"La misèria creix a la Índia pel Monsó" ens anuncia el diari "Público". Milions de famílies afectades i centenars de persones mortes. Desastre natural? De cap manera. Sens dubte és un desastre econòmic.El monsó ha estat des de sempre una font de vida per els indis. És la base d'una gran part de la seua agricultura. Si aquestes pluges torrencials no aparegueren algun any, la fam generalitzada seria inevitable. Creix la misèria pel monsó? No, la misèria creix abans de caure les primeres gotes de l'estació humida.
Els preus internacionals dels productes agrícoles han baixat als darrers decennis a causa de les subvencions a les produccions nord-americanes i europees. Fa anys, una família índia cultivava un tros de terra, menjava d'ella i venia els excedents per a fer front a les seues despeses. Hui en dia, molts agricultors s'han vist forçats a ocupar les terres que abans es rebutjaven per perilloses. Aquells que no poden cultivar noves terres no tenen altre remei que fugir a la ciutat i instal·lar-se als pocs terrenys lliures que queden. I aquests no són altres que els llocs que els mataran quan arriben les pluges.
La saviesa popular va deixar milions d'hectàrees desocupades per la seua perillositat quan han arribat les pluges. Hui, la necessitat ha fet que molts trien entre morir de fam o morir ofegats.
I el monsó no té la culpa.
3 comentaris:
Els païssos rics, entre tant, continuem mirant-nos el melic. Ens interessa més la nostra pròpia crisi (econòmica?). Parlant avui a la ràdio, el president de la FAO ha dit que de vint-mil milions de dòlars que els rics s'havien compromés, caritativament, a donar-hi per ajudar els pobres, a penes si n'han donat mil milions. Els pobres es troben allunyats. Només algu telediari -amb mal gust- en els apropa. Menys mal que podem apagar l'aparell.
I en llegir/veure la noticia molta gent es posarà les mans al cap i dirà "ai pobrets, que malament ho passen eh?" i aquí quedarà la cosa.
Crec normal que la distància geogràfica resti pes específic a les catàstrofes, però em sembla molt greu que en casos així es passi per alt que tot té uns antecedents, i que conèixer-los és el primer pas per buscar una solució.
No crec en els que en tenen prou amb fer una donació a una ONG X, penso que ho fan per cobrir la seva consciència. La solidaritat comença pels més propers.
Bon post Miquelet ;)
Arreveure.
Aquest blogg és una casa de sorpreses. Gracies per desencegar-nos del sentimentalisme hipòcrita d'aquest mon..saludus
Publica un comentari a l'entrada