Relacions històriques entre el català i el castellà

Recorde de la meua època d'ensenyament primari i mitjà, que a l'assignatura de Llengua espanyola estava sempre el tema dels préstecs lingüístics d'altres llengües. Sempre venien les mateixes procedències: l'àrab (almacén, almazara, zaguán), el francés (carné, maquillaje, coñac), l'anglés (bistec, film, fútbol), germanismes (blanco, espía, bigote), l'italià (escopeta, lira, alerta) o americanismes (coyote, chocolate, tomate). Els préstecs procedents de les llengües peninsulars eren tractats com anecdòtics. Per als préstecs procedents del català, sempre ens posaven els mateixos exemples: alioli i capicúa. Sense cap altre comentari.
Però la realitat del contacte i influències del català en el castellà són molt més importants del que ens feien creure. A la baixa edat mitjana, la Corona d'Aragó dominava comercialment la Mediterrània, des de la Península Ibèrica fins Atenes i Neopàtria. El català, per tant, era una llengua habitual en els tractats mercantils. Mentrestant, el castellà era una llengua que es parlava només a certes zones de la Península, amb una economia prou pobra aleshores, basada principalment en la ramaderia, la agricultura i el comerç de la llana. El català gaudia d'un apogeu cultural extraordinari, amb figures literàries de primer ordre, com Ausiàs March. Per tant, el català era la llengua que aportava els termes que dessignaven els avanços tècnics i la llengua de prestigi de la qual el castellà agafava lèxic per a adaptar-lo.
He de reconéixer que ni de lluny m'esperava que fóra tan important la influència catalana al lèxic castellà. És nou el descobriment d'aquesta abundant herència? No. A l'any 1957 Corominas ja arreplegava al seu Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana totes les paraules que tenien un origen segur en el català. També incloïa altres d'origen probable. I per què als llibres de text escolars se segueix ignorant aquesta important influència? Per què continuen posant com a únics préstecs alioli o capicúa? Potser molts d'aquestos llibres segueixen bevent de les fonts de l'ensenyament a la dictadura franquista, quan l'existència d'altres llengües a l'Estat espanyol, diferents del castellà, era considerada una anècdota. Aquest minusvalorament de la importància històrica del català, ha contribuït a crear el menyspreu que es percep a una part de la societat dels territoris de parla castellana.
Us deixe amb una llista de paraules castellanes agafades directament del català (no estan incloses les discutibles):

ANÍS, CAJA, SASTRE, BUQUE, GUANTE, ORGULLO, ALBERGUE, BANDEROLA, FORRAR, FANGO, GRAVA, ROCA, CANTIMPLORA, CARACOL, TROMPETA, LINAJE, PAPEL, RAZA, ALOJAR, CARRUAJE, ENTREMÉS, BRONCE, ESCAYOLA, MOSCATEL, COLIFLOR, CORTESANO, FORASTERO, CAPITÁN, DIETARIO, EXILIO, AVERÍA, MÁSCARA, TARIFA, CALMA, FAROL, GALERA.