dimarts, 28 d’octubre del 2008

Ciència i política

Així com ciència i religió mai s'han entés massa bé, la ciència i la política són elements que provoquen una perillosa reacció quan es barregen. En teoria, hauria de ser la ciència la que hauria d'anar per davant de la política, però en els temps que corren sembla ser que passa més bé al contrari.
L'IPCC (Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) és una entitat de caire polític encarregada d'elaborar els informes apocalíptics que preveuen poc menys que les set plagues d'Egipte com a conseqüència del canvi climàtic. Però ni són 2.500 els científics que han donat suport a l'informe, ni s'han complit els pronòstics de les diferents prediccions que s'han realitzat fins ara.
L'esquerra, d'altra banda, es veu obligada a acudir en pro de totes les causes suposadament ecologistes, estiguen científicament demostrades o no. Si existeixen diversos graus de gravetat per a un mateix problema, sempre queda bé defensar la màxima exageració.
Pel que fa a la dreta espanyola, s'ha aprofitat de les trames obscures que rodegen la parafernàlia del hipotètic canvi climàtic apocalíptic i ha aprofitat l'excusa per a atacar la coalició que sempre han format els partits d'esquerra amb la causa ecologista. Les recents declaracions de Mariano Rajoy i José María Aznar parlant sobre clima, sense tindre ni idea, o les constants notícies a Libertad Digital sobre articles publicats per climatòlegs escèptics, demostren aquesta nova estratègia.
Mentrestant, experts de la temàtica climàtica que han perseguit una actitud independent són denigrats i apartats de les revistes científiques que han abraçat la postura oficialista. Què fàcil és tindre així el "consens científic" del que tantes vegades es parla!

4 comentaris:

pp@dsuar ha dit...

Saber on és la veritat, quan es parla d'ecologia, és força difícil. Hi ha moltes opinions interessades al respecte. Jo, com en altres aspectes, en trobe a faltar opinions de especialistes que, de debò, siguen idependents. El cas de José María Aznar, com està ocorreguent darrerament, sembla patètic. I és el cas que ell ho tenia fàcil: parlant amb el cosí de Rajoll, hagués pogut tenir un assessorament escaient.

L'home del sac ha dit...

Jo m'ho escolto una mica tot, però no m'acabo de creure a ningú...
hi ha molts interessos pel mig i només ens deixen sentir els que interessa que sentim.

Noctas ha dit...

Escepticisme absolut en aquest tema del canvi climàtic. No crec a ningú. No m'empasso ni les teories apocalíptiques de Gore que li han donat tants diners ni les teories dels climatòlegs de Libertad digital. No em crec a ningú. El que si crec és que si la terra se'n cansa de nosaltres ja se'n carregarà de que ella sobrevisqui i nosaltres ens extingim.

miquelet ha dit...

PPADSUAR: N'hi ha molts especialistes independents i molt bons. El problema és que s'han silenciat de cada als grans mitjans de comunicació. Molts dels qui van firmar l'informe de l'IPCC s'han retractat i van demanar que se'ls retirara la seua firma. Cercant a les pàgines especialitzades pots trobar a Richard Lindzen, un dels climatòlegs més prestigiosos a nivell mundial. També tens a Crichton, Curry o Lomborg. Molt pocs sospitosos de treballar per a ningú. Cal destacar l'opinió del gran Reid Bryson, que amb els seus 87 anys, crec que ja no tindrà cap interés ocult per a un futur.

L'HOME DEL SAC: N'hi ha molt científics molt bons i independents, però no els trobaràs als periòdics ni a televisió. Un bon recull se l'he deixat a PPADSUAR aquí a dalt.

NOCTAS: Hem de creure en la ciència, clar que si. Escepticisme absolut amb els xerraires que opinen d'aquest tema als grans mitjans de comunicació.
Per sort, n'hi han científics molt bons i independents.


Gràcies pels vostres comentaris.