Escola i llengües

Per una vegada en la vida, crec que el diari digital filofeixista "Libertad Digital" va donar una notícia en la que deixava en bon lloc als qui parlem en català. Això sí, em sembla que no era el que pretenien. Resulta que fa un temps, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va prometre la creació d'un col·legi en català a Madrid si la demanda era suficient. Doncs bé, només 11 famílies han demanat plaça en aquest centre i el projecte ha quedat en suspés. El titular de "Libertad Digital" ho deia clarament i sense enganyar: "La Comunitat de Madrid descarta obrir el col·legi en català per la falta de demanda". Han reconegut, sense voler-ho, que els catalans tenen molt clar que si emigren a una altra ciutat d'un altre àmbit lingüístic, han d'adaptar-se i adaptar els seus fills a la llengua pròpia d'aquell territori. Encara que els pares parlen català a casa, eduquen els fills en col·legis en castellà. És qüestió de respecte i bona educació. Una lliçó per als seguidors de la ideologia dels mitjans de comunicació com "Libertad Digital", que no tenen una altra pensada que aquesta: una manifestació per demanar que el català no siga la llengua vehicular a les escoles catalanes (punxeu aquí).

Rètols i llengües

Fa uns mesos va eixir la notícia: els diaris de dretes informaven a tota plana d'uns (segons ells) greus fets. Deien que retolar els comerços en castellà, a Catalunya, estava prohibit i que era perseguit com un delicte. En realitat era una llei per a la promoció d'una llengua en perill com és el català, per la que s'intenta que els comerços tinguen, almenys, aquesta llengua als seus rètols. Al cartell, qualsevol podia també escriure en castellà o en suahili, donava igual. No estava prohibit retolar en castellà. A més, els diaris confonien el terme delicte amb el d'infracció, ja que es tractava de posar la multa després d'avisar sempre al comerciant de que calia atendre a aquesta norma.
Doncs bé, el passat dimecres em vaig assabentar de que l'equip de futbol del Racing de Santander havia estat obligat per la UEFA a retolar els cartells del seu estadi almenys en anglés, per a poder participar en la propera edició de la copa de la UEFA. I, ingenu de mi, vaig pensar: si s'obliga a retolar en català a Catalunya, on és llengua oficial, i monten aquest escàndol, ¿de quina manera clamaran al cel si s'obliga a retolar en anglés a Espanya, on no és llengua oficial?
Ja m'esperava un gran titular del tipus: "Rotular en castellano, un delito para la UEFA". També esperava als tertulians de la ràdio bramar sulfurats contra la persecució del castellà per part de les autoritats europees.
Però per a la meua sorpresa, a l'endemà no vaig trobar cap menció a cap dels mitjans que criticaven la mesura presa per les autoritats catalanes.
No ho comprenc. Què ha passat? No s'han assabentat del que ha fet la UEFA? o potser (mal pensat de mi) utilitzen la llengua i cultura catalanes per a crear un fals conflicte per a erigir-se com els "bons espanyols" enfront dels "espanyols dolents", que són els qui no els segueixen en les seues reivindicacions? Es tracta d'un "O estàs amb nosaltres o contra nosaltres".
Potser hi haurà qui diga: És que la UEFA ho fa com a mesura de seguretat per els aficionats de l'equip contrari. Primer: els rètols en anglés no serviran per als milions d'europeus que no entenen ni una mica d'anglés. Segon: Es poden utilitzar símbols internacionals per indicar on són els serveis, les eixides, la infermeria, etc., molt més comprensibles per a totes i tots.

Relacions històriques entre el català i el castellà

Recorde de la meua època d'ensenyament primari i mitjà, que a l'assignatura de Llengua espanyola estava sempre el tema dels préstecs lingüístics d'altres llengües. Sempre venien les mateixes procedències: l'àrab (almacén, almazara, zaguán), el francés (carné, maquillaje, coñac), l'anglés (bistec, film, fútbol), germanismes (blanco, espía, bigote), l'italià (escopeta, lira, alerta) o americanismes (coyote, chocolate, tomate). Els préstecs procedents de les llengües peninsulars eren tractats com anecdòtics. Per als préstecs procedents del català, sempre ens posaven els mateixos exemples: alioli i capicúa. Sense cap altre comentari.
Però la realitat del contacte i influències del català en el castellà són molt més importants del que ens feien creure. A la baixa edat mitjana, la Corona d'Aragó dominava comercialment la Mediterrània, des de la Península Ibèrica fins Atenes i Neopàtria. El català, per tant, era una llengua habitual en els tractats mercantils. Mentrestant, el castellà era una llengua que es parlava només a certes zones de la Península, amb una economia prou pobra aleshores, basada principalment en la ramaderia, la agricultura i el comerç de la llana. El català gaudia d'un apogeu cultural extraordinari, amb figures literàries de primer ordre, com Ausiàs March. Per tant, el català era la llengua que aportava els termes que dessignaven els avanços tècnics i la llengua de prestigi de la qual el castellà agafava lèxic per a adaptar-lo.
He de reconéixer que ni de lluny m'esperava que fóra tan important la influència catalana al lèxic castellà. És nou el descobriment d'aquesta abundant herència? No. A l'any 1957 Corominas ja arreplegava al seu Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana totes les paraules que tenien un origen segur en el català. També incloïa altres d'origen probable. I per què als llibres de text escolars se segueix ignorant aquesta important influència? Per què continuen posant com a únics préstecs alioli o capicúa? Potser molts d'aquestos llibres segueixen bevent de les fonts de l'ensenyament a la dictadura franquista, quan l'existència d'altres llengües a l'Estat espanyol, diferents del castellà, era considerada una anècdota. Aquest minusvalorament de la importància històrica del català, ha contribuït a crear el menyspreu que es percep a una part de la societat dels territoris de parla castellana.
Us deixe amb una llista de paraules castellanes agafades directament del català (no estan incloses les discutibles):

ANÍS, CAJA, SASTRE, BUQUE, GUANTE, ORGULLO, ALBERGUE, BANDEROLA, FORRAR, FANGO, GRAVA, ROCA, CANTIMPLORA, CARACOL, TROMPETA, LINAJE, PAPEL, RAZA, ALOJAR, CARRUAJE, ENTREMÉS, BRONCE, ESCAYOLA, MOSCATEL, COLIFLOR, CORTESANO, FORASTERO, CAPITÁN, DIETARIO, EXILIO, AVERÍA, MÁSCARA, TARIFA, CALMA, FAROL, GALERA.

La paranoia de Pérez-Reverte

No sé, pensava que Arturo Pérez Reverte era diferent, més racional, però he entrat al seu blog i m'he sentit completament decebut. Com molts altres de la seua espècie, malparla contra tots aquells que tenim la lletja costum de parlar català i a més, de fer-lo servir a la terra d'on és propi. Pareu atenció al seu comentari:

"Por encima de tanto marear la perdiz, tanto cuento y tanta murga, la única realidad real es la siguiente: mi amigo José Manuel es madrileño, técnico de sonido, tiene veintisiete años y una novia en Cataluña. La novia se vendría a vivir con él a Madrid, de no mediar un problema: ella trabaja en Barcelona. Así que llevan un año intentando que el chico encuentre algo allá arriba, porque, como él dice, tampoco es cosa de chulear a la churri. El problema es que José Manuel no parla una palabra de catalán, y su trabajo tampoco le deja tiempo para ampliar horizontes lingüísticos. No pucha del catalán más que bona nit y bona tarda; y eso, con acento de Leganés. Con tales antecedentes, supongo que nunca adivinarían ustedes lo que ocurre cada vez que busca trabajo en Barcelona. ¿Verdad que no? Me juego el sillón de la letra T a que no se les hubiera ocurrido jamás: no le dan trabajo porque no sabe catalán. Qué me dice, caballero, se admirará alguno –el presidente del Gobierno, por ejemplo–. No me puedo de creer ese déficit de buen rollito. Etcétera."

O no és tan intel·ligent com la gent pensa, o no ha cuidat massa els detalls d'aquest text:

- El tal José Manuel té un greu problema. O es trau una xicona "castiza" o ho té molt cru. Imagineu que la xica és portuguesa i viu a Lisboa. Maleïts portuguesos!!! No pot trobar feina sense saber portugués i no pot aprendre'l. Què vos jugueu a que en aquest cas, segur que fa un esforcet en ensenyar-se a dir alguna cosa més que "obrigado"?.

- No pot trobar feina si no sap català. I com l'han trobat els milers de equatorians, colombians, argentins, xilens, paraguaians, cubans, marroquins o senegalesos nouvinguts a Catalunya? Potser tenen l'avantatge de anar a acadèmies de català als seus països i arriben amb un català perfecte, no? Jo pense que José manuel ha trobat l'excusa perfecta cada vegada que el deixen de banda a una entrevista per ser una mica babau.

- Si el seu treball no li deixa temps per a aprendre català, però té pensat deixar-s'ho. Collons!!! Deixa-te la feina ara, te'n vas a Barcelona, aprens les quatre xorrades bàsiques i a buscar feina, que ja pots. Almenys això és el què faria jo. Què el català no és xinés.

- I ara, com a experiència personal: A Barcelona se sent parlar pel carrer amb més freqüència el castellà que el català. És normal entrar a un establiment, demanar en català i que el depenent (o depenenta) et conteste en un perfecte castellà. Milers d'immigrants porten més de vint anys vivint amb normalitat a Barcelona sense haver soltat mai una paraula en català.

Aleshores, en quina paranoia viu actualment Arturo Pérez-Reverte? Realidad real? A qui pensa enganyar?

Que difícil és fer turisme a Catalunya i Galícia

Si no trobem un problema, ens l'inventem. Això han d'haver pensat les persones que gestionen la pàgina (d'humor?) "Libertad Digital". Han enviat els seus lectors a "las regiones rebeldes" a capturar fotografies de rètols turístics escrits en un idioma. Es sobreenten que aquest únic idioma no és el castellà, perquè aleshores seria massa fàcil trobar-los. Vistes algunes de les fotografies enviades i els comentaris del autors ja m'haguera pegat una bona fartada de riure si no fóra perquè hi ha gent que es creu les coses que diuen.
Atenció al greu problema que se li presenta a un de Madrid quan, viatjant per Catalunya es troba davant d'aquest cartell:


L'autor de la foto es queixa de que la indicació està només en un idioma. Tan babau és el tio, que no sap cap on anar si vol anar cap a la seua "Gerona"? No sap que aquestos són els noms oficials d'aquestos municipis? Potser si estiguerem a Valladolid puguem posar "Gerona", ja que és la traducció castellana de "Girona". Però és que estem a Catalunya!!!
És com si estant a Anglaterra volguérem que a les indicacions posaren "Londres" a més de "London". Això és creure's el melic del món.
Curiós és també el comentari que fan d'aquesta foto:


El comentari és: "Ni las indicaciones más importantes para los turistas, como las playas, son bilingües.". Potser si "playa" en gallec es diguera "mutchgarugyertwin" i al costat de la indicació no vinguera un dibuixet d'un para-sol i unes ones, el turista de Segovia tindria dificultats per trobar la platja, que resoldria, com tots fem, preguntant o amb un bon plànol.
En definitiva, aquestes persones amigues de "Libertad Digital" supose que no se'ls passarà pel cap anar de viatge a Anglaterra, Alemanya, França, Portugal, etc. Es limitaran anar per "las regiones amigas", Amèrica Llatina i, com no, pel País Valencià (a Alacant o Benidorm no tindran cap problema).