Melitón Manzanas (Donostia 1909-1968) va ser policia i cap de la Brigada Político-Social de Guipúscoa durant la dictadura del General Franco. Va ser molt famós a tot el País Basc pels seus mètodes repressius contra tot el que olorara a esquerra o a nacionalisme basc. Les brutals tortures que personalment practicava amb els detinguts van ser narrades per moltes víctimes que van sobreviure als seus interrogatoris. Era normal veure'l pels bars del centre de la ciutat fanfarronejant en veu alta descrivint les barbaritats del dia. També era normal que portaren d'incògnit cadàvers a l'hospital o a casa per a que no contaren a les estadístiques com a morts a la comissaria. El 2 d'agost de 1968 tres membres d'ETA van acabar amb ell amb set trets a la porta de la seua casa. En gener de 2001, el govern de José María Aznar li va concedir la Reial Ordre de Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme. Sí, sí, al torturador, no és broma.El 17 d'octubre de 1983, Joxi Zabala i Joxean Lasa, militants de l'esquerra independentista basca (sembla ser que mai van militar a ETA)van ser segrestats a Baiona per un grup d'agents de la Guàrdia Civil espanyola, van ser portats al quarter d'Intxaurrondo, on van ser brutalment torturats. Després van ser portats al poble de Bussot, a prop d'Alacant i obligats allà a cavar les seues pròpies tombes, on van ser soterrats després de rebre dos trets. 17 anys després, els responsables d'aquest crim van ser condemnats, però poc després, la majoria estava ja en llibertat. Actualment ja no queda ningun d'ells pres. Ahir la policia autonòmica basca (ertzaintza), complint ordres del jutge Baltasar Garzón, va impedir un acte d'homenatge als dos assassinats i va detindre a sis assistents (quatre d'ells de més de cinquanta anys).
El 24 de juliol de 2008, l'ex-cap militar argentí, Luciano Benjamín Menéndez, va ser condemnat a presó perpètua per la tortura i assassinat de quatre militants de l'esquerra en 1977. A més d'ell, també van ser condemnats quatre col·laboradors seus, dos d'ells a cadena perpètua, i els altres a 22 i 18 anys de presó.
5 comentaris:
Els silencis han provocat que espanya sigui l'únic estat del món amb un passat dictatorial/feixista que no ha fet res per afrontar el seu passat, i això fa molta ràbia.
M'has fet pensar amb el que vol fer Garzón... esta clar que això s'hauria d'haver fet fa molt temps.
P.D. Alerta que se t'ha duplicat el contingut d'aquesta entrada!
Si Lasa i Zabala van ser etarras no s'hauria de permetre cap manifestació a favor seu malgrat que fossin segrestats i assassinats. Si no ho varen ser llavors la manifestació seria legítima.Cal esbrinar doncs si varen ser etarras o no i mentres no se sàpiga deixar que es facin manifestacions al seu favor...
El que va fer Aznar amb aquest torturador és vomitiu i a més significa fer-li el joc a Eta perquè encara vivifica més el foc.
Saludus.
El tema dels torturadors (siguen del bàndol que siguen) sempre fa fàstic. Aquest cas del Melitón és particularment fastigós per tot el que representa de sadisme i acarnissament en les persones. En el cas de la ETA, no puc estar d'acord amb persones que maten per justificar les seues idees. Preferisc els mètodes tipus Gandhi.
Kaixo,
Lasa i Zabala sí van ser militants d'ETA, el que passa és que no van arribar a matar ningú. Evidentment que una manifestació a favor de gent que ha matat no és ètica, però Espanya en fa dia rere dia i aquí ningú diu res. També els condecora. Vull dir que cada país té els seus herois i aquests herois sempre han estat tacats de sang.
Com a curiositat et diré que, quan va morir Manzanas, al País Basc (a Gipuzkoa almenys) la gent va sopar molt ironicament poma al forn. Coses de bascos.
WOSTIN: Ja veurem si això del Garzón va de veres o són ganes d'adquirir protagonisme. Espere que no s'acollone amb les pressions de la dreta.
Gràcies per l'avís.
NOCTAS: Pense que hauria de ser a l'inrevés: mentre que no es demostre que eren d'ETA, hauria de permetre's qualsevol acte d'homenatge. La presumpció d'innocència per damunt de tot.
FRANCESC: Molt ullet amb Gandhi, que malgrat la seua imatge de pacifista extrem va dir que: "l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent".
GUKGEUK: Sembla ser (encara que totes les notícies sobre ells són confuses) que alguna vegada van col·laborar amb ETA, però no eren membres. La policia havia pres nota d'això i havien passat a França fugint de problemes. Els propis torturadors van dir que no eren "peixos grossos".
Jaja, no sabia el de les pomes. Supose que molta gent s'alegrà d'aquella mort.
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada