Indigne atur

En l'acte d'entrega dels premis "Príncep d'Astúries" de 2009, vam tindre l'ocasió de contemplar un dels actes de cinisme més importants de l'any. Va pujar a la tarima un senyor que ja té assignat el seu càrrec només per haver nascut home i haver estat engendrat a l'úter encertat en el moment precís. A partir del seu naixement ha tingut assegurada una vida de luxes i poc treball, sense que haja estat condició necessària per a ell una capacitat intel·lectual d'acord amb la responsabilitat que, en teoria, hauria d'exercir.
Doncs bé, en temps de crisi, i amb la major part dels ciutadans amb l'aigua econòmica fins el coll, s'atreveix a dir, sense cap tipus de vergonya que "L'atur, que és la conseqüència més dolorosa de la crisi econòmica que vivim, fereix la nostra dignitat com a éssers humans i constitueix la nostra principal preocupació". Si haguera dit "viviu" en comptes de "vivim" i "vostra" en comptes de "nostra", potser el príncep Felip de Borbó, encara que haguera seguit atemptant contra el principi de que tots hem de nàixer amb igualtat de drets i oportunitats, haguera estat una mica més encertat.

Europa islàmica

Si hi haguera algun estament judicial encarregat de vigilar que els mitjans de comunicació no incitaren a l'odi xenòfob o racial, potser el diari digital ultradretà del nostre "amic" Federico Jiménez Losantos ja estaria pendent d'un judici. Atenció al documental que van ficar en plena portada i al qual ja han enllaçat totes les paginetes i blogs dels seus deixebles. Ens expliquen de nou la teoria de la "invasió musulmana" que, segons ells, farà que en uns quants anys tots els països d'Europa es convertisquen en estats islàmics. En aquest cas la seua raó per argumentar això és que els "ários" tenen taxes de fecunditat que no garantiran el relleu generacional i els musulmans que venen a Europa tenen aquesta mateixa taxa molt més alta i seran els qui acaben reproduint-se i substituint els "autòctons". Per a evitar aquest problema ens hem de posar a la feina i hem de dedicar-nos a evangelitzar de nou com feren els apòstols fa 2.000 anys. Així podrem tindre de nou unes terres sota el paraigües del catolicisme i salvades de fanatismes religiosos (to irònic, per suposat).

Per a il·lustrar la teoria, doncs tenim de nou els mètodes tradicionals de manipulació: elevar casos particulars a la categoria de fets generalitzats, l'exageració o la introducció de dades falses.

Un exemple de manipulació és el de les dades de fecunditat emprades al reportatge. Comparen el nombre mitja de fills per dona a França (1,8) amb el dels països islàmics (8,1), agafant la taxa actual de França i la xifra de fa uns anys del país de majoria musulmana amb la taxa més alta, Afganistan, que, per cert, aporta un percentatge ridícul dels immigrants musulmans que arriben a França. No conten, per cert, que actualment, els dos països de majoria musulmana que aporten més quantitat de gent al territori francés, Algèria i Tunísia, tenen taxes de fecunditat més baixes que els nostres veïns, amb 1,79 i 1,72 respectivament. Tampoc conten que els emigrants adopten ràpidament els costums reproductius dels països que els acullen.

Per a concloure, perquè tampoc mereix la pena perdre el temps amb un vídeo com aquest analitzant-lo massa a fons, cal explicar-li al guionista del documental que la pervivència o no d'una cultura no ha depés al llarg de la història de les taxes de fecunditat com a factor primordial. la fagocització d'una cultura per un altra, mitjançant les armes, el prestigi o la dominació cultural han estat durant segles les maneres d'expandiment d'unes civilitzacions sobre altres. En aquest sentit, cal dir que la cultura que, segons el vídeo, tant perilla, s'està estenent cada vegada més de pressa pels cinc continents, incloent els països musulmans.

El Pas del Nord-est

Com podreu comprovar pels meus articles publicats a l'etiqueta sobre climatologia, tinc una opinió molt critica amb el tema del suposat canvi climàtic catastròfic amb el qual els mitjans ens bombardegen dia sí, dia també. I és que cada vegada hi ha més gent que parla sense tindre la més remota idea del tema. Un exemple el vaig trobar a dos mitjans d'esquerres que, amb el propòsit de donar el seu costat més ecologista, han fet un espantós ridícul quan ens han volgut regalar la ració setmanal de "canvi climàtic".

La notícia en qüestió la va tractar primerament el diari italià "Il Manifesto", i parlava de que per primera vegada un viatge comercial ha estat capaç d'anar des d'Àsia a Europa a través del Pas del Nord-est, que travessa la costa euro-asiàtica de l'oceà Àrtic. Això ha estat degut, segons ells (com no), al calfament planetari que ha desfet la banquisa àrtica com si fóra un gel dins una infusió. Doncs bé, aquesta ruta, en condicions normals, és navegable durant dos mesos a l'any de mitjana i va estar utilitzada normalment per la marina mercant i militar soviètica fins que va desaparéixer la URSS, ja que transcorria per aigües territorials i no els provocava conflictes amb altres països durant el temps en que estava oberta. Els bucs trenca-gels escoltaven els vaixells i evitaven sorpreses en forma de plaques errants. A més, allargaven per uns quants dies més la temporada navegable. Fins i tot existeix una xarxa de ports que exercien com a punt de ruptura per a que la càrrega entrara pels rius siberians que desemboquen a l'Àrtic. Amb la desintegració de la URSS, aquesta ruta va quedar abandonada en favor d'altres que podien ser utilitzades tot l'any.
Però el major ridícul l'ha fet el diari digital "Rebelión" quan ha publicat la traducció castellana de la notícia. La paraula "Nord-Est" l'ha traduït per "Noroeste", situant-nos en l'altre costat de l'Àrtic, en una ruta molt més difícil de navegar, ja que són pocs els anys en els quals queda oberta a la navegació. D'aquesta manera, la notícia queda molt més espectacular per a aquells que coneguen la dificultat que suposa recórrer el Pas del Nord-oest. No sé si serà intencionat o no, però no haurien de parlar de la banquisa àrtica com si fóra una cosa del passat, quan el cert és que per segon any consecutiu ha augmentat la superfície mínima congelada després del mínim excepcional de 2007 (que va ser provocat per un règim de pressions i circulació marina que va afavorir un desgel major del normal) i després de que la banquisa antàrtica haja batut rècords d'extensió els darrers anys.

La ciència ha de ser rigorosa, i tractant-la de cara al públic d'aquesta manera no li fem cap favor.

Pirates a Somàlia

Acabe de llegir al diario "El País" que la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha dit que està col·laborant amb els països que componen la Operació Atalanta contra la pirateria a Somàlia. Tot ve arran de el segrest del vaixell basc "Alakrana" en aigües de Somàlia. Diu que està fent allò que dins l'àmbit de la llei, està permés fer.

Doncs bé, no m'ha quedat clar del tot a quina pirateria a Somàlia es referei, si a la dels pescadors somalis reconvertits a pirates o a la de les empreses que, aprofitant el buit institucional creat a Somàlia després d'anys de conflictes, s'internen en aigües del golf d'Adén practicant tot tipus de pesca il·legal d'arrossegament i llançant a l'aigua contenidors plens de materials tòxics i fins i tot radioactius, contravenint així la Convenció de Basilea, sobre el control de moviments transfronterers de deixalles perilloses i el seu emmagatzematge de 1992. Cal recordar que un vaixell va ser capturat per la pròpia comunitat de pescadors de Las Khorey quan tiraven a la mar dos contenidors plens de residus tòxics, que per fortuna van poder ser remolcats cap a la platja. Els mateixos pescadors van guardar els residus i van convidar a la comunitat internacional a que investigar l'assumpte. No van rebre cap resposta. Moltes d'aquestes persones s'han organitzat contra aquestos vaixells i han creat la Guàrdia Costera Voluntària Nacional, que amb llanxes patrullen la costa dissuadint els vaixells estrangers que realitzen tot tipus d'activitats il·legals. Les autoritats i organismes internacionals apliquen a aquestes patrulles el nom de "pirates somalis", equiparant-los a aquells grups de pescadors que, degut a la disminució de les captures a la zona, troben més rentable ara dedicar-se a assaltar els vaixells que han causat la seua ruïna.

Els suports del Govern valencià

Mentre a l'Estat espanyol la taxa d'atur ja arriba al 18,5 %, el Partit Popular reclama als quatre vents que el Govern central faça alguna cosa. I per a donar exemple, al País Valencià, el Consell, controlat pel PP ha decidit passar a l'acció: donar suport amb 80.000 € per a que les empreses del calcer se'n vagen a fabricar els seus productes al Marroc i a Tunísia.
D'aquesta manera, els empresaris podran reduir despeses acomiadant els treballadors de les nostres comarques, estalviant-se uns sous que poden arribar a ser tres o quatre vegades majors que al Marroc o a Tunísia. Amb aquest estalvi, els empresaris podran seguir comprant-se vehicles de luxe, xalets o vaixells i creant llocs de treball en el sector dels productes d'alta gama.
I què passa amb els centenars de llocs de treball perduts al País Valencià amb el suport de diners vinguts dels nostres impostos? Què més els dóna. Des de les altures la gent de classe baixa es veu molt, molt petita. I amb tres Chivas Gran Reserva dins del cos, els obrers ni es veuen.

Bosses de plàstic

Sembla que l'equip directiu de la cadena Carrefour ha estat presa per un col·lectiu hippie. Ara, de sobte, a la seua pàgina web tot són compromisos i missatges ecològics de sostenibilitat. I tot per a què? Per a presentar-nos l'acció estrella que pensen portar a terme: avançar-se en dos mesos i mig a la retirada de les bosses de plàstic als seus centres. Ens diuen lo dolenta que ha esta la contaminació que ells mateixos han provocat repartint borses de plàstic durant 40 anys. Moltes fotos, amb peixets, arbres i preciosos paisatges plens de bosses; milers d'excuses i de demagògia per a justificar la retirada. Però curiosament en cap moment ens diuen quants milions d'euros s'estalviarà Carrefour deixant de donar-nos-les. Creieu que això serà una cosa a la qual no li hauran donat importància?

Pense que les bosses de plàstic són dolentes si es fa un mal ús d'elles. A mi em serveixen per a portar els envasos a reciclar (i reciclar de pas les pròpies bosses) o com a substitutes de les bosses per a la brossa tradicionals (molt més grans, i per tant, més contaminants). Per tant, en el meu cas, Carrefour em llevarà un element de la meua vida quotidiana amb la qual no genere cap tipus d'impacte ambiental. A canvi, ells tindran un positiu impacte econòmic.

Interessos

Aquelles persones que tenen el costum de llegir només els titulars dels diaris que llegeixen i que damunt de tot s'ho creuen, estan d'enhorabona si busquen continuar al món de la realitat distorsionada.
El passat divendres, el president veneçolà Hugo Chàvez i el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero van signar un acord pel qual l'Estat espanyol represente els interessos consulars dels ciutadans veneçolans que es troben a l'estat israelià. Això significa que mentre el consulat veneçolà continue tancat, degut al trencament de les relacions entre Veneçuela i Israel, els ciutadans veneçolans que es troben allí i necessiten qualsevol tipus de serveis consulars poden acudir a la representació oficial espanyola, d'acord amb allò que diu la Convenció de Viena sobre Relacions Consulars de 1963.
Doncs bé, el diari ABC ha cuinat la notícia i ens mostra un titular que diu "España defenderá los intereses de Venezuela ante Israel", amb la qual cosa, un lector habitual d'aquest diari de dretes, que pensa que Chávez és una mena de enviat del dimoni a la Terra, traurà les següents conclusions: Si Chávez és molt dolent i només planeja interessos obscurs, i Zapatero defendrà els interessos de Chávez, Zapatero és igual de dolent que Chávez. Zapatero s'ha convertit en el nou ambaixador d'assumptes exteriors de Veneçuela.
La majoria dels altres diaris que vaig consultar titulaven: "España se encargará de los intereses consulares de Venezuela ante Israel", però ja se sap, una cosa és informar i una altra ben diferent és crear opinió.

Viatge al Marroc

Fa poc que acabe de tornar del Marroc, en un viatge en solitari en el qual he procurat conéixer més gent que llocs. He conegut a molta gent d'allí, fet que m'ha possibilitat veure el país barrejant-me entre els seus habitants i aprenent com viuen dia a dia els canvis que està adoptant el regne alauita.
Moltes línies ocuparien les anècdotes i conclusions a les quals he arribat, però el moment actual, a l'altra vora de la Mediterrània, es podria resumir en el fet de que el Marroc viu una batalla, sense acord de pau possible, entre les tradicions locals i la "modernitat" occidental. Molta gent s'adscriu a un o a un altre bàndol i altres molts intenten, al cap i a la fi sense èxit, pertànyer als dos a la mateixa vegada, cosa molt difícil, ja que moltes de les dues formes d'actuar són contradictòries.
Molt gratament m'ha sorprés conéixer de prop el món berber i descobrir l'enorme dignitat amb la qual viuen les dones dins d'ell. Mai m'haguera imaginat que es viu amb normalitat el fet de que quan una dona no rep el respecte necessari del seu marit, abandona la llar amb els seus fills. Després, un intermediari del poble dictaminarà el repartiment dels bens i qui rep la custòdia dels fills. És curiós comprovar que entre els berbers existeix el divorci reglat des de molt abans que a l'Estat espanyol.
Per acabar, he de destacar la enorme hospitalitat dels pobles àrab i berber. Ja sabia d'aquesta virtut entre aquestes gents, però mai m'haguera imaginat que arribava al punt de que t'ofereixen la casa només amb creuar un parell de frases amb ells i que fins i tot et deixen una còpia de les claus de la seua llar a les poques hores de conéixer-los, com em va passar a mi. De fet, en set dies de viatge, només vaig gastar poc més de cinc euros en allotjament.
Com a conclusió, cal pensar que cap cultura és superior a una altra, sinó que totes hem d'aprendre de les virtuts de les altres.

Quina perla

José Manuel González-Páramo, membre del Comité Executiu del Banc Central Europeu (BCE), ha dit que "el mercat laboral espanyol és molt rígid, ineficient i socialment injust", entre altres coses, perquè les pujades s'ajusten a l'IPC i aquells que guanyaven 1.000 euros, ara en cobren 1.014.

Anem a fer un exercici: allà on posa "el mercat laboral espanyol" ho substituïm per "el meu sou" i el senyor José Manuel tindrà molta més gent donant-li la raó.

El menjador de Losantos

Si ets propietari d'un mitjà de comunicació i saps que molta de la gent que et segueix no és capaç de llegir dues línies de text seguides, tens l'oportunitat d'una cosa tan fàcil com manipular una notícia mitjançant el titular. Això ho vam podem veure a "Libertad Digital" el passat 20 d'agost. El titular no posa massa bé a l'alcalde de Palencia, que curiosament pertany al partit "rival" del grup polític afí a la línia ideològica d'aquest diari: "El alcalde de Palencia cobra a un comedor social que ayudó a montar Losantos". Cal recordar que Losantos és copropietari de Libertad Digital i va fer un cridament a través del seu programa de ràdio per a que la gent col·laborara en la construcció d'aquest menjador. A partit d'aquí se l'han composat de tal manera, que sembla que l'alcalde intente boicotejar la construcció del menjador perquè Losantos estiga ficat en ell.

En realitat, l'ajuntament de Palencia ha hagut de cobrar, en un principi, la taxa per la llicència d'obra perquè així s'ha de fer sempre en totes les construccions si no vols entrar en irregularitats administratives. Una vegada realitzat el tràmit, l'ajuntament pot acordar reembossar al promotor la quantitat aportada, cosa que ja ha dit l'alcalde que intentarà fer. A més, la corporació municipal ha salvat l'escull d'aquells que sí que han intentat boicotejar el projecte: un grup de veïns que pensen que fa lleig tenir a tants pobres a prop de sa casa. De fet, el promotor de la idea, Pepe Calderón, ja ha dit que "He dado las gracias a los tres partidos por firmar a favor de las obras".

O siga, que no els cobrarà i a més els ha ajudat a salvar alguns dels obstacles. Justament com ho diu el titular.