Esbosse el somriure però immediatament me n'adone de que he estat utilitzat d'alguna manera. Algú ha tocat la meua fibra nostàlgica, no com un amic, que tinga la intenció de generar un sentiment de complicitat recordant èpoques amb menys complicacions que les actuals. Ha estat la nova estratègia comercial d'algunes empreses anomenada per alguns "màrqueting de la nostàlgia". Es tracta de atraure l'atenció d'un segment de la població entre els 30 i el 40 anys, amb mentalitat encara jove, alt poder adquisitiu i relativament consumista.
Va ser un publicista català (no estic massa segur de les dades, ja que no he tornat a trobar la font) qui es va adonar del filó que acabava de trobar per al mercat. La "moda" la va iniciar fent córrer correus electrònics en cadena que recordaven les coses quotidianes d'aquella època, per a passar després a la publicitat en tota regla, moment en el qual ens trobem.
Així que de la nostàgia he passat a la decepció. Decepció de veure com ha pogut entrar al punt més profund de la meua ànima una simple estratègia per a vendre. A mi, que em considere una persona hermètica davant totes aquestes coses. Què pot haver arribat a fer el màrqueting en mentalitats que es comporten com a autèntiques esponges davant un aparell de televisió? Potser es conformen sabent que les aparences són més importants que allò autèntic, fins i tot en les emocions. L'evasió és una de les maneres de combatre les angúnies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada