Més d'una vegada he sentit dir que no importa que a un fill l'eduques un poc diferent de com eduques una filla. No importa si al teu fill li compres cotxes per jugar i a la teua filla ninetes. Diuen que quan són més grans és quan desenvolupen la seua personalitat. Doncs no. A l'infantesa, adquirim una gran part dels nostres coneixements i conductes futures. Sense saber-ho, creixem portant al nostre subconscient el camí que vam començar a recórrer al nàixer.
La setmana passada va sortir l'informe de la Conferència de rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i en ell vaig poder veure una dada molt il·lustrativa: només un 14,17% de les universitàries triava carreres tècniques, davant un 43,80% dels universitaris.
Els xiquets han estat (i segueixen estant) educats sobre un munt de joguines basades en cotxes, jocs de construccions, d'electricitat. Ens feien associar la idea de que ser uns "matxotes" era una cosa bona, i per això acompanyavem sempre al pare quan aquest reparava alguns aparells de la casa. Si aquest no era el teu ambient habitual, et trobaves amb la teua colla d'amiguets competint per veure quin era el més "matxote", i per tant, el més respectat. La xiqueta, en canvi, era vista com una cosa estranya si freqüentava algunes de les aficions reservades pels xiquets.
Amb aquestes associacions d'idees hem crescut, mantenint-se sempre latents al nostre subconscient i aprofitant qualsevol ocasió per eixir al nostre conscient, com en el cas del moment concret de l'elecció d'una carrera universitària.
El psicòleg Steve Heine va realitzar un experiment molt curiós: va sotmetre a dos grups de 60 noies cadascun a la realització de dues proves matemàtiques, separades per una prova de comprensió lectora. El text del primer grup explicava que les dones tenien menor capacitat per a les matemàtiques per raons genètiques i el segon escrit afirmava que les raons de que les dones hagueren tingut una menor presència en el terreny matemàtic era degut a l'experiència. Totes les dones tragueren una puntuació semblant en el primer exercici, però al segon exercici matemàtic, les noies del text amb l'explicació genètica van obtindre un resultat notablement menor.
És el subconscient, però el subconscient creat per segles i segles de patriarcat.
La setmana passada va sortir l'informe de la Conferència de rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i en ell vaig poder veure una dada molt il·lustrativa: només un 14,17% de les universitàries triava carreres tècniques, davant un 43,80% dels universitaris.
Els xiquets han estat (i segueixen estant) educats sobre un munt de joguines basades en cotxes, jocs de construccions, d'electricitat. Ens feien associar la idea de que ser uns "matxotes" era una cosa bona, i per això acompanyavem sempre al pare quan aquest reparava alguns aparells de la casa. Si aquest no era el teu ambient habitual, et trobaves amb la teua colla d'amiguets competint per veure quin era el més "matxote", i per tant, el més respectat. La xiqueta, en canvi, era vista com una cosa estranya si freqüentava algunes de les aficions reservades pels xiquets.
Amb aquestes associacions d'idees hem crescut, mantenint-se sempre latents al nostre subconscient i aprofitant qualsevol ocasió per eixir al nostre conscient, com en el cas del moment concret de l'elecció d'una carrera universitària.
El psicòleg Steve Heine va realitzar un experiment molt curiós: va sotmetre a dos grups de 60 noies cadascun a la realització de dues proves matemàtiques, separades per una prova de comprensió lectora. El text del primer grup explicava que les dones tenien menor capacitat per a les matemàtiques per raons genètiques i el segon escrit afirmava que les raons de que les dones hagueren tingut una menor presència en el terreny matemàtic era degut a l'experiència. Totes les dones tragueren una puntuació semblant en el primer exercici, però al segon exercici matemàtic, les noies del text amb l'explicació genètica van obtindre un resultat notablement menor.
És el subconscient, però el subconscient creat per segles i segles de patriarcat.
1 comentari:
MMM Deliciós, absolutament interessant. No ho hagués pensat mai. El subconcient i la genètica, dues màquines plenes de misteris per descobrir...saludus
Publica un comentari a l'entrada