La paranoia de Pérez-Reverte

No sé, pensava que Arturo Pérez Reverte era diferent, més racional, però he entrat al seu blog i m'he sentit completament decebut. Com molts altres de la seua espècie, malparla contra tots aquells que tenim la lletja costum de parlar català i a més, de fer-lo servir a la terra d'on és propi. Pareu atenció al seu comentari:

"Por encima de tanto marear la perdiz, tanto cuento y tanta murga, la única realidad real es la siguiente: mi amigo José Manuel es madrileño, técnico de sonido, tiene veintisiete años y una novia en Cataluña. La novia se vendría a vivir con él a Madrid, de no mediar un problema: ella trabaja en Barcelona. Así que llevan un año intentando que el chico encuentre algo allá arriba, porque, como él dice, tampoco es cosa de chulear a la churri. El problema es que José Manuel no parla una palabra de catalán, y su trabajo tampoco le deja tiempo para ampliar horizontes lingüísticos. No pucha del catalán más que bona nit y bona tarda; y eso, con acento de Leganés. Con tales antecedentes, supongo que nunca adivinarían ustedes lo que ocurre cada vez que busca trabajo en Barcelona. ¿Verdad que no? Me juego el sillón de la letra T a que no se les hubiera ocurrido jamás: no le dan trabajo porque no sabe catalán. Qué me dice, caballero, se admirará alguno –el presidente del Gobierno, por ejemplo–. No me puedo de creer ese déficit de buen rollito. Etcétera."

O no és tan intel·ligent com la gent pensa, o no ha cuidat massa els detalls d'aquest text:

- El tal José Manuel té un greu problema. O es trau una xicona "castiza" o ho té molt cru. Imagineu que la xica és portuguesa i viu a Lisboa. Maleïts portuguesos!!! No pot trobar feina sense saber portugués i no pot aprendre'l. Què vos jugueu a que en aquest cas, segur que fa un esforcet en ensenyar-se a dir alguna cosa més que "obrigado"?.

- No pot trobar feina si no sap català. I com l'han trobat els milers de equatorians, colombians, argentins, xilens, paraguaians, cubans, marroquins o senegalesos nouvinguts a Catalunya? Potser tenen l'avantatge de anar a acadèmies de català als seus països i arriben amb un català perfecte, no? Jo pense que José manuel ha trobat l'excusa perfecta cada vegada que el deixen de banda a una entrevista per ser una mica babau.

- Si el seu treball no li deixa temps per a aprendre català, però té pensat deixar-s'ho. Collons!!! Deixa-te la feina ara, te'n vas a Barcelona, aprens les quatre xorrades bàsiques i a buscar feina, que ja pots. Almenys això és el què faria jo. Què el català no és xinés.

- I ara, com a experiència personal: A Barcelona se sent parlar pel carrer amb més freqüència el castellà que el català. És normal entrar a un establiment, demanar en català i que el depenent (o depenenta) et conteste en un perfecte castellà. Milers d'immigrants porten més de vint anys vivint amb normalitat a Barcelona sense haver soltat mai una paraula en català.

Aleshores, en quina paranoia viu actualment Arturo Pérez-Reverte? Realidad real? A qui pensa enganyar?