dilluns, 14 de setembre del 2009

Viatge al Marroc

Fa poc que acabe de tornar del Marroc, en un viatge en solitari en el qual he procurat conéixer més gent que llocs. He conegut a molta gent d'allí, fet que m'ha possibilitat veure el país barrejant-me entre els seus habitants i aprenent com viuen dia a dia els canvis que està adoptant el regne alauita.
Moltes línies ocuparien les anècdotes i conclusions a les quals he arribat, però el moment actual, a l'altra vora de la Mediterrània, es podria resumir en el fet de que el Marroc viu una batalla, sense acord de pau possible, entre les tradicions locals i la "modernitat" occidental. Molta gent s'adscriu a un o a un altre bàndol i altres molts intenten, al cap i a la fi sense èxit, pertànyer als dos a la mateixa vegada, cosa molt difícil, ja que moltes de les dues formes d'actuar són contradictòries.
Molt gratament m'ha sorprés conéixer de prop el món berber i descobrir l'enorme dignitat amb la qual viuen les dones dins d'ell. Mai m'haguera imaginat que es viu amb normalitat el fet de que quan una dona no rep el respecte necessari del seu marit, abandona la llar amb els seus fills. Després, un intermediari del poble dictaminarà el repartiment dels bens i qui rep la custòdia dels fills. És curiós comprovar que entre els berbers existeix el divorci reglat des de molt abans que a l'Estat espanyol.
Per acabar, he de destacar la enorme hospitalitat dels pobles àrab i berber. Ja sabia d'aquesta virtut entre aquestes gents, però mai m'haguera imaginat que arribava al punt de que t'ofereixen la casa només amb creuar un parell de frases amb ells i que fins i tot et deixen una còpia de les claus de la seua llar a les poques hores de conéixer-los, com em va passar a mi. De fet, en set dies de viatge, només vaig gastar poc més de cinc euros en allotjament.
Com a conclusió, cal pensar que cap cultura és superior a una altra, sinó que totes hem d'aprendre de les virtuts de les altres.

3 comentaris:

Noctas ha dit...

El que un apren viatjant per aquests mons de Deu !!!! Jo vaig anar a Marrakesh amb el meu pare quan era petit i no em vaig empapar de res. Recordo que varem fer una excursió a unes muntanyes per anar a veure els pobles berebers. Va ser un viatge de fireta , a lo guiri, vaja, en un bon hotel i tota la mandanga. Veient la foto i llegint l'escrit dedueixo que el teu, ha estat un viatge fantàstic. Ho celebro doncs i aquí no deixa la seva casa ni Deu....saludus crack. Per cert m'ha sorprès gratament el que dius de le separacions berebers. I jo que em pensava que aplicaven la lapidació :) coses de llegir el Libertad Digital...!!!

miquelet ha dit...

De volta en quant tampoc ve malament fer algun d'aquestos viatges de fireta, sobretot quan un allò que pretén és relaxar-se. Però aquest viatge ha estat més una experiència, en la qual aprens més que llegint-te cinquanta llibres.
Et recomane fer-ho algun dia. A més, molt bé de preu.

Gràcies pel teu comentari.

Wostin ha dit...

Carai Miquelet, una experiència fantàstica!

Sempre havia pensat en fer una cosa així, però tenia en ment anar cap al nord (alemanya, frança...) Ara bé, la idea de anar al Sud potser resulta molt més rica en quan a profunditat de l'experiència. M'ho apunto per l'estiu que vé si el negoci ho permet i aconsegueixo reunir una setmana seguida de festa! ;)

Salut!