dimarts, 12 d’agost del 2008

Clorofília

Vivim en una societat clorofílica. Això és, que estimem el verd com a sinònim de ecologia, respecte pel planeta, natura, etc. Qualsevol organització en defensa de la natura s'identifica amb el verd. Una gran alegria per als cloròfils l'ha donat el president senegalés Abdoulaye Wade, que vol iniciar un projecte de construcció d'una franja arbòria que travesse Àfrica de oest a est per tot el Sahel. És l'anomenada "Gran Muralla Verda".
El Sahel és una zona de clima semiàrid, amb precipitacions al voltant dels 200 l/m2 al nord i 600 al sud, amb l'inconvenient afegit de que solen estar concentrades en un o dos mesos de l'any. Per tant, la seua eficàcia és molt baixa. Amb aquestes caràcterístiques podem dir, sens dubte, que el color predominant del Sahel és l'ocre. I això no vol dir que la seua fauna i la flora siguen pobres. Aquest és un ecosistema singular, amb espècies adaptades al seu entorn i moltes vegades úniques al món.
I ara pretenen construir un bosc artificial on no hi ha gairebé boscos, destrossant així milers d'hectàrees d'aquest peculiar ecosistema. I tots feliciten a Wade per la seua iniciativa. La nostra clorofília relaciona la construcció de verd amb l'ecologisme, en comptes de deixar que la natura siga la que seleccione les espècies idònies per a cada entorn. El vertader ecologisme es troba precisament en això: en que l'home intervinga el menys possible en la natura.
Quina és la excusa per a la construcció del mur vegetal? Que el Sàhara guanya terreny al Sahel i han de frenar-lo amb un bosc. Durant anys, l'ecologisme catastrofista ha propagat la idea de que el Sàhara guanya terreny al Sahel i aquesta s'ha convertit en una veritat indiscutible. Bé, en una veritat indiscutible fins que arriba la ciència empírica. I és que hi ha un satèl·lit que mesura la quantitat de carboni que fixa la vegetació al sòl, o siga, la intensitat de l'activitat vegetal. La línia que separa al Sàhara del Sahel s'ha situat en 72 g/m2/any i és la frontera natural del desert. Doncs bé, entre el periode 1982-2004, aquesta línia ha anat guanyant terreny al desert. En 1994 ja s'havia fixat 100 km més al nord que en 1984, i en 2004 sembla que continua pujant. Podeu veure un mapa indicatiu aquí.
Serà que el president senegalés no coneix aquestes dades o serà que vol traure uns quants grapats de diners d'ajudes internacionals per a aquest "bonic" projecte? I si a més, els membres del Govern poden embutxacar-se una bona part dels bitllets, millor que millor.
Per cert, el president espanyol ja ha estat seduït per la iniciativa i és possible que col·labore.