Els suports del Govern valencià

Mentre a l'Estat espanyol la taxa d'atur ja arriba al 18,5 %, el Partit Popular reclama als quatre vents que el Govern central faça alguna cosa. I per a donar exemple, al País Valencià, el Consell, controlat pel PP ha decidit passar a l'acció: donar suport amb 80.000 € per a que les empreses del calcer se'n vagen a fabricar els seus productes al Marroc i a Tunísia.
D'aquesta manera, els empresaris podran reduir despeses acomiadant els treballadors de les nostres comarques, estalviant-se uns sous que poden arribar a ser tres o quatre vegades majors que al Marroc o a Tunísia. Amb aquest estalvi, els empresaris podran seguir comprant-se vehicles de luxe, xalets o vaixells i creant llocs de treball en el sector dels productes d'alta gama.
I què passa amb els centenars de llocs de treball perduts al País Valencià amb el suport de diners vinguts dels nostres impostos? Què més els dóna. Des de les altures la gent de classe baixa es veu molt, molt petita. I amb tres Chivas Gran Reserva dins del cos, els obrers ni es veuen.

Més sobre himnes

És notícia destacable que a l'acte de clausura del congrés d'un partit català, un membre d'un altre partit, que també és català, cante l'himne oficial de Catalunya? Pense que no.
És notícia destacable que un dels assistents, també català, es negue a cantar l'himne oficial de Catalunya? A molta gent li donarà igual el que haja fet aquesta persona, però sí, pot considerar-se digne de menció aquest fet.
Doncs bé, per al diari digital que oneja la bandera de l'anticatalanisme més malaltís que he vist en la meua vida, és notícia de portada, amb estirada d'orelles inclosa, que un membre d'un partit polític cante l'himne oficial de la seua comunitat autònoma. Però clar, per a aquestos periodistes, tots els membres del Partit Popular han de fer el que ells consideren correcte: odiar a Catalunya i tots els seus símbols. Dóna igual que tingues un càrrec públic o no. Això sí, sembla que posen com a actitud correcta la d'un membre de Ciutadans per Catalunya (irònic nom) que “prefereix no cantar i senzillament quedar-se callat”.
Mentrestant, al País Valencià, la seua “regió amiga” (com no va ser amiga si la governen ells) es reunixen any rere any al balcó de l'Ajuntament de València, en festes de falles, tota la plana major del PP cantant emocionats el “Himno oficial de la Comunidad Valenciana” rodejats també per milers de nacionalistes. No hi ha crítiques a aquest diari. És un himne amic.
I com en una secta, van menjant el cap, a poc a poc, als seus fidels lectors, els quals, cada dia que passa, acaben odiant amb més força Catalunya. Només cal veure els comentaris que deixen els lectors al diari, com aquest: “Pues ése hideperro es un bellaco traidor. ¡¡¡¡¡La de gentuza que hay que ahorcar!!!!!! “. Sí senyor, un castig exemplar per aquells que gosen de donar suport a un símbol català.

Paradoxes valencianes

Les paradoxes de la política: mentre l'Agència Valenciana de l'Energia dissenya el Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica, el Consell planteja la construcció de dos trams d'autopista en els quals demanarà l'augment de la velocitat màxima permesa. Això és coordinació: mentre un fan com que volen estalviar energia, els altres proposen que puguem malgastar benzina per les carreteres.