A qui xiulaven milers de persones el dimarts passat a l'Estadi de França de Paris? A la Marsellesa? A Lââm, la cantant que l'interpretava? Als jugadors? Al President Sarkozy? L'himne nacional francés va quedar ensordit pels milers d'immigrants tunisians i els descendents d'aquestos, que esbroncaven amb aquest fet a la França més hipòcrita, a aquesta França que renega i amaga alguns dels seus francesos per tindre la pell un poc més fosca, els cabells rulls i anomenar-se Rachid o Youssef. Ataquen a la França que els exclou amb xiulets cap un dels seus majors símbols: “La Marsellesa”. Tres anys abans l'atac va anar contra un altre símbol francés: la riquesa.L'any 2005, quan l'extraradi de la capital va esclatar en flames, el ministre de l'interior i actual president, Nicolas Sarkozy, va dir que aquesta “xusma” (racailles) necessitava netejar-se amb Karsher (un netejador per el fang dels tractors). El dimarts, una vegada acabat el partit, el Secretari d'Estat d'Esports, Bernard Laporte, va dir que caldria que la selecció francesa anara a jugar fora de París per trobar “gent sana”. Aquesta és la seua solució: fugir i amagar a la “gent insana”. Perquè sentir l'himne del teu país és molt emocionant quan el teu país t'ha fet viure tan còmode com a Laporte o Sarkozy.
8 comentaris:
Això de França no és d'estranyar. El racisme xovinista cap a la diferència sol ser moneda corrent en determinades societats excloents. És trist, però. Ací, a casa nostra també passa. :(
Sigui com sigui em sembla de molt mala educació xiular l'himne del país que t'acull...
No dubto que potser aquí alguns també disfrutarien xiulant els segadors...
El problema dels himnes, és que se'ls dona massa importància i, d'altra banda, el seu significat sembla canviar segons "el color" polític del govern que representa. Les lletres dels himnes -en general- estan atapeides de simbols que moltes vegades no tenen res a veure amb la vida real. Si "La Marsellesa" representa avui al govern de Sarkozy, és segur que molta gent trobarà motius per xiular-la. Són, sens dubte, els excluïts i els marginats que no es senten representats.
Fíxa't amb les paraules sana i insana. ¿ No et recorda velles reminscències del passat? A mi quan algú em parla amb aquests termes tremolo...saludus
FRANCESC: I el pitjor és que el racisme institucional es trasllada a la gent del carrer. Va ocórrer el mateix a la Alemanya nazi. És una manera de desviar l'atenció de la gent.
L'HOME DEL SAC: França no els ha acollit. Els que van xiular han nascut a França i s'han criat a França, molts d'ells només parlen correctament el francés. Només tenen estrangera l'ascendència, que els ha donat els trets i els cognoms que els ha fet exclosos. Són els francesos que són rebutjat per altres francesos.
PP@ADSUAR: És cert. Darrere dels himnes hi ha un simbolisme. I aquest, precisament era el símbol que rebutjaven els milers d'aficionat. No xiulaven a la música, sinó a la França que representa.
NOCTAS: És veritat. Aquestes paraules tenen un pes tan fort que fa por. Si s'aplica a una persona ja fa por. Imagina quan s'aplica a un col·lectiu.
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Ja has vist que en el meu bloc he parlat d'una cosa semblant...
el més trist de tot plegat és que sovint el govern espanyol tendeix a enmirallar-se amb la politica d'immigració francesa....tristissim!
ROGER: Sí, ja m'havia donat compte. Crec que pensem de manera molt semblant sobre aquest tema.
EVA: I això que s'autoanomena "partit d'esquerres". Si Pablo Iglesias alçara el cap...
Gràcies pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada