veneçuela ens arriba amb aquesta "pudor" de govern autoritari i antidemocràtic que va creant una visió distorsionada d'aquell país dins les ments de la gent. Es vol donar la idea de dictadura a un Govern que ha convocat un referèndum per a votar una reforma constitucional, l'ha perdut i ha acceptat el resultat. En canvi, és democràtic el Parlament europeu, que intenta buscar fòrmules per a aprovar una Constitució al marge de l'opinió dels ciutadans.
El poder dels mitjans és molt més gran del que ens imaginem. En pocs mesos poden fer-nos odiar o estimar allò que vullguen. I això és perillós. Molt perillós.

Morir o ser assassinat

Morir o ser assassinat. Tot depén de en quin bàndol estigues, segons El País. Posem el cas de que milites en un exèrcit de tipus popular, que lluites contra els poders governamentals d'un país en el que aquest diari té dipositades inversions milionàries i li convé ser ben mirat. Encara que estigues en el teu campament i vinga l'aviació llençant-te 40 tones de bombes, simplement has mort, com aquell que mor d'un infart. Aquí teniu l'exemple.

Però si ets un espia de l'exèrcit governamental, t'infiltres en la guerrilla, et descobreixen i et tirotegen, aleshores has estat assassinat. Mireu-ho aquí.

Curioses diferències.