El passat juny, el Govern balear va demanar a la línia aèria Air Berlin que utilitzara a les Illes, a més del castellà, l'anglés o l'alemany, el català en la seua atenció cap els clients, ja que és llengua oficial a aquell territori i s'està seguint una política de promoció i ús d'una llengua que es troba en perill actualment. Poc després, el partit polític ultranacionalista espanyol Unión, Progreso y Democracia va declarar sobre aquest fet:"Que un ejecutivo dedique esfuerzos y recursos a persuadir a importantes empresarios de que empleen una u otra lengua en sus relaciones con sus clientes es, además de entrometimiento e impertinencia, un desatino sólo comparable al caso de que el Govern aconsejara a los restaurantes el menú que deben ofrecer o a los modistas la longitud que deben alcanzar las faldas de sus creaciones. En un nuevo alarde de feroz intervencionismo sociolingüístico, el gobierno Antich hace el ridículo inmiscuyéndose en los procesos naturales de la sociedad civil, pretendiendo moldearlos como si hubiésemos vuelto a los tiempos de la vieja Unión Soviética."
"UPyD anima a los ciudadanos de estas islas, en particular a los empresarios y muy especialmente a los directivos de Air Berlín a mantenerse firmes en la defensa de sus derechos y a mantener los criterios de eficacia, servicio y rentabilidad frente a los absurdos requisitos de la mitología nacionalista."
Però clar, els criteris del partit canvien quan la companyia aèria Swiss International Airlines empra el català junt a l'alemany en els seus vols entre Barcelona i Zurich. A la seua pàgina oficial, UPyD diu:
"Unión Progreso y Democracia (UPyD), ha solicitado oficialmente a la aerolínea Swiss International Airlines que use el castellano en sus vuelos entre Barcelona y Zúrich, ya que esta empresa lo ha eliminado de todas sus comunicaciones con los pasajeros y sólo utiliza el catalán y el alemán."
A més, va escriure una carta molt dura a la companyia en la que, contradient tots els manuals de lingüística, tractava a la llengua catalana com un dialecte del castellà per a justificar que l'espanyol havia de ser la llengua prioritària en el tractament cap els seus clients. Vaja, és que ja no serveixen ara "los criterios de eficacia, servicio y rentabilidad frente a los absurdos requisitos de la mitología nacionalista"? Si es tracta de defendre una llengua amb "només" 400 milions de parlants davant l'atac d'un altra amb 10 milions, per a ells paga la pena deixar de banda alguns criteris i principis.
