dilluns, 25 d’agost del 2008

Relacions històriques entre el català i el castellà

Recorde de la meua època d'ensenyament primari i mitjà, que a l'assignatura de Llengua espanyola estava sempre el tema dels préstecs lingüístics d'altres llengües. Sempre venien les mateixes procedències: l'àrab (almacén, almazara, zaguán), el francés (carné, maquillaje, coñac), l'anglés (bistec, film, fútbol), germanismes (blanco, espía, bigote), l'italià (escopeta, lira, alerta) o americanismes (coyote, chocolate, tomate). Els préstecs procedents de les llengües peninsulars eren tractats com anecdòtics. Per als préstecs procedents del català, sempre ens posaven els mateixos exemples: alioli i capicúa. Sense cap altre comentari.
Però la realitat del contacte i influències del català en el castellà són molt més importants del que ens feien creure. A la baixa edat mitjana, la Corona d'Aragó dominava comercialment la Mediterrània, des de la Península Ibèrica fins Atenes i Neopàtria. El català, per tant, era una llengua habitual en els tractats mercantils. Mentrestant, el castellà era una llengua que es parlava només a certes zones de la Península, amb una economia prou pobra aleshores, basada principalment en la ramaderia, la agricultura i el comerç de la llana. El català gaudia d'un apogeu cultural extraordinari, amb figures literàries de primer ordre, com Ausiàs March. Per tant, el català era la llengua que aportava els termes que dessignaven els avanços tècnics i la llengua de prestigi de la qual el castellà agafava lèxic per a adaptar-lo.
He de reconéixer que ni de lluny m'esperava que fóra tan important la influència catalana al lèxic castellà. És nou el descobriment d'aquesta abundant herència? No. A l'any 1957 Corominas ja arreplegava al seu Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana totes les paraules que tenien un origen segur en el català. També incloïa altres d'origen probable. I per què als llibres de text escolars se segueix ignorant aquesta important influència? Per què continuen posant com a únics préstecs alioli o capicúa? Potser molts d'aquestos llibres segueixen bevent de les fonts de l'ensenyament a la dictadura franquista, quan l'existència d'altres llengües a l'Estat espanyol, diferents del castellà, era considerada una anècdota. Aquest minusvalorament de la importància històrica del català, ha contribuït a crear el menyspreu que es percep a una part de la societat dels territoris de parla castellana.
Us deixe amb una llista de paraules castellanes agafades directament del català (no estan incloses les discutibles):

ANÍS, CAJA, SASTRE, BUQUE, GUANTE, ORGULLO, ALBERGUE, BANDEROLA, FORRAR, FANGO, GRAVA, ROCA, CANTIMPLORA, CARACOL, TROMPETA, LINAJE, PAPEL, RAZA, ALOJAR, CARRUAJE, ENTREMÉS, BRONCE, ESCAYOLA, MOSCATEL, COLIFLOR, CORTESANO, FORASTERO, CAPITÁN, DIETARIO, EXILIO, AVERÍA, MÁSCARA, TARIFA, CALMA, FAROL, GALERA.

6 comentaris:

Noctas ha dit...

Magnífic escrit..saludus

Noctas ha dit...

Magnífic escrit..saludus

Wostin ha dit...

Molt interessant. Tant de bo que algun dia els espanyols obrin els ulls, i s'adonin que fer front als catalans no aporta beneficis a cap de les dues parts. Només que obrissin una mica la ment.... viuríem molt millor!!

Francesc ha dit...

Els espanyols segueixen considerant-nos la seua colònia particular i, per tant, tracten el nostre idioma com una cosa "anecdòtica". M'ha agradat aquest escrit. Precisament, el "Coromines" de l'espanyol és una obra de consulta que tinc pendent de comprar de fa molt de temps. Salutacions

miquelet ha dit...

NOCTAS: Moltes gràcies. És un plaer saber que t'ha agradat.

WOSTIN: No són els espanyols, sinò una part d'ells. Desgraciadament son els que més soroll fan. Tant de bo un dia poguerem trobar-nos de gust convivint amb uns veïns que ens tractaren en igualtat de condicions i ens respectaren com a poble.

FRANCESC: He mirat en tendes electròniques de segona mà i els preus que trobe són realment prohibitius. Potser un dia ixca un miracle i el trobe a alguna fira del llibre a un preu assequible.

Salut i moltes gràcies pels vostres comentaris.

pp@dsuar ha dit...

Quan la política es fica amb la cultura, aquesta queda malmesa. En política tot són confrontacions i el diàleg només s'utilitza per obligar a sotmetres el contrari. Les llengües -totes- han de servir per enriquir-nos, no per separar-nos. És una utopía? Tant de bo pugam lluitar per ella.
Salut.