Curiosa interpretació la que té la gent del Partit Popular de les funcions d'un estat en matèria de política exterior. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, referint-se a l'oferta de compra del Banco de Venezuela (propietat del Banco de Santander) per part de l'Estat veneçolà, va dir: "en vez de dedicarse a dar bombillas, (el Govern) se deberían ocupar de la defensa de los intereses de las empresas españolas en el exterior" i que "nos iría mucho mejor a los españoles".
Per què el Govern espanyol ha de ficar-se en l'assumpte d'una empresa privada en un altre país? Per què ha de defendre-la? En comptes de dir "nos iría mucho mejor a los españoles" vol dir "les iría mucho mejor a los accionistas del Santander"?
El dia en el qual el Santander utilitze tots els seus beneficis en projectes socials, en construir escoles, hospitals, centres socials, etc., haurà de ser el Govern el què haja de defendre, en la mesura del que siga possible, els interessos d'aquest banc, ja que aleshores també seran els interesos de tots i totes. Precisament, això és el que pretén fer el Govern veneçolà quan nacionalitze el Banco de Venezuela: Que totes i tots els veneçolans gaudisquen dels beneficis d'un banc. Una cosa horrible per a la senyora De Cospedal.
Per què el Govern espanyol ha de ficar-se en l'assumpte d'una empresa privada en un altre país? Per què ha de defendre-la? En comptes de dir "nos iría mucho mejor a los españoles" vol dir "les iría mucho mejor a los accionistas del Santander"?
El dia en el qual el Santander utilitze tots els seus beneficis en projectes socials, en construir escoles, hospitals, centres socials, etc., haurà de ser el Govern el què haja de defendre, en la mesura del que siga possible, els interessos d'aquest banc, ja que aleshores també seran els interesos de tots i totes. Precisament, això és el que pretén fer el Govern veneçolà quan nacionalitze el Banco de Venezuela: Que totes i tots els veneçolans gaudisquen dels beneficis d'un banc. Una cosa horrible per a la senyora De Cospedal.
3 comentaris:
benvingut al món neolliberal! ja se sap de quin peu calcen....
Els del PP són com d'aquell poema que fa:
"Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma".
EVA: Ja et dic, amiga. Encara que millor que dir "neolliberal" seria dir "Lliberal dels de tota la vida". Han anat heretant les joies de l'avia d'uns als altres. Sempre han dit: Govern, no et fiques en els nostres negocis fins que no t'ho diguem". Així era a 1925 i així és ara.
FRANCESC: Molt bo el poema. De qui és? Potser d'Ausias March?
Gràcies pels vostres comentaris.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada